¡®Guimer¨¤, el Nobel sense premi¡¯, una bona lli?¨® de rep¨¤s

Prudent, llarg (potser massa) i amb testimonis solvents i abundants. El documental Guimer¨¤, el Nobel sense premi s¨®n tres cap¨ªtols d¡¯una mica m¨¦s de mitja hora que estan penjats al 3Cat i que es van emetre diumenge a la nit per l¡¯emissora lineal, fosos un darrere l¡¯altre. El nucli argumental ¨¦s la candidatura al Nobel d¡¯?ngel Guimer¨¤ que l¡¯Acad¨¨mia de les Bones Lletres i l¡¯Institut d¡¯Estudis Catalans (el 1912) van presentar anyalment entre 1907 i 1923. En total, disset ocasions, totes malaguanyades.

El relat comen?a recordant un error que ja va ser assenyalat l¡¯any 1972 pel catalan¨°fil Bertil Maler. Segons la biografia de Josep Miracle, l¡¯any 1904 Guimer¨¤ era el candidat preferit per l¡¯Acad¨¨mia Sueca, per¨° ¡°per raons de prestidigitaci¨® cancelleresca¡± li va ser negat. El Nobel de Literatura el guanyaren Frederic Mistral i Jos¨¦ Echegaray, curiosament el principal traductor al castell¨¤ de l¡¯obra de Guimer¨¤. Poques setmanes despr¨¦s, Miracle va aclarir la seva errada, producte d¡¯una equivocada dataci¨® d¡¯una foto. D¡¯aquest error surt una mentida, que el documental no avala: l¡¯estat espanyol li va robar aquell any el Nobel a Guimer¨¤.

L¡¯actriu ?ngels Gonyalons, que va cantar el Mar i Cel de Dagoll Dagom l¡¯any 1988, ¨¦s la conductora del documental. Una tria que podria ser discutible, per¨° resol l¡¯enc¨¤rrec amb sobrietat. I ¨¦s ella qui porta l¡¯espectador a Estocolm per consultar els arxius del comit¨¨ del Nobel. Es tracta de documentaci¨® ja treballada pels professors Enric Gall¨¦n i Dan Nosell (fil¨°leg de la universitat d¡¯Uppsala) que van publicar un llibre el 2011 sobre la q¨¹esti¨®. Tots dos intervenen en el programa. Guimer¨¤, Nobel sense premi explica b¨¦ les coses, tot i que s¨®n sabudes, si m¨¦s no en restringits ¨¤mbits acad¨¨mics que el treball de Pep Antoni Roig i Jordi Escofet, els seus directors, trasllada a una audi¨¨ncia m¨¦s gran. Una bona lli?¨® de rep¨¤s.

Que Guimer¨¤ no reb¨¦s el Nobel t¨¦ diferents explicacions. Una, la m¨¦s permanent, ¨¦s que el seu suport acad¨¨mic era feble. L¡¯Acad¨¨mia de les Bones Lletres no podia competir amb institucions millor connectades al circuit internacional. Certament, la RAE no va apostar mai per Guimer¨¤, per¨° Roig descarta que hi hagu¨¦s una guerra bruta de l¡¯estat espanyol. ¡°No hem volgut jugar al joc de les conspiracions perqu¨¨ no n¡¯hem trobat¡±, ha dit a l¡¯Ara. Des que es declara la Primera Guerra Mundial, el comit¨¨ del Nobel es mostra particularment refractari a premiar literatures que associa a nacionalismes no hegem¨°nics, introduint criteris geopol¨ªtics en les seves decisions. Guimer¨¤ es va significar pol¨ªticament com un catalanista radical. I als anys vint, Guimer¨¤ ja no era tan vigent.

Al marge d¡¯aquest assumpte i sense pretendre ser una biografia exhaustiva de l¡¯escriptor, el documental fa excursions sobre altres aspectes de la seva vida. El film parla de l¡¯homosexualitat de Guimer¨¤ sense donar massa detalls i esmentant una figura femenina, un suposat amor juvenil d¡¯El Vendrell, que pot enterbolir la comprensi¨® de l¡¯espectador. Xavier Albert¨ª i Albert Arribas (Guimer¨¤, home s¨ªmbol, 2016) van endinsar-se en la ¡°sexualitat oculta¡± de Guimer¨¤, que mai no va pronunciar-se sobre la seva condici¨®. Un silenci que gent de teatre van rastrejar en els personatges del dramaturg. ¡°Sexe t¨¨rbol, sadisme, inversi¨® de rols actius i passius en la parella... L¡¯¨¨xit mundial de qu¨¨ va gaudir ?ngel Guimer¨¤ no va ser cap casualitat. Aquest personatge ambici¨®s (¡­) no va ser el llepafils estereotipat que tant de temps ens han volgut vendre¡±, va escriure Josep Maria Benet i Jornet. Guimer¨¤ est¨¤ enterrat, com mostra el documental, juntament amb el patrici catal¨¤ Pere Aldavert.

Nascut a Santa Cruz de Tenerife de pare catal¨¤ i mare can¨¤ria, Agust¨ª Guimer¨¤ no va recon¨¨ixer els seus dos fills fins que la fam¨ªlia es va instal¡¤lar a Barcelona i el matrimoni regularitza la seva situaci¨® amb una boda l¡¯any 1854. El documental viatja a Tenerife per trobar-se amb una simp¨¤tica tropa de parentes i una directora teatral. La conversa, per¨°, no ¨¦s gaire profitosa. Queda clar, aix¨° s¨ª, que totes el tenen per un catalanista, un separatista. El documental, seri¨®s, sense gresques innecess¨¤ries, el van veure 180.000 teleespectadors (11,8% de quota de pantalla).

Guimer¨¤ no ha estat l¡¯¨²nic escriptor en catal¨¤ proposat per al Nobel de Literatura. Hi ha hagut m¨¦s d¡¯una campanya. El Parlament el va demanar per a Miquel Mart¨ª i Pol; la North American Catalan Society, per a Foix; el Pen Club de Catalunya, per a Espriu. Hi ha els casos de Carner, Porcel... I res de res. En general, aquestes propostes es fan per honorar l¡¯autor, per¨° tamb¨¦ i principalment, mirant de trobar un potent altaveu per a la cultura en catal¨¤.