¡°Un plebiscit necessita suport de dos ter?os per dec¨°rum democr¨¤tic¡±

Juan Pablo Fusi (Sant Sebasti¨¤, 1945) ¨¦s catedr¨¤tic d'Hist¨°ria Contempor¨¤nia de la Universitat Complutense de Madrid i membre de la Reial Acad¨¨mia de la Hist¨°ria. At¨¦n EL PA?S en un dels salons palatins de la Magdalena (Santander), on acaba d'impartir un seminari de la Universitat Internacional Men¨¦ndez Pelayo als 100 millors alumnes d'Espanya en les ¨²ltimes proves d'acc¨¦s a la facultat. Fusi considera que un dels principals problemes pol¨ªtics nacionals ¨¦s el sistema regional en les eleccions, no el m¨¨tode D¡¯Hondt: "Seria interessant comparar els vots del PNV i IU i veure els diputats que t¨¦ cadascun".

Pregunta. S'han de retirar els s¨ªmbols franquistes dels carrers d'Espanya?

Resposta. Determinats monuments que han deixat de tenir una significaci¨® franquista per passar a ser alguna cosa comuna de les ciutats, com l'arc de triomf de Madrid, que ¨¦s un s¨ªmbol de la Ciutat Universit¨¤ria, plantegen problemes davant la seva?desfranquitzaci¨®. Per¨° els noms de carrers, en alguns casos, ¨¦s evident que han de ser canviats. No obstant aix¨°, aquells amb el nom de Jardiel Poncela, Jos¨¦ Mar¨ªa Pem¨¢n o Ramiro de Maetzu, que van ser intel¡¤lectuals amb significaci¨® m¨¦s enll¨¤ del franquisme, s'han de conservar.

P. El proc¨¦s sobiranista d'Artur Mas ha deixat en segon pla el desig basc d'independ¨¨ncia?

R. ?s veritat que la situaci¨® al Pa¨ªs Basc est¨¤ m¨¦s tranquil¡¤la i la moderaci¨® del Govern?d'[I?igo] Urkullu (PNB) ¨¦s, comparativament, molt alta. Ha coincidit la radicalitzaci¨® a Catalunya amb l'esgotament al Pa¨ªs Basc i?el cansament del desafiament identitari.

P. En qu¨¨ es diferencia el nacionalisme basc del catal¨¤?

R. El basc t¨¦ una empremta ¨¨tnica molt forta. ?s la idea que hi ha un poble singular diferent, que ¨¦s el subjecte i objecte d'aquest nacionalisme. El catal¨¤ ¨¦s un nacionalisme c¨ªvic, basat en una llengua moderna, en la hist¨°ria i en institucions com la Generalitat.

P. Existeix un suport hist¨°ric per reclamar la separaci¨® de Catalunya d'Espanya?

R. Catalunya va ser cap al segle XII un Estat que de seguida s'integra a la Corona d'Arag¨®, i va ser el m¨¦s din¨¤mic en termes demogr¨¤fics i econ¨°mics, i amb institucions pr¨°pies. Per¨° els regnes medievals no s¨®n com els estats nacionals moderns. Els conceptes pol¨ªtics s¨®n diferents. No hi ha dades objectives per dir que com que ha estat un regne medieval, ara ha de ser una naci¨®, ni al contrari.

L¡¯Estat federal no afegeix res a l¡¯Estat auton¨°mic que?tenim ara¡±

P. ?s l'Estat federal una soluci¨® als problemes d'Espanya?

R. No afegeix res a l'Estat auton¨°mic que tenim ara. Garc¨ªa de Enterr¨ªa [reputat jurista espanyol del segle XX] ja va dir que aquest era un estat federal en tot menys en el nom.

P.?Hi t¨¦ cabuda actualment a Espanya el debat monarquia-Rep¨²blica?

R. L'important als anys seixanta va ser l'elecci¨® entre dictadura i democr¨¤cia. I avui el problema continua sent democr¨¤cia. El debat entre monarquia i Rep¨²blica seria un error innecessari perqu¨¨ el canvi de la forma d'Estat no t¨¦ un clam majoritari en la societat actual. No entenc per qu¨¨ no ens preocupem nom¨¦s de l'efic¨¤cia econ¨°mica, de les llibertats individuals i de la just¨ªcia social.

P. Quin resultat en les eleccions catalanes del 27-S donaria suport a la idea de plebiscit de la coalici¨® d'Artur Mas?

R. Qualsevol tipus de plebiscit, i m¨¦s si es tracta d'un en qu¨¨ estigui en joc la independ¨¨ncia, requereix un m¨ªnim de dec¨°rum democr¨¤tic. El resultat que hi doni suport ha de ser una majoria qualificada, ¨¦s a dir dos ter?os sobre el cens. No val la majoria simple i molt menys sobre els votants.