¡°Pel PSC, Catalunya ¨¦s una naci¨® i aix¨ª s¡¯ha de recollir a la Constituci¨®¡±

?ngel Ros (Lleida, 1952), alcalde de Lleida i president del PSC, diu en aquesta entrevista que la reforma federal que est¨¤ estudiant el PSOE ha de ser asim¨¨trica per resoldre definitivament l¡¯encaix de Catalunya a Espanya. Defensa que el text ha d¡¯incorporar que Catalunya ¨¦s una naci¨® i un model de finan?ament propi que contingui l¡¯element d¡¯ordinalitat.

Pregunta. El PSC ha renunciat a la consulta sobiranista per¨° hi ha municipis (Terrassa i Castelldefels) que s¡¯han adherit a l¡¯Associaci¨® de Municipis per la Independ¨¨ncia i aix¨° ha irritat molt el PSOE. ?s una contradicci¨® del PSC?

Resposta. S¨®n nom¨¦s dos casos¡­ Sempre hi ha comportaments del PSC que poden generar fricci¨® al PSOE. S¡¯ha de respectar l¡¯autonomia municipal i anava vinculat al fet que hi hagu¨¦s un govern de progr¨¦s amb socialistes en aquests dos municipis. Ho justifico? No, ho explico. Fa tres anys, a Lleida ja vam votar que no a l¡¯AMI. Converg¨¨ncia i ERC m¡¯ho han tornat a plantejar i hi hem votat en contra: nom¨¦s 11 edils de 27 van votar adherir-se a l¡¯AMI.

P. Iceta, en contra del criteri del PSOE, afirma que no vol obrir-los un expedient perqu¨¨ 200 candidats del PSC ja van dir abans del 24-M que volien adherir-se a l¡¯AMI. Ho comparteix?

Cal superar el 'caf¨¨ per a tothom' perqu¨¨ el PSC i el PSOE siguin forts

R. Hi estic totalment d¡¯acord. El nostre adversari no s¨®n els companys que defensen l¡¯independentisme dins de les esquerres en general sin¨® l¡¯immobilisme i el model del PP. I aix¨° que valoro positivament la seva proposta de reforma de la Constituci¨® perqu¨¨, si no, aquest Estat no sortir¨¤ de la crisi institucional que t¨¦. El problema no s¨®n 200 persones: l¡¯adversari ¨¦s l¡¯immobilisme del PP i la dreta, que est¨¤ liderant la candidatura del S¨ª perqu¨¨ hi ha un pes fort de Converg¨¨ncia que no ha dubtat de pactar amb el PP quan ho ha necessitat tant a Madrid com a Barcelona. No hem d¡¯obrir expedient ni competir amb els que dins de l¡¯esquerra defensen altres posicions.

P. En un comit¨¨ federal del PSOE els barons es van mostrar desolats. Qu¨¨ pot fer el PSC per evitar aquesta desolaci¨®?

R. La for?a del PSOE est¨¤ associada a un PSC que defensa el socialisme a Catalunya. I que sigui fort d¨®na for?a al PSOE. Sense un pes pol¨ªtic important¨ªssim a Andalusia i Catalunya, el PSOE no aconsegueix l¡¯Estat. I aix¨° ens ho diu l¡¯experi¨¨ncia. I el PSC nom¨¦s ser¨¤ fort si el ciutad¨¤ l'associa a la defensa de la persona amb pol¨ªtiques socialdem¨°crates i dels ideals nacionals en forma de catalanisme.

P. Doncs hi ha gent al PSOE que creu que la pol¨ªtica de pactes del PSC, favorable a entrar al govern d¡¯Ada Colau, per exemple, pot arru?nar la carrera de Pedro S¨¢nchez.

R. Jo crec que no. S¡¯ha de vendre d¡¯una manera diferent de com ho fa. Rajoy s¨ª que aposta per aconseguir vots a l¡¯Estat amb un sentiment primari anticatal¨¤, per¨° aix¨° el PSOE no ho far¨¤ mai. S¨¢nchez refor?a la seva posici¨® a Espanya si ¨¦s capa?, i ho ser¨¤, d¡¯aconseguir un model d¡¯Estat en el qual ens sentim c¨°modes les diferents sensibilitats.

