¡°Ning¨² est¨¤ esperant Catalunya a Europa¡±

L'exfiscal superior de Catalunya Mart¨ªn Rodr¨ªguez Sol ha fet el salt a la pol¨ªtica com a n¨²mero dos de la candidatura d'Uni¨® Democr¨¤tica per Barcelona. Interromp la carrera fiscal despr¨¦s de veure's obligat a dimitir com a fiscal en cap de Catalunya en defensar el 2013 la legalitat d'una consulta d'autodeterminaci¨®. Defensa el dret a decidir, per¨° no la independ¨¨ncia.

Pregunta. Estem davant d'un altre cas de jurista que salta a la pol¨ªtica per cansament amb el sistema?

Resposta. M¨¦s que fastiguejat, estic desconcertat o molest pel meu cas concret. Vaig apostar per una consulta legal dins de la llei i la resposta per part de Madrid i d'un sector de la carrera va ser la incomprensi¨® absoluta. Despr¨¦s vaig seguir a la carrera fiscal amb tota la il¡¤lusi¨® per¨° en rebre la invitaci¨® a participar en pol¨ªtica en un moment hist¨°ric com aquest he dubtat poc.

P. Qu¨¨ el va portar a fer les seves declaracions a favor de la legalitat de la consulta?

R. Vaig dir que el refer¨¨ndum no era possible perqu¨¨ ¨¦s una compet¨¨ncia d'¨¤mbit nacional per¨° tamb¨¦ que em semblava positiu que els legisladors coneguin qu¨¨ volen els ciutadans. Tenint en compte que a Catalunya estava vigent una llei del 2010 que autoritzava les consultes amb autoritzaci¨® del Govern espanyol, el que suggeria em semblava elemental.

P. Tornaria a fer-ho?

R. Sabent el que em va passar, probablement s¨ª. A m¨¦s, si no ho hagu¨¦s fet, m'hauria trobat amb una situaci¨® bastant inc¨°moda. Signar com a fiscal superior una querella contra Mas per desobedi¨¨ncia m'hauria resultat molt dif¨ªcil. No s¨¦ qu¨¨ hauria fet.

P. Hauria obe?t?

R. En la carrera fiscal obeeixes o te'n vas. ?s possible que, si no hi hagu¨¦s estat d'acord, hauria hagut de presentar la meva ren¨²ncia.

P. La querella per desobedi¨¨ncia t¨¦ base jur¨ªdica?

R. En dret, hi ha diverses interpretacions i tamb¨¦ la que f¨¨iem nosaltres des de Barcelona. Crec que el que va passar ¨¦s que a Madrid no creien que el Govern catal¨¤ estigu¨¦s al capdavant d'aquesta consulta. Quan constaten que s¨ª i que una part molt important del poble catal¨¤ respon ¨¦s quan es decideix actuar des del front judicial.

P. Creu que li hauria passat el mateix si hagu¨¦s animat a la intervenci¨® de l'autonomia, com preveu la Constituci¨®?

R. ?s evident que en aquell moment, parlar de consulta posava molt nerviosa molta gent. El meu pecat va ser utilitzar una paraula, consulta, que estava prohibida. Les meves eren unes declaracions molt l¨°giques, per¨° una determinada premsa els va donar una dimensi¨® que em va convertir, per a alguns, en un furibund independentista.

Vaig apostar per una consulta legal i la resposta per part de Madrid i d¡¯un sector de la carrera va ser la incomprensi¨® absoluta

P. S'ha sentit temptat a fer-se independentista?

R. Encara no. Es pot somiar amb ser-ho per¨° jo em sento espanyol per vincles familiars i sentimentals. Em puc sentir inc¨°mode per alguns dirigents pol¨ªtics d'Espanya, per¨° m'agradaria sentir-me orgull¨®s del Govern d'Espanya i que Catalunya pogu¨¦s fer cam¨ª amb Espanya. Aix¨° no vol dir que en algun moment Catalunya pugui tenir el seu moment Esc¨°cia, en el qual puguem saber qu¨¨ volen tots els ciutadans. Si el 60% vol una altra estructura territorial seria una irresponsabilitat no parlar-ne.

P. I en un refer¨¨ndum a l'escocesa qu¨¨ votaria?

R. No vaig votar el 9-N, per¨° els meus tres fills grans s¨ª i cadascun per una opci¨® diferent. El que jo votaria en un plantejament a l'escocesa¡­ ja ho veur¨ªem. En cas d'arribar a aquest punt de la m¨¤ d'Espanya, amb la garantia de tenir la doble nacionalitat¡­ no descartaria res. El que ens falta ¨¦s m¨¦s comprensi¨® i entesa entre les dues parts.

P. Uni¨® fa una crida a ¡°continuar el proc¨¦s¡± sense dir quin ¨¦s l'objectiu final. Com ha de ser?

R. Uni¨® no tanca la porta al fet que un dia la majoria de catalans aspirin a la independ¨¨ncia. Ens diferenciem d'altres opcions en qu¨¨ la nostra aposta ser¨¤ dins de la legalitat. Anar a la independ¨¨ncia expr¨¦s nom¨¦s ser¨¤ una p¨¨rdua de temps i un perjudici per a Catalunya.

P. Quin ha estat el principal error de Rajoy amb Catalunya?

R. Negar la realitat social de Catalunya. No ¨¦s una febre d'estiu ni el capritx d'uns quants ni el somni d'una sola persona que est¨¤ al capdavant de Catalunya. El problema ¨¦s que s'ha viscut d'esquena a aquesta situaci¨®.

P. Com veu Catalunya d'aqu¨ª a un any?

R. Si hi ha majoria absoluta independentista, que crec que no sortir¨¤, la situaci¨® ser¨¤ molt complicada. No s¨®n conscients de les conseq¨¹¨¨ncies jur¨ªdiques. Els independentistes ens enganyen: ning¨² ens est¨¤ esperant a Europa.