El fill bord del Termcat

Aquesta setmana hem estat d¡¯enhorabona. El Termcat ha fet 30 anys. Ja comencen a ser-ne uns quants, durant els quals s¡¯ha fet, possiblement, una de les tasques m¨¦s heroiques pel que fa al projecte de prestigiar un idioma. Aix¨° ¨¦s, agafar una llengua en vies de normalitzaci¨® (l¡¯any 1985 la Llei de normalitzaci¨® ling¨¹¨ªstica tenia nom¨¦s dos anys) i convertir-la en una llengua h¨¤bil per a l¡¯expressi¨® de qualsevol mat¨¨ria en un registre formal, especialment el tecnicocient¨ªfic, tot i que no solament. En qualsevol cas, ¨¦s una resposta colossal al t¨°pic generosament amplificat per Adolfo Su¨¢rez i els periodistes de Paris Match, quan en la seva primera entrevista a un mitj¨¤ internacional, el president del govern espanyol va ironitzar sobre la possibilitat que es pogu¨¦s ensenyar de f¨ªsica nuclear en catal¨¤.

El Termcat ha demostrat tots aquests anys que en catal¨¤ es pot parlar i escriure de tot. I espereu-vos, perqu¨¨ hi tenen la m¨¤ trencada a trobar ¨¤mbits tem¨¤tics no treballats i a fer propostes terminol¨°giques que nodreixin el cabal ling¨¹¨ªstic amb noves expressions, unes vegades merc¨¨s a una vigil¨¤ncia permanent de la realitat, unes altres com a resposta a les consultes dels usuaris. A m¨¦s, la pr¨°pia efic¨¤cia i, per qu¨¨ no dir-ho, la proverbial parsim¨°nia de l¡¯Institut d¡¯Estudis Catalans en la seva labor normativitzadora, han portat el Termcat a assumir tasques que no li pertoquen, especialment en actuar com una mena d¡¯acad¨¨mia expr¨¦s, a la qual hem demanat respostes per a q¨¹estions que, en el fons, no n¡¯eren, de terminol¨°giques. I segurament som uns quants els correctors que hem esperat que des del Termcat ens resolguin paperetes dif¨ªcils, com quan ens hem encallat en un mot tramp¨®s i hem apel¡¤lat al comod¨ª de la trucada per veure si des d¡¯all¨¤, que en saben, ens poden dir el qu¨¨.

No tot a la llengua, per¨°, ¨¦s assolir prestigi per la via terminol¨°gica. A trav¨¦s de les paraules tamb¨¦ ens haur¨ªem de poder embrutir, rabejar-nos en la ignom¨ªnia, abandonar la f¨ªsica nuclear per abra?ar les tapes de bar llard¨®s. Tenim una llengua que es belluga inc¨°moda en alguns contextos col¡¤loquials, com si fos una llengua massa burgesa, massa ben plantada, d¡¯estiueig a Viladrau i caseta a la Cerdanya. Una llengua reticent a envilir-se en l¡¯acudit groller i el ditirambe masclista, aliena a les armilles reflectants i a les discoteques poligoneres, que prefereix el batxillerat a la formaci¨® professional. Una llengua que, acomplexada per les mostres de menyspreu, com si cada insult fos un Rosebud que perdem, ha negligit fins ara els registres m¨¦s embastardits a canvi de conquerir els ¨¤mbits elevats, nom¨¦s per poder dir, airosa, ?doncs mira, s¨ª que en sabem, de f¨ªsica nuclear?.

No hi ha cap mena de dubte que el model del Termcat ha funcionat, i potser convindria traslladar-lo a altres nivells de la llengua. D¡¯alguna manera que no sabria dir, caldria fundar una mena de Termcat dels baixos fons, un Mr. Hyde del catal¨¤, una cara oculta de l¡¯idioma, on la llengua tractada fos expl¨ªcitament la dels registres populars, la dels insults i l¡¯acudit porc, l¡¯escatol¨°gica i degradant, amb ling¨¹istes igualment experts que els altres, els del Dr. Jekyll, per¨° que es dediquessin a recuperar i generar llenguatge ¨²til per al populatxo m¨¦s vulgar. No tindrem mai una llengua normal si la soluci¨® al manlleu gilipolles ¨¦s, o b¨¦ el mateix gilipolles, o b¨¦ l¡¯hilarant capsigrany. I no em faran creure tampoc que echar un piropo ha de ser llan?ar una floreta. El marc socioling¨¹¨ªstic dels ¨²ltims 50 anys ha delmat significativament els registres col¡¤loquials m¨¦s baixos, interferits sobre manera pel castell¨¤, i la resposta del c¨¤non normalitzador ha estat sempre dual, per¨° en qualsevol cas injusta, de madrastra tir¨¤nica: d¡¯una banda, vetant els castellanismes, amb la qual cosa f¨¨iem una llengua col¡¤loquial poc cre?ble; de l¡¯altra, destinant recursos a la reconquesta del prestigi, a desmentir Su¨¢rez, a la restituci¨® del trineu.

Si busco una alternativa al selfie, s¨¦ on he de trucar; si necessito una catalana peineta, no tinc on acudir. I no s¨¦ si he d¡¯escriure c¨¤gun, c¨¤gon o cago¡¯n. Mentre el marc socioling¨¹¨ªstic no sigui suficient perqu¨¨ la llengua, per si sola, senyoregi tots els registres, no ¨¦s un objectiu negligible que destinem bons ling¨¹istes a la generaci¨® de recursos d¡¯estar per casa per als usuaris, els quals seran sempre sobirans per fer-los servir o no. El Termcat ja t¨¦ edat de tenir criatures, i ¨¦s hora que ens doni un fill bord.

PD. Aquests brous s¡¯acomiaden uns dies, no gaires, quatre setmanes de no res...