El debat sobre l¡¯autenticitat del claustre de Palam¨®s porta cua

El debat entre l'autenticitat o falsedat del claustre de Mas del Vent no est¨¤ tancat. El contundent informe que va presentar la Generalitat a l'octubre?assegurant que aquesta construcci¨® de Palam¨®s ¨¦s totalment falsa, una recreaci¨® del segle XX que no t¨¦ res a veure amb l'¨¨poca medieval, no ha fet claudicar els defensors de l'origen rom¨¤nic de la construcci¨®, que el vinculen amb la catedral de Salamanca, on va estar dempeus fins que al segle XIX es va desmuntar per construir-hi un nou claustre. Gerardo Boto, el professor de la Universitat de Girona que va donar a con¨¨ixer l'edifici el 2012 quan el va presentar en un congr¨¦s cient¨ªfic segueix defensant el valor hist¨°ric i la import¨¤ncia d'aquestes pedres. Ho fa en un article publicat a finals de juliol, en el qual aporta noves dades que avalen la seva tesi.

En la publicaci¨® que recull la seva intervenci¨® el juny del 2014 ¨Canterior, per tant, a l'informe de la Generalitat¨C, en les Jornades Rom¨¤niques de Cuix¨¤, Boto explica com l'antiquari Ignacio Mart¨ªnez, responsable del muntatge del claustre a Ciudad Lineal de Madrid a partir del 1931, va comprar el 1917 pedra, en dues ocasions, a la catedral de Salamanca, tal com va quedar reflectit en documents conservats a l'arxiu dioces¨¤ d'aquella ciutat. En el registre de les compres, per les quals va pagar 750 pessetes, no es diu res de la quantitat ni quines pedres eren, per¨° pel preu que va pagar, tenint en compte que Mart¨ªnez era antiquari i no pedrer, i despr¨¦s de comparar-ho amb altres compres semblants realitzades en aquells anys, l'investigador dedueix que l'adquisici¨® va ser voluminosa i important.

Malgrat que va assegurar que s¡¯obriria al p¨²blic al gener, no s¡¯ha fet. I segueix desprotegit i al lliure albir del seu propietari

Boto planteja alguns interrogants que l'informe oficial de la Generalitat no resol malgrat que el seu responsable, Eduard Carbonell, va comptar amb un bon nombre d'especialistes. El primer: qui podria realitzar a partir del no-res un claustre de 23 metres de llarg i quaranta arcs i quines van ser les condicions materials, humanes, t¨¨cniques i iconogr¨¤fiques indispensables per produir l'obra. La possibilitat de produir una falsificaci¨® monumental hauria exigit, assegura el professor Boto, un gran equip de talladors especialitzats en pedra de Villamayor, Salamanca, el material amb el qual est¨¤ fet tot l'edifici, i del qual no ha quedat cap rastre, ni documental ni en el record; un erudit en el repertori iconogr¨¤fic rom¨¤nic que conegu¨¦s elements in¨¨dits el 1930 ja que apareixen representats als capitells, i un especialista en her¨¤ldica castellana medieval.

Un altre aspecte en el qual insisteix Boto ¨¦s per qu¨¨ es va decidir transportar pedra des de Salamanca a Madrid, a 330 quil¨°metres de dist¨¤ncia, en cami¨® i amb tren, si la pedra que es feia servir era la de Colmenar Viejo, localitat c¨¨lebre per les seves pedreres, a menys de 30 quil¨°metres del centre de Madrid. Sobretot, si es t¨¦ en compte que l'oficina de distribuci¨® i venda d'aquestes pedres es trobava a Ciudad Lineal, a quatre carrers d'on Mart¨ªnez va muntar les seves ja famoses arcades claustrals.

¡°No hi ha proves cient¨ªfiques definitives sobre la seva falsedat. Poden haver-hi altres estudis¡±, va assegurar al desembre el seu propietari, Kurt Engelhorn. Potser ¨¦s per aix¨° que al programa del sopar del diumenge s'assegurava que la benvinguda seria al ¡°claustre rom¨¤nic¡±.

