Prodigis contemporanis

Val, d'acord: el proc¨¦s independentista ha fet miques el sistema de partits vigent a Catalunya des de fa quatre d¨¨cades; fa impossibles els dinars de Nadal i fins i tot les revetlles de Sant Joan de la fam¨ªlia?ministerial?Fern¨¢ndez D¨ªaz; i, entre molts altres efectes deleteris, fins i tot afavoreix la propagaci¨® d'incendis forestals com el recent de l'Anoia i el Bages, perqu¨¨ la Generalitat s'ho ha gastat tot en propaganda i urnes de cartr¨®.

Per¨°, si volem ser m¨ªnimament ponderats, caldria examinar tamb¨¦ l'altre platet de la balan?a i recon¨¨ixer-li ¨Cal proc¨¦s¨C el m¨¨rit d'haver suscitat mutacions prodigioses, canvis de rol o de discurs inimaginables la vig¨ªlia, metamorfosis dignes de la mitologia cl¨¤ssica. Per exemple, els que protagonitza Uni¨® Democr¨¤tica renascuda despr¨¦s del seu divorci de CDC.

Igual que els born-again christians nord-americans, els socialcristians de Duran Lleida es caracteritzen pel fet de repudiar emf¨¤ticament avui all¨° de qu¨¨ es van alimentar fins ahir. Aix¨ª com el bevedor George Bush fill, una vegada redimit, abominava de l'alcohol, els Espadaler i companyia carreguen ara contra la Converg¨¨ncia les mamelles de la qual els van engreixar durant 37 anys. No nom¨¦s aix¨°: des de l'instant en qu¨¨ UDC es va situar sense embuts enfront de la independ¨¨ncia, fins i tot la premsa m¨¦s cr¨ªtica ha transmutat els lobbystes del Palace en homes d'Estat, models de moderaci¨®, seny i catalanisme constructiu i integrador. El cas Pallerols, el finan?ament irregular d'Uni¨®, l'assumpte de la fundaci¨® FECEA? Aix¨° ara s¨®n peccata minuta... No em diguin que no ¨¦s una transformaci¨® interessant.

Un altre canvi significatiu i alli?onador ¨¦s el que ha experimentat la imatge d'Oriol Junqueras en els mitjans unionistes. Des del pacte de legislatura CiU-ERC del desembre del 2012, aquests mitjans havien descrit mil vegades el l¨ªder republic¨¤ com l'ogre titellaire que movia els fils de la marioneta Mas, com el l¨ªder de facto d'un proc¨¦s al qual el convergent nom¨¦s aportava el vestit i la corbata. I ara, de sobte, la formaci¨® de la llista Junts pel S¨ª ha trastocat els rols: ara Junqueras ¨¦s el gos falder d'un maquiav¨¨l¡¤lic Mas que li ha pispat la cartera. Quin contorsionisme argumental m¨¦s extraordinari!

Els Espadaler i companyia carreguen ara contra la Converg¨¨ncia les mamelles de la qual els van engreixar durant 37 anys

Els efectes prodigiosos de la situaci¨® pol¨ªtica a Catalunya arriben fins i tot a la reescriptura de la hist¨°ria. Fa un parell de setmanes, en aquestes mateixes p¨¤gines, un veter¨¤ articulista escrivia que ¡°en la d¨¨cada?passada?el lehendakari Ibarretxe i en l'actual el president Artur Mas han aconseguit que els nacionalismes basc i catal¨¤ resultin antip¨¤tics a Espanya¡±. Deixem de banda els bascos: quan des del 1980 ¨Co des del 1890, tant fa¨C el nacionalisme catal¨¤ ha estat simp¨¤tic a Espanya?

La recopilaci¨® de tots els articles que, en el conjunt de la premsa espanyola, han desqualificat el nacionalisme catal¨¤, les seves pol¨ªtiques, les seves demandes i els seus l¨ªders a partir de la primera vict¨°ria electoral de CiU tindria m¨¦s volums que l'enciclop¨¨dia Espasa, amb una extensa secci¨® consagrada a la catalanof¨°bia expl¨ªcita.

Sabem fa temps que el fam¨®s premi Espanyol de l'Any concedit per l'Abc a Jordi Pujol el 1984 va ser el fruit d'una transacci¨® comercial, no d'un enamorament espontani. Eren molt m¨¦s genu?ns i sincers el delegat del Govern a Andalusia amb el cognom d'Azor¨ªn quan va anunciar ¡°ficarem Pujol a la pres¨®¡±, o el mateix diari dels Luca de Tena quan va comparar anys despr¨¦s Pujol amb Franco per la seva suposada persecuci¨® del castell¨¤ a Catalunya. I ni tan sols cal atribuir aquesta hostilitat a factors ideol¨°gics: en proporci¨® als seus mandats molt m¨¦s breus, tant Pasqual Maragall com Jos¨¦ Montilla van ser objecte tamb¨¦ de tota mena de dicteris i atacs per la seva gosadia de voler eixamplar l'autogovern catal¨¤.

Per¨° ara resulta que no. Que, fins a l'arribada de Mas a la presid¨¨ncia o fins a l'eclosi¨® independentista, el nacionalisme catal¨¤ gaudia a Espanya de les m¨¤ximes simpaties (com es va poder comprovar amb el nou Estatut...). I, en la mateixa l¨ªnia interpretativa, s'insisteix que el problema ¨¦s ¡°el desafiament de Mas¡±, el fet que ¡°l'actitud d'aquest senyor ¨¦s irrecondu?ble¡±, per citar el c¨¤ntabre Revilla.

S¨ª, el proc¨¦s est¨¤ obrant miracles; per¨° la realitat ¨¦s obstinada, i no passa per l'obstinaci¨® d'un individu, sin¨® per la d'un ampli bloc social. Llegiu amb calma el sondeig de Metroscopia a EL PA?S del dilluns passat.

Joan B. Culla i Clar¨¤ ¨¦s historiador