La fragilitat dels contractes fixos
Les feines indefinides a jornada completa nom¨¦s suposen el 7,5% de la contractaci¨® realitzada a Catalunya en els sis primers mesos de l'any; ¨¦s a dir, 97.606 d'un total d'1.308.929
Aconseguir una feina fixa i a temps complet ¨¦s una proesa de la qual nom¨¦s poden presumir els qui van signar el 7,5% dels contractes firmats a Catalunya entre el gener i el juny d'aquest any: nom¨¦s 97.607 del total d'1.308.929 van ser d'aquestes caracter¨ªstiques, segons les estad¨ªstiques del Servei P¨²blic d'Ocupaci¨® Estatal (SEPE). La Generalitat defensa que els llocs de treball creats durant el primer semestre no s¨®n precaris, amb l'argument que els contractes indefinits creixen i a un ritme m¨¦s gran que el dels temporals. Per¨° els sindicats adverteixen que aquesta xifra encara ¨¦s ¡°poc significativa¡± ¨C164.060 respecte al m¨¦s d'un mili¨® de temporals¨C i encara menys si es t¨¦ en compte que nom¨¦s 6 de cada 10 s¨®n de jornada completa. La resta s¨®n a temps parcial o fixos discontinus.
La Generalitat sost¨¦ que la feina creix tamb¨¦ en qualitat
¡°Hi ha gent que ja ni somia a tenir un contracte indefinit¡±, tal com lamenta el portaveu de la CGT, Mois¨¦s Rial. ¡°I aix¨° que despr¨¦s de la reforma laboral, amb l'acomiadament lliure, el terme indefinit s'ha convertit en una fal¡¤l¨¤cia¡±, afegeix. Ni les mesures per fomentar la contractaci¨® indefinida hi han ajudat: nom¨¦s es van aplicar en l'1,3% dels contractes fixos. Pel sindicat, la feina parcial indefinida ¨¦s nom¨¦s ¡°una forma encoberta de tenir treballadors que cotitzen mitja jornada, per¨° que acabaran fent-ne una de completa¡±.
La secret¨¤ria de Socioeconomia de CC OO, Cristina Faciaben, explica que ¡°en si mateixa, la feina a temps parcial o fixa discont¨ªnua no ¨¦s un factor de precarietat, sempre que sigui volunt¨¤ria¡±. No obstant aix¨°, el 63,2% dels espanyols que treballen menys de 40 hores setmanals ho fan perqu¨¨ no han pogut trobar una oferta a temps complet, segons l'Enquesta de Poblaci¨® Activa (EPA). Una soluci¨® provisional que ha augmentat amb la crisi: el 2008, no arribaven a 800.000 persones les que acceptaven aquest tipus de feines perqu¨¨ no trobaven res millor. Aquest any, ja s'acosten als 1,8 milions.
¡°Per¨° a m¨¦s ha crescut la parcialitat en contractes de poques hores, que deixen salaris rid¨ªculs¡±, afegeix Faciaben, que assegura que alguns ocupadors estan usant aquesta modalitat per cometre frau. ¡°Hi ha dues formes. La il¡¤legal ¨¦s quan contractes alg¨² a temps parcial per¨° el fas treballar m¨¦s hores de les cotitzades i les hi pagues en negre. L'altra ¨¦s que l'empresa vagi a demanda i avisi la gent d'acord amb l'activitat que preveu que tindr¨¤ l'endem¨¤¡±, explica.
Els sindicats sostenen que les xifres? de creixement de l'ocupaci¨® encara s¨®n?¡°poc significatives¡±
En aquest ¨²ltim cas, el treballador t¨¦ una jornada m¨ªnima per¨° anhela fer hores extres. Aqu¨ª la precarietat fa que l'empresa disposi del temps del seu empleat. Per Rial, aquestes jornades ¡°no estan generant riquesa, sin¨® que estan repartint l'infratreball, i arriba a extrems en qu¨¨ una persona ha de compatibilitzar tres feines per poder arribar al salari m¨ªnim¡±.
Els sindicats prefereixen no parlar de recuperaci¨® mentre la contractaci¨® indefinida i a temps complet no creixi de forma s¨°lida. Associen la parcialitat involunt¨¤ria amb un risc m¨¦s alt de ser un treballador pobre i la temporalitat, amb la inestabilitat i la devaluaci¨® dels sous.
L'¨²ltima Enquesta Anual d'Estructura Salarial de l'INE sembla que els d¨®na la ra¨®: la bretxa salarial entre treballadors temporals i fixos a Catalunya s'ha disparat amb la crisi. El 2008, els eventuals guanyaven 16.204,29 euros a l'any, el 68,8% del que percebien els indefinits. El 2013, aquestes xifres havien caigut fins als 14.960,67 euros i el 57,7% d'un sou fix mitj¨¤.
¡°Vull pensar que la feina creix, per¨° no ho veig¡±
NB nom¨¦s t¨¦ una guitarra i algunes maletes per no anar gaire carregat quan toca mudan?a, cosa que passa almenys quatre vegades a l'any. Treballa en una estaci¨® d'esqu¨ª amb contracte fix discontinu. Durant els prop de sis mesos en qu¨¨ t¨¦ feina lloga un pis prop de la zona i intenta fer totes les hores extres que pot. El que estalvia li serveix per mantenir-se mentre busca feina a Lleida la resta de l'any, per¨° no ho ha aconseguit en els ¨²ltims quatre anys.
