El PP s¡¯obre a un canvi limitat de la Constituci¨® per reformar el Senat

El PP accepta per primera vegada una reforma constitucional, tot i que de manera limitada nom¨¦s per modificar el funcionament del Senat i, ¨°bviament, per a la pr¨°xima legislatura. Aix¨ª consta en l'esborrany de l'acord que negocien els populars amb altres forces pol¨ªtiques a?la Cambra Alta?i que es pret¨¦n sotmetre a votaci¨® al setembre, al qual ha tingut acc¨¦s EL PA?S. El text ha estat negociat en una pon¨¨ncia dedicada a l'estudi de la reforma del Senat i sobre el qual encara queden per tancar molts detalls. Tanmateix, el PP ha aconseguit que l'acord sobre el futur de la Cambra no es pugui aplicar ni engegar fins a la pr¨°xima legislatura, despr¨¦s de tres anys de reunions.

El PP negocia amb la resta de grups al Senat un text en qu¨¨ ja s'ha acceptat la possibilitat d'una futura reforma limitada de la Constituci¨®.

"Es mant¨¦ el model del Senat com a Cambra parlament¨¤ria dins del sistema bicameral establert en la Constituci¨® del 1978, ¨¦s a dir, en el marc d'un bicameralisme imperfecte o no paritari. Si b¨¦, al mateix temps, es pret¨¦n millorar la posici¨® de la Cambra augmentant la seva participaci¨® en l'exercici de les funcions parlament¨¤ries tenint en compte la dimensi¨® territorial que es deriva de la definici¨® continguda en l'article 69 de la Constituci¨®. Per fer-ho, i d'acord amb aquestes conclusions, caldr¨¤ fer una reforma de diversos preceptes constitucionals aix¨ª com dur a terme modificacions substantives en les normes que regulen el procediment legislatiu i, si escau, de control, tant en el Reglament del Senat com en el Reglament del Congr¨¦s dels Diputats", assegura el text.

L'esborrany va ser estudiat per ¨²ltima vegada dilluns passat, 27 de juliol, i aquest par¨¤graf forma part dels apartats sobre els quals ja s'ha avan?at amb un acord entre els principals partits. Oficialment, el PP sempre ha rebutjat les propostes de reforma de la Constituci¨®, especialment en aquesta legislatura, i aix¨ª ho ha explicat sempre Mariano Rajoy, poc inclinat als canvis en la norma. No ¨¦s previsible que s'inclogui al programa electoral del PP, per¨° excepte rectificaci¨® dels populars quedar¨¤ un acord del Senat amb la proposta de futura reforma constitucional.

Durant tota la legislatura, el PP ha frenat qualsevol possibilitat de reforma del funcionament del Congr¨¦s i del Senat, tot i que l'abril del 2012 va constituir a la Cambra Alta?una pon¨¨ncia d'estudi per reformar-la. S'ha reunit 23 vegades amb 13 compareixences d'experts, per¨° els treballs no han avan?at, segons l'oposici¨® per la falta de voluntat del Govern. On m¨¦s lluny ha arribat el PP, representat pel president del Senat, P¨ªo Garc¨ªa Escudero, ¨¦s a acceptar pactar un escrit de conclusions que es votar¨¤ al setembre amb propostes de reforma per a la legislatura seg¨¹ent.

Aquesta reforma ¨¦s l'assignatura pendent de totes les legislatures, pel bloqueig alternatiu dels dos principals partits. Jos¨¦ Luis Rodr¨ªguez Zapatero va arribar a portar al Consell d'Estat una proposta, per¨° la va aturar. En aquesta legislatura?el PP?ha preferit partir de zero i ha perdut la legislatura per a la reforma del Senat que tots consideren necess¨¤ria. Ren¨²ncia a fer-la en aquesta, malgrat que ¨¦s probable que perdi la seva majoria hegem¨°nica despr¨¦s de les generals i podria estar entre les condicions de futurs pactes de Govern.

Ara el PSOE renuncia a l'opci¨® que defensava l'anterior direcci¨® socialista per convertir el Senat en una Cambra territorial com l'alemanya en qu¨¨ no hi hagu¨¦s parlamentaris d'elecci¨® pels ciutadans, sin¨® nom¨¦s de designaci¨® de les assemblees auton¨°miques.

El text assegura que el Senat ha de ser Cambra de primera lectura en temes que afecten les comunitats. Encara no est¨¤ tancat l'acord sobre la manera en qu¨¨ es produiria el funcionament del Senat i els procediments legislatius concrets.

Es preveu la participaci¨® de les comunitats en els debats d'aquestes lleis al Senat.

Durant la legislatura, el PP amb majoria absoluta clara, ha arranjat la reforma que ara deixa per despr¨¦s de les eleccions i ha om¨¨s alguna de les funcions que ja t¨¦. Per exemple, el reglament del Senat estableix que cada any s'ha de fer un debat sobre l'estat de les comunitats, amb participaci¨® dels presidents auton¨°mics, i, tot i aix¨ª, en aquesta legislatura no se n'ha celebrat cap.

Tamb¨¦ es preveu la celebraci¨® de sessions de l'anomenada Comissi¨® General d'Autonomies per a temes concrets amb participaci¨® de consellers de comunitats, i malgrat tot, enfront de les 29 de l'anterior legislatura, en aquesta nom¨¦s s'ha reunit tres vegades i per obligaci¨® legal: per a la llei d'educaci¨® o llei Wert; per a la reforma local i per a la de l'Estatut de Castella-la Manxa.

Per al que queda de legislatura, l'oposici¨® considera que els c¨¤lculs legislatius del Govern inclouen un calendari en qu¨¨, necess¨¤riament, al Senat no s'introduiran esmenes als Pressupostos perqu¨¨ hi hagi temps d'aprovar-los i en la resta de normes cal que es doni a les comissionis capacitat legislativa plena, sense passar pel ple.