Les llistes del b¨¦ i del mal

Atribuir l'ess¨¨ncia democr¨¤tica als qui votin la llista Junts pel S¨ª i relegar el no a la filiaci¨® penitent de les forces obscurantistes no ¨¦s res de nou. En fi, s'ha convertit en un costum. En circumst¨¤ncies com les que ara vivim, la f¨®rmula que un historiador brit¨¤nic aplicava als moments m¨¦s diferents encaixa a la perfecci¨®: ¡°No se n'apr¨¨n res, dels fracassos anteriors, excepte com repetir-los a escala m¨¦s gran¡±. Un dels errors c¨ªclics del nacionalisme catal¨¤ ¨¦s el tot o res. Ara tenim un pol¨ªtic d'entitat relativa, sense subst¨¤ncia coneguda, que ¨¦s assumit com a cap de llista de Junts pel S¨ª en el pen¨²ltim episodi del relat rocambolesc que ¨¦s obra d'Artur Mas. Qui ¨¦s Ra¨¹l Romeva? Hem de calibrar-lo pel que va dir, el que diu o el que pot acabar dient? Entre les ru?nes de Converg¨¨ncia gaireb¨¦ tot ¨¦s possible. Per¨°, qu¨¨ pot contestar Romeva quan li preguntin per les proporcions del cas Pujol? Quina idea t¨¦ Romeva del dret a la propietat privada si ¨¦s que vol mantenir els vots convergents? Connecta d'alguna manera amb els estats d'opini¨® de les classes mitjanes? El seu look probablement correspon a una nova disfressa del maximalisme, aquesta anacr¨°nica propensi¨® al frac¨¤s i als carrerons sense sortida.

Aix¨° obliga a recordar que hi ha hagut un catalanisme no maximalista. Tenia un substrat cultural, un pensament estrat¨¨gic. Ara, el proc¨¦s de construcci¨® nacional liderat per Artur Mas podria ser, finalment, una tasca de demolici¨® de conseq¨¹¨¨ncies negatives per a la cultura de Catalunya, visiblement fraccionada, estupefacta o temptada per l'escapisme, exasperada en un o un altre sentit o dislocada pels antagonismes. Aqu¨ª tamb¨¦ hi ha llistes del b¨¦ i del mal. En realitat, el m¨¦s significatiu no ¨¦s quins d'aquests estats d'¨¤nim s¨®n majoritaris o minoritaris, sin¨® saber si la cultura sobrepassa la immediatesa pol¨ªtica, recupera capacitat autocr¨ªtica o si s'allunya de moments excel¡¤lents, com la Renaixen?a o el Noucentisme. Tampoc ¨¦s una q¨¹esti¨® de nost¨¤lgia. En realitat, el nost¨¤lgic dels precedents impossibles ¨¦s Artur Mas, mentre que l'alternativa ¨¦s recompondre una cultura creativa i plural, conflu¨¨ncia de fets tan incontestables com ¨¦s la societat biling¨¹e, una cultura de Catalunya que representi els escriptors en catal¨¤ i en castell¨¤. A m¨¦s, ja ho deia Carles Riba: ¡°La literatura de les lleng¨¹es minorit¨¤ries necessita una gran llengua que li permeti accedir al circuit internacional. Sense l'alemany, Strindberg no seria Strindberg. Nosaltres tenim al costat la castellana. Cal aprofitar-la¡±. Seria una manera de reconstruir un catalanisme per al segle XXI, sense les pulsions del maximalisme. Si un nou catalanisme ¨¦s possible, haur¨¤ de comen?ar per no creure's la seva pr¨°pia ficci¨® hegem¨°nica. En fi, no caure en l'absurd maniqueu ¨Ci de dubt¨®s arrelament democr¨¤tic¨C que consisteix a postular una llista del b¨¦ virginal davant de les llistes t¨¨triques del mal.

Un segueix preguntant-se qu¨¨ en pensa Romeva de q¨¹estions tan capitals. De sobte, una finta fatigada de Mas l'ha situat al podi. L'enfonsament de la casa convergent, sense tenir en compte les inc¨°gnites sobre la separaci¨® amb Uni¨®, fa irreversible la substituci¨® del llenguatge catalanista per l'abecedari de la ruptura, d'una desconnexi¨® la primera perjudicada de la qual ser¨¤ la societat catalana per la immensitat del litigi que pot generar-se, en el menys catastr¨°fic dels casos. Pot ser que Mas sigui un gran desconeixedor de la cultura i de la hist¨°ria pol¨ªtica de Catalunya, per no parlar de qu¨¨ ¨¦s un Estat. ?s totalment desafortunat que aquestes maniobres t¨¤ctiques que ha emprat d'avui per dem¨¤ s'hagi imposat en un moment de necessitat de din¨¤miques integradores, socials, culturals i institucionals. Tot el contrari, segueixen oficiant-se les efem¨¨rides funer¨¤ries del 1714.

Despr¨¦s d'un precedent cultural com la Mancomunitat de Prat de la Riba, ara qui ser¨¤ el Prat que integri i projecti?

Despr¨¦s d'un precedent cultural com la Mancomunitat de Prat de la Riba, ara qui ser¨¤ el Prat que integri i projecti? Actualment, al marge de fets simb¨°lics de relativa adhesi¨®, Google determina la cultura catalana, per b¨¦ o per mal, m¨¦s que els essencialismes de Montserrat, el Montserrat resistencialista on es va fundar Converg¨¨ncia amb un esperit, dit sigui de pas, totalment oposat al que representen els candidats de Junts pel S¨ª Romeva, Carme Forcadell o Muriel Casals. Com es pot constatar f¨¤cilment, tenim una Catalunya que no ¨¦s ni secessionista, nacionalista ni tan sol catalanista. Pel que sembla, aquesta ¨¦s la Catalunya de les llistes del mal.

Valent¨ª Puig ¨¦s escriptor