¡°Quan llegeixo que al feina ha crescut, vull creure-ho. Ho intento, per¨° no ho veig per enlloc. No entenc per qu¨¨ no em donen ni l'oportunitat d'una entrevista, tinc estudis i idiomes¡±, lamenta aquest jove de 29 anys. Est¨¤ divorciat, aix¨ª que li passa una pensi¨® a la mare del seu fill, de vegades per endavant perqu¨¨ no sap si el proper mes aconseguir¨¤ els diners.
Altres vegades va tan malament que es veu obligat a tornar al Marroc, on viu la seva fam¨ªlia, i esperar all¨ª l'inici de la temporada d'esqu¨ª. ¡°Tot i aix¨ª, entre els meus coneguts, s¨®c el que est¨¤ millor. Almenys treballo uns mesos a l'any¡±, diu resignat. ¡°No demano un gran sou, nom¨¦s el necessari per tenir una vida normal", conclou.
El professor d'EADA Business School Jordi Costa explica que els convenis ¡°no discriminen¡± entre fixos i temporals, per¨° admet que ¡°en la pr¨¤ctica¡± hi ha difer¨¨ncies. ¡°Les empreses solen millorar les condicions del conveni per als seus empleats. Per¨° si tenen alg¨² durant poc temps, opten per pagar-li el m¨ªnim a qu¨¨ estan obligades¡±, afirma. Aix¨° explica que el salari mitj¨¤ anual d'un treballador amb contracte de durada determinada a Catalunya s'hagi desplomat un 14,4% en cinc anys, mentre que el d'un empleat amb contracte indefinit s'hagi incrementat un 3,3% en el mateix per¨ªode.
La remuneraci¨® d'un treballador temporal catal¨¤ el 2008 era un 3,6% m¨¦s alt que la mitjana del conjunt d'Espanya i es va mantenir per sobre d'aquesta fins al 2012. Per¨° aquell any i el seg¨¹ent va experimentar caigudes de prop de 1.000 euros anuals, de manera que el 2013 ja es trobava un 3% per sota de la mitjana estatal. La professora d'Esade ?ngels Valls considera que aix¨° pot ser degut ¡°al major dinamisme¡± de l'economia catalana, sobretot en el sector serveis. ¡°Hi ha m¨¦s moviment del mercat laboral amb gent entrant i sortint de l'atur. Aquesta din¨¤mica augmenta la probabilitat de tenir feina, per¨° aix¨° a un cost¡±, adverteix. Valls vaticina que aquesta tend¨¨ncia es repetir¨¤ en els resultats del 2014, ja que si b¨¦ hi ha hagut m¨¦s volum de contractes i afiliats a la Seguretat Social, ¡°no hi ha hagut indicis de millora en la qualitat de les condicions de treball¡±.
¡°Vaig arribar a pensar que no tornaria treballar¡±
L. A. estava a punt d'esgotar la prestaci¨® per desocupaci¨® el dia que va comen?ar una nova feina. Feia dos anys que estava a l'atur quan per fi la van seleccionar per a un lloc de comptable i amb contracte indefinit, cosa que la va sorprendre molt. L'inconvenient era que nom¨¦s li oferien 20 hores setmanals, la meitat de les que volia fer. Per¨° va ser l'¨²nica cosa que va trobar. ¡°Va arribar un moment en qu¨¨ vaig comen?ar a dubtar de si tornaria a treballar¡±, confessa.
¡°Sempre ho he atribu?t a l'edat, hi ha tants joves amb estudis sense feina!¡±, assegura aquesta mare de fam¨ªlia de 51 anys. ¡°Al principi, vaig pensar que seria una cosa temporal, aix¨ª que vaig anar mirant ofertes¡±, admet. Al cap de poc temps hi va haver m¨¦s feina, aix¨ª que li van ampliar la jornada a 30 hores. ¡°Despr¨¦s d'alguns mesos ja m'hi he acostumat. Crec que no canviaria de feina perqu¨¨ ¨¦s molt dif¨ªcil adaptar-se a un nou centre de treball. Nom¨¦s havia estat en un en qu¨¨ vaig entrar amb 19 anys i no en vaig sortir fins a tres d¨¨cades despr¨¦s¡±, explica. Nom¨¦s ho faria per un salari superior als 900 euros bruts que guanya cada mes, amb pagues extres prorratejades.
Tu suscripci¨®n se est¨¢ usando en otro dispositivo
?Quieres a?adir otro usuario a tu suscripci¨®n?
Si contin¨²as leyendo en este dispositivo, no se podr¨¢ leer en el otro.
FlechaTu suscripci¨®n se est¨¢ usando en otro dispositivo y solo puedes acceder a EL PA?S desde un dispositivo a la vez.
Si quieres compartir tu cuenta, cambia tu suscripci¨®n a la modalidad Premium, as¨ª podr¨¢s a?adir otro usuario. Cada uno acceder¨¢ con su propia cuenta de email, lo que os permitir¨¢ personalizar vuestra experiencia en EL PA?S.
En el caso de no saber qui¨¦n est¨¢ usando tu cuenta, te recomendamos cambiar tu contrase?a aqu¨ª.
Si decides continuar compartiendo tu cuenta, este mensaje se mostrar¨¢ en tu dispositivo y en el de la otra persona que est¨¢ usando tu cuenta de forma indefinida, afectando a tu experiencia de lectura. Puedes consultar aqu¨ª los t¨¦rminos y condiciones de la suscripci¨®n digital.
