Fam i ganes de l¡¯IVAM

Hi ha gana, a Val¨¨ncia: de cultura, de neteja, de confian?a en el patrimoni, de tornar a l¡¯IVAM, l¡¯Institut Valenci¨¤ d¡¯Art Modern, el primer museu del postfranquisme, obert el 1989. Despr¨¦s van arribar tots els altres, des del Reina Sofia fins al Macba i la r¨¨cula de museus que alegrement i amb for?a diners p¨²blics es van anar obrint per tota la geografia de l¡¯Estat. Durant l¡¯¨²ltima d¨¨cada aquest museu, que en tantes coses ¨¦s una radiografia de l¡¯esdevenir cultural de la societat valenciana i de l¡¯espanyola, ha estat d¡¯una corrupci¨® tremenda. Nom¨¦s cal consultar a les hemeroteques les auditories que ho descriuen. Per¨°, quan encara no es pot dir que l¡¯IVAM hagi fet net, que aix¨° sempre triga, el m¨®n cultural valenci¨¤, renascut a partir dels pactes de govern sorgits del 24-M (que no dels vots, encara majoritaris per al PP a la ciutat de Val¨¨ncia), es gira cap a l¡¯IVAM amb ganes que torni a ser lloc de cultura i retrobament.

Dijous passat, hi havia tanta gent al museu que la casa es veia desbordada. Una inauguraci¨® hi concentrava sensibilitats variades que sovint s¡¯han passat deu anys sense parlar-se, pel no-res finament elaborats per la corrupci¨® de l¡¯era Consuelo C¨ªscar, directora i cacic entre el 2004 i el 2013. ¡°Els valencians tornen a l¡¯IVAM¡±, se sentia. Per l¡¯exposici¨®? ?s atractiva i ¨¦s hist¨°rica: Col¡¤lectius art¨ªstics a Val¨¨ncia sota el franquisme 1964¨C1976. Entenc que s¨ª, que l¡¯exposici¨® era el reclam. Per¨° no nom¨¦s. No hi reuneixes tant¨ªssima gent, si no t¡¯ho treballes molt. Pr¨¨viament s¡¯hi feia una confer¨¨ncia presentaci¨®, a c¨¤rrec dels curadors, i em vaig quedar ben parada de trobar el sal¨® d¡¯actes, d¡¯unes 200 butaques, ple com un ou.

Una hora de batalletes antifranquistes tradu?des en termes art¨ªstics, i despr¨¦s el sarau de mirar tantes obres exposades. Es diu aviat. Els valencians s¡¯hi van estar de les 7 del vespre a les 11 de la nit. Aix¨° s¨ª que ¨¦s una inauguraci¨®. Hi havia el nou conseller de Cultura, Vicent Marz¨¤, jove pol¨ªtic sortit d¡¯Escola Valenciana i ara a les files de Comprom¨ªs, que haur¨¤ de bregar amb el futur de l¡¯IVAM, ja que, tot i que la C¨ªscar va ser destitu?da i el nou director, Jos¨¦ Miguel G. Cort¨¦s, ha sortit d¡¯un concurs internacional, l¡¯etapa present no deixa de ser el final de l¡¯¨¨poca PP.

Les auditories diuen que l¡¯IVAM ha pagat durant aquests anys per obres d¡¯art fins a un 1.500% m¨¦s del seu valor de mercat

Aquesta mateixa exposici¨® va ser aprovada per l¡¯anterior equip i l¡¯anterior consellera popular. Cort¨¦s t¨¦ nou equip i s¡¯ha arromangat, amb l¡¯auditoria interna que complementa la de la Generalitat coneguda al juny. L¡¯auditor intern ha estat Joan Llinares, l¡¯home que va posar llum als n¨²meros del saqueig del Palau de la M¨²sica Catalana (ara, Llinares ha tornat a Barcelona, cridat pel govern de Colau). Raquel Guti¨¦rrez, controvertida responsable de la col¡¤lecci¨® i de les exposicions amb C¨ªscar, ha presentat finalment la dimissi¨®, efectiva al setembre.

El fet indicatiu, vist des de fora, ¨¦s la quantitat de vegades que vaig sentir la paraula col¡¤laboracionista quan els meus interlocutors em parlaven del passat recent i del moment actual del museu. Com es resol, tanta corrupci¨®? N¡¯hi ha tants, de col¡¤laboracionistes... Fins aquest vespre valenci¨¤, nom¨¦s sentia aplicar aix¨° de?col¡¤laboracionista als francesos. No est¨¤ mal vist. Ja veurem si l¡¯apel¡¤latiu fa fortuna, que no van pas ser els nazis nom¨¦s els que van trobar col¡¤laboradors aqu¨ª i all¨¤. Ja ho veurem.

Les auditories diuen que l¡¯IVAM ha pagat durant aquests anys per obres d¡¯art fins a un 1.500% m¨¦s del seu valor de mercat i, fins i tot, 3 milions d¡¯euros pel que en val 0,3. No sabem de la missa la meitat, ja que encara hi ha anys C¨ªscar per auditar, els quatre primers. L¡¯auditoria interna conclou demanant a l¡¯Advocacia de la Generalitat que denunci? C¨ªscar i els seus directius econ¨°mics, Juan Carlos Lled¨® i Juan Br¨ªa. Pot ser com el cas Millet.

Mentrestant, algunes males pr¨¤ctiques continuen. L¡¯exposici¨® dels antifranquistes, notables en l¡¯art contemporani europeu, entre els quals es compten els Cr¨®nica, els Realitat, Artur Heras i tants d¡¯altres, ¨¦s engrescadora a estones i rescata moltes obres. Per¨° no ¨¦s gaire elegant que, al costat, l¡¯exposici¨® d¡¯estudi de cas d¡¯aquell panorama estigui dedicat a la difunta esposa de Tom¨¤s Llorens, director fundador de l¡¯IVAM, historiador de refer¨¨ncia, senyor encara d¡¯un gran prestigi, que no ha perdut en els anys que ha col¡¤laborat amb la prodigiosa d¨¨cada C¨ªscar. Home, no s¡¯hi val. Ni l¡¯obra d¡¯Ana Peters, d¡¯obligada revisi¨® est¨¨tica independent, mereix aquest paper d¡¯estrassa.

?Merc¨¨ Ibarz, escriptora i professora de la UPF.