Que D¨¦u perdoni els culpables

Aquesta ¨¦s una hist¨°ria d'esperances trencades, amors complicats, secrets pol¨ªtics i mort que podria comen?ar en aquesta mateixa vorera, en una farm¨¤cia encara oberta al p¨²blic del carrer Taulat. Per¨° aqu¨ª amb prou feines se'n conserva res del seu primer propietari, i per con¨¨ixer la seva identitat haurem d'apropar-nos fins a la ve?na rambla de Poblenou. Aqu¨ª, a terra hi s¨®n visibles deu plaques que recorden molts personatges populars d'aquest barri. Una d'aquestes inscripcions en bronze est¨¤ dedicada a Joan Agust¨ª Carreras, que va ser alcalde de Sant Mart¨ª de Proven?als al final del segle XIX i que es va su?cidar als 40 anys sense explicar per qu¨¨.

Carreras va encap?alar el 1870 un moviment que volia segregar el barri del Poblenou del poble de Sant Mart¨ª

El pol¨ªtic de la placa va n¨¦ixer el 1850 al carrer de la Cera, fill d'un modest paleta. Encara era petit quan la seva fam¨ªlia es va traslladar a Sant Mart¨ª, on va comen?ar els estudis. En els seus anys de batxiller va veure com queia la reina Isabel II, el Govern del general Serrano, el regnat d'Amadeu I, la Primera Rep¨²blica i la Restauraci¨® borb¨°nica. Va ser en aquest moment tan carregat de tensions i turbul¨¨ncies quan va entrar a militar al Partit Republic¨¤ Federal. I el 1870 va encap?alar un moviment que pretenia segregar el barri del Poblenou del poble de Sant Mart¨ª, per convertir-lo en un municipi independent. El principal argument de la seva petici¨® era l'a?llament d'aquell territori. Reclamaven que el tren a Matar¨® creuava el seu terme i en canvi no hi tenien cap estaci¨®, i que la ind¨²stria estava convertint el Poblenou en una sobrepoblada barriada obrera. L'ajuntament de Sant Mart¨ª va votar a favor de la proposta, que va ser revocada pel Govern Civil i la Diputaci¨®.

El jove Agust¨ª Carreras va ser nomenat regidor el 1873, i des de llavors va exercir diversos c¨¤rrecs al consistori. Quatre anys m¨¦s tard va obrir una botiga al carrer Taulat, gaireb¨¦ a la cantonada amb el carrer del Ferrocarril. El seu establiment era conegut pel fam¨®s Jarabe Anticatarral de Agust¨ª Carreras, que es venia fins i tot a Barcelona. Tamb¨¦ va ser un dels fundadors ¨Ci president durant uns anys¨C de l'Alian?a del Poble Nou. No es va casar mai ni va tenir fills, per¨° va mantenir una relaci¨® gens dissimulada amb la v¨ªdua Caterina Messeguer (una relaci¨® no gaire ben vista per la societat de l'¨¨poca).

Les principals cr¨ªtiques van ser per beneficiar-se de les obres p¨²bliques gr¨¤cies a l'empresa dedicada a feines de paleta que posse?a amb el seu pare

Va comen?ar a exercir el seu c¨¤rrec d'alcalde el 1885, quan va ser nomenat pel govern. Al capdavant de l'ajuntament va tenir una gran popularitat, estimat i odiat a parts iguals. Les principals cr¨ªtiques van ser per haver-se beneficiat de les obres p¨²bliques, gr¨¤cies a l'empresa dedicada a feines de paleta que posse?a en associaci¨® amb el seu pare i un dels seus cosins. En aquells anys, Agust¨ª Carreras i el seu hom¨°leg barcelon¨ª Rius i Taulet estaven enfrontats per la pretensi¨® de la capital d'incorporar-hi els municipis lim¨ªtrofs a Barcelona. El febrer del 1889, en una sessi¨® de l'ajuntament Agust¨ª va fer un discurs incendiari contra l'agregaci¨®. Aquell mateix any es van substituir els vells fanals de petroli per uns de nous de gas, i el seg¨¹ent es va comen?ar a debatre la construcci¨® d'una xarxa de clavegueram pr¨°pia. Malgrat tanta activitat, en aquelles dates a l'alcalde va comen?ar a pesar-li el c¨¤rrec, i circulaven rumors sobre corrupci¨® i diners p¨²blics desapareguts. A principis del 1891 va deixar l'alcaldia i se sap que es va entrevistar amb el governador civil (amb qui va parlar d'un suposat desfalc). I l'endem¨¤ es va disparar un tret en el cap, al seu dormitori. La seva criada?va trobar poc despr¨¦s el cad¨¤ver, amb la pistola. A sobre de la tauleta hi havia una nota que deia: ¡°Que D¨¦u perdoni els culpables¡±.

Es va especular molt sobre aquella mort. Es va parlar de corrupteles al seu propi partit, problemes econ¨°mics, desenganys amorosos, una profunda depressi¨® o una malaltia incurable. L'enterrament va ser multitudinari, i les esqueles que va publicar la premsa no van dir res sobre les circumst¨¤ncies del succ¨¦s. Per¨° el rumor es va estendre, i l'enterrament cat¨°lic d'un su?cida es va convertir en tot un esc¨¤ndol. Dif¨ªcilment sabrem qu¨¨ va passar aquell dia, potser els pol¨ªtics de llavors assumien els seus errors d'una forma m¨¦s dr¨¤stica, potser es va tractar d'una mort per amor, o per un d'aquells mals que no tenien ni nom. El cas ¨¦s que la seva figura se segueix recordant en bronze, en part per la seva gesti¨® com a alcalde, i en part tamb¨¦ pel soroll d'aquell tret que va deixar tothom amb el dubte.