El federalisme necessita el biling¨¹isme

La democr¨¤cia espanyola i l'autogovern han recuperat el catal¨¤ com a llengua oficial i viva, deixant enrere el fosc per¨ªode en qu¨¨ el seu ¨²s va estar perseguit i els seus parlants fustigats. El retrobament dels catalans amb la llengua de Verdaguer, Pla o Rodoreda ha estat una de les grans vict¨°ries col¡¤lectives de la qual tots els espanyols podem sentir-nos orgullosos. Un cop aconseguida aquesta tasca, ara s'obren dos camins divergents per a Catalunya. Un ¨¦s aprofundir en el monoling¨¹isme, com de manera m¨¦s o menys confessada tracten de fer els sectors sobiranistes. L'objectiu ja no seria expandir l'¨²s del catal¨¤, sin¨® expulsar de l'espai p¨²blic l'altra llengua en la qual els catalans han viscut des de fa segles, l'espanyol o castell¨¤. L'altre cam¨ª passa perqu¨¨ la societat catalana es reafirmi orgullosament en la seva condici¨® biling¨¹e, una caracter¨ªstica estructuralment definit¨°ria de la Catalunya actual, no deixant-se arrabassar la consci¨¨ncia que l'espanyol ¨¦s l'altra llengua dels catalans. En la nostra opini¨®, els partits federalistes han d'optar desacomplexadament per l'opci¨® del biling¨¹isme, aix¨° ¨¦s, la pres¨¨ncia i ¨²s raonable de les dues lleng¨¹es de Catalunya a les institucions i l'educaci¨®.

Les raons s¨®n clares. El federalisme, que a m¨¦s d'una t¨¨cnica jur¨ªdica ¨¦s una cultura pol¨ªtica, es desenvolupa en aquelles persones que senten que tenen una identitat dual. Encara que el concepte d'identitat ¨¦s complex en les societats contempor¨¤nies i de cap s'ha de veure com una cosa tancada i conclosa, resulta ¨²til com a eina per anomenar una realitat recollida per la sociologia pol¨ªtica: com s'autodescriuen avui els catalans? Sabem que la resposta ¨¦s variada: igual d'espanyols que catalans, m¨¦s catalans que espanyols, nom¨¦s catalans, etc¨¨tera. Aquest complex nus de sentiments de pertinen?a l'anomenem identitat. No sempre en la hist¨°ria ha estat aix¨ª, i potser en el futur perdi import¨¤ncia, per¨° ¨¦s pal¨¨s que les persones tenen en la llengua un d'aquestsl trets d'identitat. D'aqu¨ª se segueix que la condici¨® biling¨¹e refor?a la identitat dual o compartida que el federalisme necessita.

Perqu¨¨ el federalisme a Espanya busca poder conjugar de manera equilibrada el propi (de les comunitats aut¨°nomes) amb el com¨² (all¨° que compartim tots els espanyols). Per la seva banda, ¨¦s comprensible que l'independentisme opti per l'estrat¨¨gia monoling¨¹ista. Per a la seva vict¨°ria ¨¦s prerequisit el debilitament de la identitat compartida per tots els espanyols i la promoci¨® i elevaci¨® incessant del que ¨¦s propi. Per fer-ho necessita fer de l'espanyol a Catalunya una cosa aliena i impr¨°pia, encara que pel cam¨ª procedeixi a mutilar la maetixa cultura catalana (i recordem que, en desprendre's de la seva part espanyola, Catalunya compromet tamb¨¦, com escrivia Santiago Roncagliolo, la seva dimensi¨® iberoamericana).

Defensar el biling¨¹isme passa per reformar el model educatiu catal¨¤. La immersi¨® ling¨¹¨ªstica obligat¨°ria ha esgotat ja la funci¨® integradora que va poder haver tingut en el passat per convertir-se en un sistema an¨°mal que imposa un estigma sobre la llengua espanyola, tractada d'estrangera. La immersi¨®, en la seva actual forma intransigent, pot ser objecte de diverses cr¨ªtiques, tant de car¨¤cter pedag¨°gic com des del punt de vista dels drets ciutadans. Per¨° hi ha un altre aspecte que passa desapercebut i ¨¦s el pol¨ªtic: en fer d'una cosa comuna ¨Cla llengua espanyola¨C?una cosa aliena, la immersi¨® situa el que ¨¦s propi ¨Cla llengua catalana¨C com l'¨²nica cosa i aix¨ª aprima la identitat compartida entre tots els espanyols. Just el que volen els nacionalistes i just el que no conv¨¦ als federalistes. Sense sentiment de comunitat dif¨ªcilment pot haver-hi federalisme reeixit.