P. Compr¨¨n llavors aquesta irritaci¨®?

El dret a decidir ha evolucionat cap a a la independ¨¨ncia

R. En el fons el que es veu al darrere ¨¦s un tema financer i econ¨°mic. Si em poso a la pell de qualsevol l¨ªder territorial que a sobre ¨¦s president d¡¯una comunitat aut¨°noma, entenc que tingui por d¡¯un canvi de model que el pugui perjudicar des d¡¯un punt de vista financer. Per¨° han d¡¯entendre que sense un posicionament clar de superaci¨® del model de caf¨¨ per a tothom, el PSC no ser¨¤ fort a Catalunya i en conseq¨¹¨¨ncia el PSOE no ho ser¨¤ a Espanya. De vegades cal sacrificar alguns aspectes per aconseguir els m¨¦s importants.

P. El PSC ¨¦s el partit que m¨¦s desgast ha patit pel sobiranisme, ha sofert una crisi traum¨¤tica, una escissi¨®¡­

R. (interromp) L¡¯escissi¨® no ha servit per a res: nom¨¦s refor?ar partits de la zona de l¡¯esquerra com ERC. I la tensi¨® a CiU devia ser brutal. Hi ha molts convergents que no s¨®n independentistes. Mas ha aconseguit trencar moltes coses en aquest pa¨ªs i no n¡¯ha unit cap. ?s un ciment molt especial: trenca per¨° no uneix.

P. Li preguntava si perceben poc retorn del PSOE malgrat que han renunciat a la consulta sobiranista¡­

R. Que valoren poc el que fem? B¨¦, jo crec que el PSOE ha ent¨¨s que Espanya necessita una Espanya federal per sentir-se estimada. La visi¨® de Pedro S¨¢nchez ha tingut elements de similitud amb Cameron, que va resoldre molt b¨¦ el refer¨¨ndum d¡¯Esc¨°cia. ?En quin sentir? En el sentit que ens estimen. No pots anar dient que vols la unitat del territori llan?ant pol¨ªtiques i ministres com Wert. No: has de fer-ho amb pol¨ªtiques com les de Cameron. Un dia despr¨¦s del 9-N, Pedro S¨¢nchez va venir aqu¨ª i va dir que ens estimava i que Espanya no funcionava sense Catalunya. Ell va comprar el document de Granada que es va fer quan encara no era secretari general, quan tot pol¨ªtic t¨¦ tend¨¨ncia a innovar. Ha fet seva l¡¯Espanya federal, els elements diferencials entre el PSC respecte del PSOE i Catalunya respecte de la resta d¡¯Espanya. ?s una gran oportunitat i Pedro S¨¢nchez ho ¨¦s. Un dels errors des de l¡¯estrat¨¨gia independentista ¨¦s no considerar les condicions de l¡¯entorn com quan hi ha una majoria absoluta del PP. Catalunya podr¨¤ canviar les relacions amb Espanya en un entorn m¨¦s f¨¤cil i amigable. L¡¯experi¨¨ncia demostra que quan el PSOE ha estat al Govern, malgrat els desacords, l¡¯entesa amb Catalunya n¡¯ha sortit beneficiada.

P. Vost¨¨ va renunciar a l¡¯esc¨® per no votar en contra de demanar la consulta que ara no es far¨¤. Li sap greu?

R. No. Hi ha hagut una evoluci¨®: el catalanisme s¡¯associa avui a l¡¯independentisme. Nosaltres mantenim el catalanisme: estimar Catalunya i buscar un millor encaix a Espanya. El concepte de dret a decidir s¡¯associa ara a independ¨¨ncia. I ¨¦s l¨°gic que el PSC s¡¯hagi despla?at. Jo vaig creure honestament en el dret a decidir i no vaig pensar que fos una orientaci¨® a una estrat¨¨gia concreta. Jo volia la consulta. Vaig votar el 9-N en blanc per desacord amb el plantejament de Mas. Si hagu¨¦s estat legal i acordada, hauria votat s¨ª-no (s¨ª a l¡¯Estat propi per¨° no a la independ¨¨ncia).

