Els vestigis de Caixa Laietana

Una cadena a doble volta i un cadenat a la contraporta d'acc¨¦s a l'aparcament confirmen el tancament de tot l'edifici. Les males herbes que surten per tot arreu, les descuidades plantes que desborden el reixat i l'acumulaci¨® d'escombraries parlen de l'abandonament que pateix l'edifici. En aquest entorn, l'¨°xid de l'escultura del peix de vuit metres dissenyada per Rafael i Pol Codina no sembla intencionat, sin¨® for?at per la deixadesa.

S¨®n les restes exteriors de l'¨²ltima seu central de Caixa Laietana, 32.000 metres quadrats d'oficines inaugurades a Matar¨® el 2007 com a senyal de l'embranzida de la principal empresa local. Avui s¨®n nom¨¦s els vestigis d'una entitat desapareguda, el record de la qual genera consternaci¨® a gran part d'aquesta ciutat del Maresme, la que va patir amb m¨¦s intensitat la col¡¤locaci¨® de participacions preferents i un altre deute subordinat mentre anava assabentant-se d'alguns excessos comesos pels directius de l'entitat.

Bankia, hereu del negoci financer de Caixa Laietana, intenta, sense sort, comercialitzar l'immoble en qu¨¨?es van enterrar 40 milions d'euros abans que arrib¨¦s la crisi i es fes imprescindible l'arribada d'ajudes p¨²bliques. Mentre l'entitat va existir, amb prou feines va ocupar la meitat de la seva superf¨ªcie i, una cop tancat, l'Ajuntament ha intentat, sense sort, que es fes servir per a l'activitat universit¨¤ria o empresarial. Per¨° la seu del Pla d'en Boet no ¨¦s l'¨²nica mostra de terra cremada que va deixar la caixa, en un proc¨¦s que es va repetir amb les restes de les altres nou entitats d'estalvi locals existents fa 10 anys a Catalunya.

Venda o lloguer

A escassos centenars de metres d'aquella mola envidrada, al carrer de Sant Cugat, una antiga oficina encara mostra els colors t¨ªpics de la marca i el nom de Caixa Laietana, per¨° els vidres estan bruts i destaquen dos cartells aliens al disseny de l'entitat. Amb un es pret¨¦n llogar l'espai. Amb un altre, vendre'l. ¡°Procedent d'entitat banc¨¤ria¡±, aclareix el r¨¨tol.

Un contestador autom¨¤tic en nom de Bankia respon a la trucada telef¨°nica. Com passa amb la gran seu, l'intent de col¡¤locar les oficines ¨¦s complex en un mercat immobiliari en hores baixes i amb sobreoferta. Des de l'entitat financera expliquen que el desembre del 2012 les tres marques que integraven l'actual Bankia (Laietana, Caja Madrid i Bancaja) disposaven de 23 oficines a Matar¨®, de les quals 19 eren de la caixa local. Sense esperar, el primer semestre se'n van tancar quatre, a les quals van seguir-ne nou m¨¦s. Avui en queden 12. Tres de les clausurades eren de lloguer, per la qual cosa es va rescindir el contracte, i de la resta se n'han venut nom¨¦s un parell.

En la gran majoria d'aquests espais han desaparegut els senyals que evidenciaven que un dia havien estat de Caixa Laietana, per¨° n'hi ha prou amb preguntar als ve?ns perqu¨¨ les identifiquin. ?s el cas d'una antiga oficina de Caja Madrid que es va convertir en una fruiteria que es promociona amb una frase que sona al que es van acabar creient els executius de Laietana: ¡°Si ets la pera, no facis el pr¨¦ssec¡±.

Dos immobles de l'antiga caixa d'estalvis s'han convertit en equipaments p¨²blics

A pocs metres, a la c¨¨ntrica pla?a de Santa Anna, hi ha una gran oficina de Bankia que est¨¤ tancada al p¨²blic a l'agost. Darrere hi ha una sala d'actes de l'antiga Obra Social i, damunt, quatre plantes en qu¨¨ hi havia hagut empreses vinculades al Grup Laietana, com la seva asseguradora, i que avui tenen gaireb¨¦ la meitat de la superf¨ªcie buida. ¡°Hi havia bastants treballadors, per¨° en van acomiadar la meitat i alguns els van enviar a Madrid¡±, explica una noia que regenta un quiosc just davant de l'immoble, on un altre cartell anuncia ¡°locals en lloguer¡±.

Iniciativa privada

L'edifici, a excepci¨® de l'espai de la sucursal, no ¨¦s de Bankia. ?s un dels actius que van passar a la Fundaci¨® Iluro, una iniciativa sorgida de la societat civil de Matar¨® i allunyada de l'anterior c¨²pula que ha heretat el patrimoni i l'activitat de l'antiga Obra Social. Va assumir des d'un fons d'art a una sala d'exposicions, passant per la Biblioteca Popular i la casa modernista Coll i Reg¨¤s, que vol convertir en un museu, en un reclam tur¨ªstic.

Tamb¨¦ li van ser transferits alguns immobles, com l'edifici de la pla?a Santa Teresa o l'antiga seu social de la caixa, al centre de Matar¨®. La intenci¨® ¨¦s comercialitzar els espais per poder finan?ar l'activitat de la fundaci¨®, amb una despesa anual d'un mili¨® d'euros.

La indignaci¨® pels efectes de les preferents segueix viva a la ciutat

Les oficines de la Fundaci¨® Iluro ocupen una de les cinc plantes de l'edifici que fins al 2007 va acollir la seu de Caixa Laietana. La biblioteca es troba en dos altres pisos. La resta est¨¤ desocupada (o podria buidar-se sense problemes), per¨° l'¨²nic acc¨¦s ¨¦s per la biblioteca, la qual cosa en fa inviable la comercialitzaci¨® si no es construeix un altre acc¨¦s. ¡°Hem d'optimitzar els espais de qu¨¨ disposem, per¨° sense perdre el cap¡±, afirma el president de la fundaci¨®, Pere Carles Subir¨¤, qui assegura que van trobar ¡°alguns immobles tancats que no vam poder obrir per falta de recursos¡±.

En dos casos es van signar convenis amb l'Ajuntament. Un ¨¦s l'Espai Gatassa, un casal per a la gent gran inaugurat el 2009 que va tancar les portes el 2011. Uns 2.000 metres quadrats amb gimn¨¤s, una piscina que no complia els requisits (i que s'ha tapiat per l'elevat del cost d'arreglar-la) i una sala d'actes que s'ha recuperat per un lloguer mensual de 2.000 euros. Per 900 euros al mes s'ha quedat un altre espai al barri de Cerdanyola, que sofria un d¨¨ficit d'equipaments municipals.