Una nit blanca

Guapo, li cridaven les m¨¦s moderades; t¨ªo bueno, bramaven les m¨¦s decidides, propiet¨¤ries d'un vocabulari amb menys subtileses, m¨¦s directe. I ells no els anaven a la saga, tot i que, la noblesa hi obliga, un home mai pondera com a virtut la bellesa d'un altre, aix¨ª que grande, Miguel,?era la seva exclamaci¨® preferida. I entre els ven?uts per la bellesa de Miguel Bos¨¦, definitivament rendit en aquesta gira a la moda eivissenca amb tocs pakistanesos, blanc impol¡¤lut, cabells recollits en una cua, celles omeses, ulls maquillats, no hi havia difer¨¨ncia de classe o gust, ja que l'emoci¨® arribava igualment a qui ho t¨¦ tot de l'Ikea i a qui no decora amb noms per sota de Jasper Morrison. El car¨¤cter de la m¨²sica: no fa distincions entre els seus presoners.

I ell, com un patrici, es movia per l'escena sabent que cada gest, cada pas, cada posat, eren escrutats ¨¤vidament pels qui omplien l'auditori de Cap Roig. Aquell Bos¨¦ no ha canviat, barroc en el gest, parodiable en el posat, una mena de l¨ªder espiritual que d'un moment a l'altre semblava que anava a comen?ar la forma del 24 en una singular classe de taitx¨ª, amagada en els seus gestos, en l'ostentosa manera de caminar per l'escenari, en aquestes postures que despisten la seixantena. Cantava "Nena" i el temps es fonia mentre l'assist¨¨ncia es deixava gronxar com quan el temps encara no existia. El grup sonava estranyament b¨¦, des de l'inici, sense ajustos, sense m¨¤cula, amb aquella eleg¨¤ncia de cocteleria bona que evoca el so confortable de Bryan Ferry, i l'espectacle, basat en quatre estructures rectangulars m¨°bils que servien de pantalla de projecci¨® i de bosc en qu¨¨ es passejaven Miguel i els seus m¨²sics, omplia l'escenari de color, contrastant-lo amb la uniformitat blanca de tots els m¨²sics.

I Miguel gaireb¨¦ no va parlar, nom¨¦s a l'inici per dir que l'amor ¨¦s una cosa magn¨ªfica, i al final, per assegurar el mateix, encara que d'una altra manera. Mitjan?ant mitja dotzena de can?ons, sense gaire hist¨°ria, del seu ¨²ltim disc i un rep¨¤s gener¨®s dels seus ¨¨xits degudament actualitzats, com aquells cotxes nord-americans que cada any canvien la carrosseria per semblar diferents. Encara amb tot, i fets en gires en les quals el seu material antic s'end¨² la part del lle¨®, escoltar un Bos¨¦ renovat i amb nou material va introduir a Cap Roig una sensaci¨® menys historicista, apartant la imatge d'una artista que ja "nom¨¦s" sap furgar en la seva traject¨°ria passada. I encara que la teatralitat del muntatge sembli for?ada, especialment per als m¨²sics, obligats a passejar com a esperits, l'espectacle va fascinar els seguidors d'un Bos¨¦ que segueix intentant no avorrir-se del personatge que ell mateix ha creat i defensat en escena amb tanta afectaci¨®, gravetat i pompa.?