P. El document dels savis del PSOE parla de Catalunya per la singularitat. ?s insuficient?

R. Pel PSC, Catalunya ¨¦s una naci¨®, i aix¨ª s¡¯ha de recon¨¨ixer. Per¨° ¨¦s una naci¨® que volem que estigui integrada de forma justa i amb respecte dins d¡¯Espanya. Qu¨¨ vol dir aix¨°? ?s molt senzill. Model fiscal equitatiu i respecte a la llengua, la cultura i les institucions. El meu model federal ¨¦s aquest: equitat fiscal i respecte. Un model propi de finan?ament per Catalunya (no parla del concert econ¨°mic com el del Pa¨ªs Basc pactat per l¡¯Estat. L¡¯ordinalitat hauria d¡¯estar garantida constitucionalment i no ¨¦s m¨¦s que respectar l¡¯ordre: si ets el cinqu¨¨ ingressant ha de ser el cinqu¨¨ gastant perqu¨¨, en cas contrari, no premiem l¡¯efici¨¨ncia de l¡¯administraci¨® i l¡¯estimulaci¨® econ¨°mica. Es clar que parlem de la immersi¨®! Darrere de la immersi¨® hi ha la l¨ªnia hist¨°rica del PSC i de Marta Mata. No hi era CiU.

P. Doncs a C¨¦sar Luena, secretari general del PSOE, li han plogut cr¨ªtiques per apuntar que estudiaven el pacte fiscal.

?s grav¨ªssim que Mas hagi decidit iniciar la campanya per la Diada

R. Partim d¡¯un aven?: que estan d¡¯acord a reformar la CE. Ens ha de portar for?osament a un model asim¨¨tric. O si no, no servir¨¤ per al que s¡¯ha pensat: per garantir la conviv¨¨ncia de diferents identitats dins d¡¯un Estat. Aquest ¨¦s el repte. Insisteixo: el del 78, era llibertat i democr¨¤cia. El d¡¯ara ¨¦s conviv¨¨ncia de diferents nacionalitats regions i nacionalitats dins d¡¯un Estat. I aix¨° sense asimetria no s¡¯aconsegueix.

P. Vost¨¨ ha pactat amb Ciutadans i 2.000 independentistes es van manifestar davant de l¡¯Ajuntament. ?s aquest el signe del PSC? Incomprensi¨® per les dues parts?

R. Les terceres vies, les postures interm¨¨dies, reben per tot arreu. L¡¯independentisme s¡¯explica en clau emocional i el federalisme ¨¦s una forma racional de l¡¯Estat. Hem de ser capa?os d¡¯associar emocions i sentiments al model federal. Que la gent s¡¯hi trobi a gust. ?s una situaci¨® dif¨ªcil per a qui est¨¤ al mig.

