El Parlament alemany aprova per ¨¤mplia majoria el rescat de Gr¨¨cia

El Parlament alemany ha aprovat per ¨¤mplia majoria el tercer rescat per a Gr¨¨cia per un total de 86.000 milions d¡¯euros. Dels 585 diputats alemanys que han anat a la sessi¨® ¨Cn¡¯hi ha un total de 631¨C, 454 hi han votat a favor, 113 en contra i 18 s¡¯han abstingut.

Malgrat que l¡¯aprovaci¨® no corria perill gr¨¤cies al suport incondicional dels diputats socialdem¨°crates i Verds, la votaci¨® era crucial perqu¨¨ podia il¡¤lustrar el nivell d¡¯autoritat que la cancellera alemanya encara exerceix sobre els 311 diputats que integren el grup parlamentari democristi¨¤.

La primera vegada que el Bundestag es va reunir per aprovar l¡¯ajuda a Gr¨¨cia, el 2010, quatre diputats democristians hi van votar en contra. El 17 de juliol passat, els rebels van augmentar a 60 ¨Ca Alemanya la Constituci¨® garanteix la llibertat de vot als diputats¨C. Ara falta veure quants diputats democristians hi ha entre els que hi han votat en contra, les abstencions i les abs¨¨ncies. Si es ratifica que, com es preveia, un gran nombre de diputats democristians no han donat suport al rescat, la famosa reputaci¨® de Merkel com una l¨ªder pol¨ªtica invulnerable quedar¨¤ feta miques. El resultat de la votaci¨® tamb¨¦ pot afectar l¡¯autoritat de Wolker Kauder, l¡¯influent cap del grup parlamentari democristi¨¤, que va amena?ar amb repres¨¤lies els diputats rebels.

Merkel no ha intervingut en la sessi¨® i ha cedit la paraula al ministre alemany de Finances, Wolfgang Sch?uble, m¨¤xim representant del sector m¨¦s dur contra Atenes a l¡¯Eurogrup, que ha defensat aquest dimecres un tercer rescat per a Gr¨¨cia perqu¨¨ nom¨¦s aix¨ª pot tornar a cr¨¦ixer l¡¯economia hel¡¤lena, encara que ha subratllat que els ajustos s¨®n ¡°irrenunciables¡± per seguir en l¡¯euro.

Malestar a Holanda

El juliol passat, Marc Rutte, primer ministre liberal holand¨¨s, va admetre que havia trencat la promesa electoral efectuada el 2012 de no acceptar un nou rescat per a Gr¨¨cia. ¡°Dos suports d'aquesta classe han estat suficients¡±, va dir llavors. Ara que la tercera injecci¨® financera ¨¦s una realitat, assegura que ¡°en pol¨ªtica ¨¦s inevitable fer concessions, per¨° ning¨² ho notar¨¤ a la butxaca a casa¡±.

Les dificultats gregues li costaran a Holanda 5.000 milions d'euros. La xifra, confirmada per Jeroen Dijsselbloem, titular de Finances, divideix el Parlament i molesta especialment Geert Wilders. El l¨ªder de l'extrema dreta ja ha amena?at de presentar una moci¨® de censura durant el debat sobre el particular, previst per a aquest dimecres. Malgrat que la resta dels partits no comparteix la seva t¨¤ctica, les cr¨ªtiques a la postura del Govern seran molt dures. En particular, les dels liberals de dreta, grup del mateix Rutte, que lamenten la negativa del Fons Monetari Internacional a donar suport, ara com ara, al pacte comunitari per a Gr¨¨cia. Aquest dimarts, no obstant aix¨°, els liberals van confirmar ¡°amb un nus a l'est¨®mac¡± que es posaran de part de l'Executiu. D'aquesta manera, la coalici¨® de centre-esquerra disposar¨¤ de majoria a la Cambra.

Malgrat que Wilders ¨¦s el major cr¨ªtic de la sustentaci¨® prestada, els sondejos sobre l'¨ªndex de popularitat del Govern mostren els temors i el cansament de l'electorat davant les reiterades injeccions monet¨¤ries que ha necessitat Atenes. A finals de juliol, la meitat dels votants pensava que Holanda s'hauria d'haver oposat al tercer rescat. Un 40% estava d'acord amb alleujar les dificultats dels grecs. Aquest baix to ¨¦s el que espera aprofitar Wilders per fer-se sentir de nou amb for?a. ¡°El primer pagament va ser un error maj¨²scul. El que ha vingut despr¨¦s ¨¦s un insult¡±, repeteix. ¡°Si Gr¨¨cia vol auxili, ha de fer concessions i ser cre?ble¡±, va repetir el primer ministre Rutte en vig¨ªlies de la trobada parlament¨¤ria.