Amb el monoling¨¹isme, els sobiranistes busquen el debilitament de la identitat compartida

A m¨¦s del biling¨¹isme educatiu, el federalisme hauria de defensar el biling¨¹isme institucional. Actualment totes les institucions catalanes s¨®n monoling¨¹es i les modificacions probiling¨¹isme que t¨ªmidament vol introduir alguna d'elels, es troben amb la fero? oposici¨® dels nacionalistes. Serveixi d'exemple l'Ajuntament de Lleida, on un pacte entre el PSC i Ciutadans ha acordat comen?ar a enviar comunicacions biling¨¹es als lleidatans i fer publicitat institucional en les dues lleng¨¹es. La pressi¨® per evitar-ho ¨¦s enorme, amb l'¨²nic argument, gastat i inversemblant, que el biling¨¹isme encobreix un atac al catal¨¤. En general, les demandes de biling¨¹isme institucional i educatiu s¨®n m¨¦s nombroses del que els mitjans catalans estan disposats a admetre. En els ¨²ltims mesos, un nacionalisme cada vegada menys preocupat per dissimular difon la tesi que ¡°el biling¨¹isme mata¡±. I, efectivament, el biling¨¹isme mata, per¨° no la llengua catalana, sin¨® el projecte de la identitat ¨²nica que serveix a l'empresa de la separaci¨®.

Per aix¨° mateix sorpr¨¨n que els federalistes no s'atreveixin a aixecar amb for?a la bandera del biling¨¹isme i que a Catalunya el PSC es vegi arrossegat a defensar p¨²blicament un model d'educaci¨® monoling¨¹e que hist¨°ricament no era el seu. Nom¨¦s es pot afirmar el contrari des de la falta de mem¨°ria. No es pot confondre l'objectiu inicial de la plena normalitzaci¨® del catal¨¤ com a llengua de comunicaci¨® social amb la mal anoomenada immersi¨® ling¨¹¨ªstica o amb pol¨ªtiques d'exclusi¨® del castell¨¤ de l'espai p¨²blic.

No existeix la disjuntiva immersi¨® o segregaci¨®: l'¨²s de les dues lleng¨¹es no requereix separar els alumnes

En privat, molts dirigents socialistes catalans reconeixen que seria convenient ensenyar algunes mat¨¨ries troncals en espanyol, tant per raons funcionals com afectives, i tamb¨¦ que l'escola s'ha convertit en massa ocasions en un instrument de ¡°nacionalitzaci¨®¡± pol¨ªtica. Per¨° l'hegemonia del relat sobiranista ¨¦s tan potent que el PSC t¨¦ dificultats per articular un discurs biling¨¹e desacomplexat. Estar en contra de la secessi¨® ¨¦s una cosa, i encara aix¨ª al PSC li ha costat molts disgustos, per¨° q¨¹estionar la immersi¨® encara ¨¦s un tab¨². En el debat p¨²blic, quan es planteja la q¨¹esti¨® sembla que la disjuntiva sigui entre segregaci¨® escolar o immersi¨®, quan ja no queda cap partit que defensi el primer i quan la veritat ¨¦s que la conjunci¨® de lleng¨¹es no requereix separar els alumnes. Per aix¨°, el PSOE de Pedro S¨¢nchez hauria de prendre's la pol¨ªtica ling¨¹¨ªstica de Catalunya com una q¨¹esti¨® nuclear en el seu projecte global i ajudar l'afeblit PSC a transitar un cam¨ª en el qual convergeixi la identitat federal amb la defensa d'una proposta biling¨¹e de deb¨°.

Des de fa mesos existeixen sectors reformistes que promouen la idea d'un gran pacte ling¨¹¨ªstic que culmini el reconeixement i articulaci¨® de l'Estat pluriling¨¹e a ?Espanya (i l'Estat ha recorregut un gran tros en aquest cam¨ª des de l'aprovaci¨® de la Constituci¨® del 1978). ?s dif¨ªcil avan?ar en aquest cam¨ª si al mateix temps no s'assumeix el comprom¨ªs de respectar el biling¨¹isme dins de les comunitats. Aquestes dues tasques, reconeixement ple de la naturalesa pluriling¨¹e del pa¨ªs i desterrament del fonamentalisme ling¨¹¨ªstic en alguns territoris, han d'anar de la m¨¤ i s¨®n part de la mateixa obstinaci¨® a acabar amb el mal de lleng¨¹es d'Espanya.

Joaquim Coll ¨¦s historiador, Juan Claudio de Ram¨®n ¨¦s assagista i Merc¨¨ Vilarrubias ¨¦s ling¨¹ista.

?