P. Per¨° vost¨¨ era la cara visible dels cr¨ªtics del PSC i va sorprendre molt el seu pacte amb C¡¯s.

R. Converg¨¨ncia no va voler pactar amb mi per¨° amb Ciutadans vam fer un acord en el qual estem c¨°modes: regeneraci¨® democr¨¤tica i transpar¨¨ncia, promoci¨® econ¨°mica i pol¨ªtiques de respecte institucional. Va ser un bon pacte amb C¡¯s d¡¯abast de cartip¨¤s municipal. ?s un pacte important sense entrar al govern. El primer pacte el vam oferir a CDC, la segona for?a, i despr¨¦s a C¡¯s, que ¨¦s la tercera. CDC no va voler pactar amb nosaltres i va estar 45 dies intentant pactar amb Ciutadans. Primer perqu¨¨ jo no fos alcalde i despr¨¦s perqu¨¨ no pogu¨¦s governar. Converg¨¨ncia ha estat perseguint el pacte amb C¡¯s durant 45 dies i 45 nits. Proposaven un pacte amb la transpar¨¨ncia que m¡¯exclogu¨¦s a mi i fer-me fora, quan s¨®n sis edils. Despr¨¦s: segona fase. A veure si aconseguien que jo no pogu¨¦s governar. Cal criminalitzar un pacte del cartip¨¤s? No ¨¦s seri¨®s. La manifestaci¨® va ser en clau estrictament electoral. Els que hi van anar s¨®n els que van a la llista del s¨ª: ?mnium, l¡¯ANC, els que em van xiular per fer una salutaci¨® cordial. A la vida tot quadra. Amb aix¨° del catal¨¤: va ser una desproporci¨®. Es tracta d¡¯adaptar el reglament de l¡¯any 1996 a la legislaci¨® i les sent¨¨ncies vigents. Que aix¨° generi un esc¨¤ndol ¨¦s preocupant.

P. Ciutadans insisteix a fer un front institucional amb el PP i vost¨¨s. Ho descarten del tot?

R. Ho descartem del tot. No t¨¦ cap sentit. Situo el PP a la dreta, dreta i C¡¯s al centredreta. I nosaltres som l¡¯esquerra. No t¨¦ cap sentit. Una altra cosa s¨®n pactes municipals.

P. Al PSOE tampoc li ha agradat que el PSC vulgui entrar al Govern d¡¯Ada Colau.

R. S¡¯ha d¡¯entendre en clau local. Jo vaig dir al partit que ella tenia tota la legitimitat per governar. Si Trias hagu¨¦s seguit sent alcalde, ¨¦s probable que hi hagu¨¦s hagut socioverg¨¨ncia.

P. Insisteixo que el PSOE ho rebutja¡­

R. Per qu¨¨? Perqu¨¨ hi ha alguns independentistes? No s¡¯ha de demonitzar ning¨². ?s leg¨ªtim.

P. Els socialistes de Val¨¨ncia han entrat al govern de l¡¯alcalde Joan Rib¨® i M?S per Mallorca al govern de Francina Armengol a les Balears. Per qu¨¨ creu que aquests acords no provoquen tantes suspic¨¤cies?

R. El s¨ªmbol de la uni¨® o la desuni¨® d¡¯Espanya ve marcat per Catalunya i el Pa¨ªs Basc i per ning¨² m¨¦s. El caf¨¨ per a tothom ¨¦s representatiu. No ¨¦s el mateix, amb tot el respecte, un pronunciament independentista des de Catalunya o el Pa¨ªs Basc que des d¡¯Ast¨²ries, les Balears o Val¨¨ncia.

P. Tem que el PP li prengui vots a l¡¯¨¤rea metropolitana?

R. El PP sempre ha fet servir la mateixa estrat¨¨gia: utilitzar l¡¯anticatalanisme a tot arreu per aconseguir vots. Fora de Catalunya i en alguns sectors dins de Catalunya. Sempre ho ha fet. La crisi institucional d¡¯ara no existiria sense la sent¨¨ncia del Tribunal Constitucional. I sembla que, ning¨², ning¨² recorda que qui va recollir vots per anar contra l¡¯Estatut va ser el PP. Va ser una petici¨® del PP. Tampoc ning¨² recorda que el principal partit que vol mantenir la Constituci¨® no la va votar. O ning¨² acorda els atacs d¡¯Aznar a la Constituci¨®? El pa¨ªs no t¨¦ mem¨°ria recent. Recordem m¨¦s les guerres carlistes! Aquest ¨¦s el problema. Haur¨ªem de repartir pastilles gratu?tes per a la mem¨°ria.

