Quil¨°metres de genis

A la fa?ana d¡¯una espigada casa del carrer Sant Vicen? de Reus hi ha una planxa de ferro que ¨¦s tan alta com la porta. La xapa recorda que el 25 de juny del 1852 hi va n¨¦ixer Antoni Gaud¨ª. Una altra placa, aquesta molt m¨¦s petita i discreta, penja de la porta i avisa que ¡°no s¡¯admeten visites¡±. La llar dels Gaud¨ª i el taller de caldereria que regentava la fam¨ªlia als baixos de l¡¯immoble s¨®n avui un domicili particular. Per localitzar un record gaudini¨¤ m¨¦s tangible, i alhora m¨¦s fictici, cal deixar-se portar uns metres carrer avall. Una est¨¤tua d¡¯Artur Aldom¨¤, erigida el 2002, simbolitza un Gaud¨ª jove, amb pantalons curts i espardenyes, jugant a bales damunt d¡¯un banc.

La veritable empremta reusenca de Gaud¨ª es troba dins d¡¯un edifici d¡¯est¨¨tica dubtosa, a mig cam¨ª entre una capsa de sabates i un radiador de cotxe. ?s el Gaud¨ª Centre, situat en un lloc destacat de la pla?a Mercadal, a nom¨¦s uns passos de l¡¯Ajuntament. Un enginy de tres pisos on es repassen les proeses i obsessions d¡¯un home que, segons es recorda a la mostra, entenia l¡¯originalitat com ¡°un retorn als or¨ªgens¡±. Aquests or¨ªgens que de vegades han estat tan controvertits, com l¡¯agre debat entre Reus i Riudoms sobre on va donar a llum la senyora Ant¨°nia Cornet, per¨° que aqu¨ª es liquida amb nom¨¦s una l¨ªnia: El noi nom¨¦s anava al mas de Riudoms per recuperar-se del seu reumatisme.

Al Gaud¨ª Centre s'exposa una r¨¨plica del taller on l'arquitecte es desvetllava tra?ant les formes de la Sagrada Fam¨ªlia

Maquetes de les ins¨°lites xemeneies de la Pedrera i la Casa Batll¨® o un pinacle de la Sagrada Fam¨ªlia comparteixen espai amb records m¨¦s ¨ªntims i remots. Les notes, bones algunes; regulars, la majoria, i directament nefastes, les altres, del seu pas per l'Escola Pia. La citaci¨®, presumptament del director de l¡¯Escola d¡¯Arquitectura de Barcelona, que vacil¡¤lava sobre "no s¨¦ si li hem donat el t¨ªtol a un geni o a un boig".

Malgrat que, per culpa de la guerra, gaireb¨¦ no van quedar records de l'original, tamb¨¦ s'exposa una r¨¨plica del seu taller, L'Obrador. Aqu¨ª Gaud¨ª es desvetllava tra?ant les formes de la Sagrada Fam¨ªlia. Li robava tantes hores a la son mentre es barallava amb pl¨¤nols i esbossos que va acabar instal¡¤lant-se un llit al costat de la taula. Tenia 31 anys quan va ser contractat per encarregar-se de les obres del temple. Preocupat per no deixar-se cap detall per lligar, l'arquitecte va tornar poc a Reus, on, a m¨¦s, els seus projectes mai van acabar de tenir ¨¨xit.

Uns anys m¨¦s tard, s¨ª que va passar prop d¡¯all¨¤ Joan Mir¨®. El pintor ¨¦s una altra pe?a clau del que s'ha batejat com la Ruta del Paisatge dels Genis. El Mas Mir¨® de Mont-roig, font d'inspiraci¨® per a la c¨¨lebre pintura La masia, ¨¦s el testimoni m¨¦s viu de les estones que l'artista va passar en terres tarragonines. Tot i que de jove va estiuejar al Priorat amb els seus avis paterns, la casona de Mont-roig li va servir de refugi i d'estudi quan ja era un pintor consolidat. "En altres llocs, tot ho mesuro en relaci¨® amb Mont-roig", va declarar. Semioblidada durant molt de temps, la finca ¨¦s ara la joia de la corona de la Fundaci¨® Mas Mir¨®. Una inversi¨® de sis milions d'euros pret¨¦n rehabilitar l'espai, revitalitzar els lla?os de Mir¨® amb el poble i ser un imant per atreure visitants. De m¨ªstica no n¡¯hi falta. "Tota la meva obra est¨¤ concebuda a Mont-roig", va assenyalar una vegada el pintor.

La masia de Mont-roig, semioblidada durant molt de temps, ¨¦s ara la joia de la Fundaci¨® Mas Mir¨®

Una afirmaci¨® similar va fer Pablo Picasso per referir-se a una altra parada d¡¯aquesta ruta, Horta de Sant Joan. "Tot el que s¨¦ ho he apr¨¨s al poble de Pallar¨¨s". El malagueny va ser hoste de Manuel Pallar¨¨s, que havia estat el seu company de pupitre a la Llotja de Barcelona i un bon amic de joventut, i va quedar enlluernat per la Terra Alta. Li va agradar tant que m¨¦s tard hi va tornar amb una n¨°via seva, la model francesa Fernande Olivier. Es van allotjar a l¡¯Hostal del Trompet, a la pla?a de la Missa. A la mateixa pla?a vivia Tob¨ªas Membrado, el forner que va cedir les golfes de casa seva a Picasso perqu¨¨ l¡¯artista hi habilit¨¦s el seu estudi.

El Centre Picasso d¡¯Horta pret¨¦n avui ser un homenatge permanent al pintor i reuneix la reproducci¨® de totes les obres que l'artista va tra?ar durant les seves estades al poble. La process¨® al convent ¨¦s un dels olis que va dibuixar l'artista, inspirat per l'anar i venir dels ve?ns al convent de Sant Salvador.

Contemporani de Picasso ¨Cels separaven nom¨¦s cinc anys¨C va ser el m¨²sic Pau Casals. La seva casa d'estiueig, al passeig mar¨ªtim del Vendrell, ¨¦s avui la seu del museu que recorda la hist¨°ria d'aquest int¨¨rpret i compositor universal. Tocat per un talent privilegiat que va ser degudament alli?onat per la m¨¤ familiar ¨Cel seu pare era l'organista de l'esgl¨¦sia del poble¨C, amb nom¨¦s 23 anys va iniciar la seva traject¨°ria professional. Obligat a exiliar-se per culpa de la Guerra Civil, primer a Fran?a i despr¨¦s a Puerto Rico, Casals t¨¦ les arrels als estrets carrers del Vendrell. Tot i que el seu museu ¨¦s davant del mar, a l'immoble on li agradava passar les vacances i els dies de rep¨°s, Casals va n¨¦ixer en una casa del carrer de Santa Anna. Sota el mateix sostre van morir set dels seus germans. El m¨²sic va declarar que el record de la seva mare sempre se li apareixia amb vestit de dol. No obstant aix¨°, deia, mai la va veure vessar ni una ll¨¤grima.

A nom¨¦s uns metres de la casa, a la bonica pla?a Nova, hi ha una est¨¤tua del m¨²sic amb corbat¨ª i abra?at al seu violoncel. La hist¨°ria retrata Casals com un home de pau que va ser considerat un agitador pel seu atreviment amb el violoncel. El seu poble ¨¦s avui el quart as del p¨°quer dels genis.