Museus catalans: tenim un pla

En l'¨²ltim sospir de la legislatura, el conseller de Cultura de la Generalitat, Ferran Mascarell, va presentar ahir la que havia de ser una de les perles del seu mandat (que, per cert, si escau, diu, no t¨¦ previst repetir): el Pla de Museus de Catalunya. Tres anys despr¨¦s d'haver-ho anunciat per?primera?vegada (la segona convocat¨°ria era per al 8 de gener passat), Mascarell proposa ¡°un document de treball¡± que ja ha fet arribar a la Junta de Museus i que, conjuntament amb els gestors dels principals centres, hauria de discutir-se per tra?ar les l¨ªnies mestres del sistema muse¨ªstic catal¨¤ dels pr¨°xims 10 anys. ¡°Tenim un sistema muse¨ªstic?ric, per¨° el seu impacte sobre la vida social del pa¨ªs ¨¦s esc¨¤s; hem de modernitzar-lo i integrar m¨¦s la seva gesti¨®¡±, va resumir. Les principals propostes (la discussi¨® de les quals ¡°hauria de seguir malgrat les eleccions: qui vingui ja tindr¨¤ aix¨° per treballar¡±) passen pels aspectes seg¨¹ents.

Noves Mancomunitat, Junta i llei. El mapa de 115 museus (643 equipaments si es compten extensions, col¡¤leccions i centres d'interpretaci¨®, gaireb¨¦ un centenar m¨¦s des del 2009) mostra un model de gesti¨® i de titularitats molt dispers. Per aix¨°, un dels punts notables del pla ¨¦s la creaci¨® d'una Mancomunitat de Museus de Catalunya, un ¨°rgan de gesti¨® que aglutinaria tots els propietaris (administracions, Esgl¨¦sia, consorcis, fundacions¡­) per contribuir junts al suport dels centres. Mascarell insisteix a convertir la Junta de Museus (creada el 1907 amb un fort paper executiu) en ¡°un ¨°rgan consultiu, una faceta a potenciar-li; ara acull funcions que ni li corresponen ni li interessen i ja existeix l'Ag¨¨ncia Catalana del Patrimoni per desplegar les pol¨ªtiques¡±. Un cop discutit el pla, ja tindria sentit una nova Llei de Museus.

Contractes programa i diners tur¨ªstics. La millora de la gesti¨® ¨¦s una de les obsessions del conseller que es reflecteixen en el pla. Per aix¨°, tots els centres classificats com a museus nacionals tindran un contracte programa de quatre anys de vig¨¨ncia. Paral¡¤lelament, s'incrementar¨¤ el fam¨®s 1% d'inversi¨® p¨²blica per a patrimoni cultural a l'1,5%, mentre es pret¨¦n destinar, en el termini de dos anys, un percentatge del 5% del tram de la taxa tur¨ªstica que controla la Generalitat. Com que, suposadament, hi haur¨¤ m¨¦s diners, es crear¨¤ un Fons Nacional per a l'Adquisici¨® de B¨¦ns Culturals i es renovaran les exposicions permanents (nom¨¦s la meitat dels centres t¨¦ registrats al 100% els objectes de les seves col¡¤leccions). La resta ho far¨¤ una Llei de Patrocini i Mecenatge que Mascarell diu que ja est¨¤ redactada (i que preveu desgravaments personals en comprar, per exemple, 12 llibres a l'any o per acudir a un nombre determinat de museus).

Gran carnet cultural i 20% m¨¦s de visitants. Per promoure les visites als museus (el consum cultural ha caigut a Catalunya gaireb¨¦ un 25% des de la crisi), el pla preveu per al 2016 la creaci¨® d'un carnet cultural que creu? el reeixit carnet bibliotecari (que ja serveix alhora per a totes les de la Diputaci¨® i la Generalitat) amb ofertes patrimonials (Catalunya ¨¦s cultura). Es tractaria d'incrementar durant la vig¨¨ncia del pla un 20% els visitants, que entre museus i col¡¤leccions van aconseguir els 23.017.275 el 2014 (gaireb¨¦ recuperant els del 2011, que van ser 210.000 m¨¦s). Les xifres mai han estat dolentes: els museus de Catalunya ocupen la sisena posici¨® per visitants d'Europa i per la quantitat de centres, l'onzena. ¡°De gent ja n'entra, el que cal fer ¨¦s millorar la qualitat i l'entorn dels museus¡±, afirma Mascarell.

Dip¨°sits de reserva i nous museus. Els museus catalans tenen problemes fins i tot d'emmagatzematge, especialment els arqueol¨°gics i els de ci¨¨ncia i t¨¨cnica. Per alleugerir-los s'estrenar¨¤ al gener un dip¨°sit general de 10.000 metres quadrats a Cervera. Tamb¨¦ es buscar¨¤ un espai semblant per a dip¨°sits d'obres d'art. El pla tamb¨¦ vol resoldre problemes eterns: el Museu Nacional Arqueol¨°gic de Tarragona tindr¨¤ nova seu, com tamb¨¦ el Museu Nacional d'Hist¨°ria de Catalunya (MNHC). Sobre aquest ¨²ltim, Mascarell ¨¦s m¨¦s partidari d'un edifici nou que d'intentar cr¨¦ixer al Palau de Mar. L'ampliaci¨® del Museu Nacional d'Art de Catalunya (MNAC) i el fam¨®s cl¨²ster muse¨ªstic a Montju?c ¨¦s un cl¨¤ssic que no podia faltar. Aqu¨ª hi han d'anar, ja clarament, el Centre Nacional de Fotografia ¨C¡°que sempre he ent¨¨s dins del MNAC, com a ampliaci¨® d'aquest¡±, diu el conseller¨C?i el Museu d'Arquitectura i Urbanisme de Catalunya. El projecte d'aquest est¨¤ tan acabat ja que ¡°pot ser presentat: esperem nom¨¦s l'Ajuntament de Barcelona, que ha col¡¤laborat des de Cultura i Urbanisme en la seva redacci¨®, com el Col¡¤legi d'Arquitectes de Catalunya¡±. Aquest s¨ª que ser¨¤ un museu propi. Est¨¤ una mica m¨¦s verd el del C¨°mic, al qual li continuen faltant continguts i entre 7 i 9 milions d'euros si finalment an¨¦s a Badalona.

¡®Museus far¡¯, Macba nacional i wi-fi gratu?t. Per organitzar tot aquest embull, el pla proposa la creaci¨® d'una doble xarxa. D'una banda, una que treball¨¦s de manera tem¨¤tica, agrupant museus al voltant d'un museu far o l¨ªder a partir dels museus nacionals, un adjectiu que ¡°caldr¨¤ fixar b¨¦ en la futura llei¡±, aclareix Mascarell. Aix¨ª, el MNHC articularia els centres d'hist¨°ria, arqueologia i societat; el MNAC, els d'art; el Museu Nacional de Ci¨¨ncies (¡°per potenciar¡±), els de ci¨¨ncia, i el Museu d'Art Contemporani de Barcelona (Macba), elevat a la categoria de nacional, els d'art contemporani. L'altra xarxa seria territorial, amb sis divisions: Terres de Lleida i Aran; Camp de Tarragona, Terres de l'Ebre, Catalunya Central, comarques de Girona i Barcelona metropolitana, cadascun amb un Servei d'Atenci¨® als Museus. Despr¨¦s es parla tamb¨¦ de formaci¨® continuada als treballadors dels museus (1.700 en els 115), de promoure el wi-fi gratu?t en tots... El paper aguanta m¨¦s que les pedres.