P. Com veu Catalunya d¡¯aqu¨ª a un any?

R. Veig un problema molt seri¨®s si hi ha una majoria de 68 diputats independents que tiren endavant un proc¨¦s no legal i no pactat. Hi haur¨¤ problemes institucions molt seriosos: excloc, en ple segle XXI, qualsevol ¨¤mbit de for?a. Ens movem a Europa en l¡¯¨¤mbit administratiu i econ¨°mic. Un proc¨¦s pol¨ªtic que no comporta efectes jur¨ªdics pot portar a la frustraci¨®. La declaraci¨® d¡¯independ¨¨ncia no la reconeixer¨¤ ning¨² i no comportar¨¤ efectes jur¨ªdics. Negociar? Doncs amb menys for?a que ara. ?s absurd. Es una teoria equivocada. S¡¯han passat pantalles a gran velocitat. No es podia passar pantalla en una nit del pacte fiscal i en coresponsabilitzo Mas i Rajoy. I Rajoy no pot creure nom¨¦s en les lleis. Tamb¨¦ s¡¯ha de fer tamb¨¦ pol¨ªtica.

P. Comparteix la por d¡¯Iceta que si la reforma es fa malament, es corre el risc que Catalunya voti no?

R. La reforma constitucional ha de satisfer les nostres aspiracions. Hi ha qui diu que ¨¦s impossible. D¡¯altres creiem que ¨¦s possible. No nego la dificultat de la reforma i del sistema de finan?ament diferencial auton¨°mic. En t¨¦. I haurem de discutir primer dins del PSOE i despr¨¦s amb els altres partits. La difer¨¨ncia ¨¦s que una ¨¦s dif¨ªcil i l¡¯altra ¨Cla independ¨¨ncia¨C ¨¦s impossible.

P. Doncs molta gent se la creu.

R. Quan et mous en l¡¯¨¤mbit emocional, l¡¯impossible t¡¯ho imagines real. Una declaraci¨® unilateral d¡¯independ¨¨ncia no produeix efectes jur¨ªdics. Jo no parlo que ens hagin de fer fora d¡¯Europa: ¨¦s que no s¡¯arribar¨¤ ni a aix¨°.

P. Creu que enganyen els ciutadans?

R. Parlen d¡¯un desig que ¨¦s impossible i irrealitzable. El model DUI no produeix efectes i no et reconeix. No s¨¦ si un pa¨ªs lluny¨¤, per descomptat no europeu, pot arribar a fer un reconeixement. O Europa pot estudiar-ho. Per¨° ¨¦s que s¨ª que s¡¯est¨¤ construint l¡¯Europa dels estats! No es construir¨¤ l¡¯Europa de les regions per resoldre el problema catal¨¤. No es tracta d¡¯alarmisme: ¨¦s que no ens faran fora. Ni amb negociaci¨®: seria atacar la l¨ªnia de flotaci¨® d¡¯Europa, que ¨¦s la dels Estats.

P. Com veu la campanya electoral i la propera Diada?

R. Apropiar-se de forma partidista de la Diada no s¡¯havia fet mai en la hist¨°ria d¡¯aquest pa¨ªs. Ni durant el franquisme. Jo ja la celebrava llavors. Vaig anar a les primeres manifestacions il¡¤legals com a militant del PSUC de finals dels anys seixanta. Vaig anar a la del 2012 per defensar el pacte fiscal i l¡¯autogovern. En les dues ¨²ltimes ja no perqu¨¨ eren 100% independentistes. El president Mas i el conjunt de la llista del s¨ª ha aconseguit convertir en partidista una festa nacional. I aix¨° ¨¦s extremament greu. Ho dic per la manifestaci¨® i perqu¨¨ comen?a la campanya aprofitant la Diada. No es pot fer. Unes eleccions s¨®n un espai de confrontaci¨® leg¨ªtima i s¡¯han d¡¯a?llar de les celebracions unit¨¤ries. ?s molt greu: alg¨² ho recollir¨¤ com un error hist¨°ric d¡¯aquest pa¨ªs. Algun dia alg¨² recollir¨¤ que l¡¯element m¨¦s trencador de la unitat de Catalunya ¨¦s apropiar-se de l¡¯11-S per iniciar una campanya electoral.