El claustre s¡¯obre a la lluita contra la sida

La lluita contra la sida ha aconseguit tota una fita: obrir al p¨²blic el claustre d'estil rom¨¤nic situat a la finca privada de Mas del Vent de Palam¨®s. Fins ara, nom¨¦s uns quants privilegiats, amics del propietari, Kurt Engelhorn, o que havien pagat per accedir-hi i celebrar-hi actes privats ¨Cdes d'exclusives noces fins a la presentaci¨® dels ¨²ltims models de cotxes d'una marca nacional¨C, havien pogut veure la immensa construcci¨® que domina la finca situada a tocar del Mediterrani a Palam¨®s, desconeguda per al gran p¨²blic fins al 2012. Diumenge passat, 160 persones que van pagar 300 euros per cobert van assistir a la primera Nit Solid¨¤ria Costa Brava per recaptar fons per a la lluita contra la sida. L'acte, promogut per Focus Engelhorn, la Fundaci¨® Llu¨ªs Coromina a benefici de la Fundaci¨® Lluita contra la Sida, que dirigeix Bonaventura Clotet, va comptar amb l'assist¨¨ncia del conseller de Territori i Sostenibilitat, Santi Vila, que va fer d'amfitri¨® pol¨ªtic, a m¨¦s d'expol¨ªtics com Joaquim Nadal i empresaris com Ramon Ajenjo, de la Fundaci¨® Damm, o Josep Santacreu, de Seguros DKV, entre d'altres.

A les set de la tarda es van obrir les portes i els assistents van poder gaudir d'un pica-pica amb productes tan locals com una selecci¨® de formatges Brugarol, l'empresa que gestiona la finca de 22 hect¨¤rees que tamb¨¦ va proporcionar els vins. La resta la van preparar xefs de Girona amb Estrella Michelin: Quim Casellas del Casamar de Calella; Marc Gascons de Los Tinars de Llagostera; Fina Puigdevall de Les Cols d'Olot; Pere Arpa, de Ca l'Arpa de Banyoles; i Albert Sastregener, del Bo.Tic de Cor?¨¤. Les postres van ser obra d'El Celler de Can Roca, el millor restaurant del m¨®n.

Entre plat i plat, la cerim¨°nia presentada pel mag Lari, que tamb¨¦ va captar l'atenci¨® de tothom amb els seus trucs, va comptar amb les actuacions de la companyia de dansa Cobosmika i les can?ons del duo format per Isabel Vinardell i Isabelle Laudenbach. Durant el sopar es va posar a la venda l'escultura Dona, creada per Jaume Plensa el 1983, a un preu de 50.000 euros, que va rebre tres ofertes. Els diners se sumaran als prop de 48.000 euros que es van recaptar.

El sopar de diumenge no amaga l'incompliment del que s'havia prom¨¨s a finals de l'any passat. Quan es va presentar la plataforma Focus Engelhorn es va assegurar que el claustre s'obriria als grups escolars i una vegada al mes a tothom. ¡°Estem acabant d'organitzar-ho. Hi ha hagut canvis a l'Ajuntament i hem comen?at de zero. D'aqu¨ª a uns tres mesos estar¨¤ a punt¡±, explica Ricard Planas, director art¨ªstic de Focus.

Una altra de les declaracions incomplides ¨¦s la de protegir la construcci¨® per a c¨¤rrec de l'Ajuntament de Palam¨®s. L'anterior alcaldessa va assegurar que ho farien si la Generalitat no acabava protegint-lo, sense tenir en compte que les dues proteccions s¨®n compatibles en l'actual Llei de Patrimoni. Despr¨¦s de l'informe negatiu de la Conselleria de Cultura es va arxivar al gener l'expedient per declarar-lo b¨¦ cultural d'inter¨¨s nacional, per la qual cosa el claustre segueix desprotegit i al lliure albir del seu propietari.