El tramvia i el desig

L¡¯altre dia vaig fer una d¡¯aquestes coses que nom¨¦s es poden fer en les tardes manses d¡¯agost. Vaig pujar al bus n¨²mero 7 a l¡¯altura del parc del Poblenou, on la Diagonal de torres quadrangulars s¡¯atansa al mar. La intenci¨® era anar fins all¨¤ on la Diagonal torna a desfer-se en torres solit¨¤ries: Barcelona de punta a punta. El trajecte ¨¦s etern, per¨° l¡¯estiu neteja els carrers i permet fer sociologia d¡¯urg¨¨ncia. Jo volia avaluar la necessitat de la uni¨® dels tramvies, tot i saber que el 7 no fa el recorregut exacte, per¨° gaireb¨¦.

La primera constataci¨® ¨¦s banal: els bescantats centres comercials tenen capacitat d¡¯atracci¨®. Hi ha un ingr¨¦s notable de gent amb les bosses que vessen a la parada de Gl¨°ries. El segon punt tamb¨¦ ¨¦s obvi: el viatger tendeix al centre, de manera que un dels n¨°duls de canvi de gu¨¤rdia ¨Con els uns baixen i els altres pugen¨C ¨¦s la intersecci¨® de Passeig de Gr¨¤cia amb Diagonal. La tercera conclusi¨® ¨¦s interessant: la gent espera, a la Diagonal, el bus que m¨¦s li conv¨¦, no puja pas al primer que passa. Vol dir que hi ha intel¡¤lig¨¨ncia ciutadana en la gesti¨® dels tr¨¤nsits: per creuar la ciutat hi ha el metro; l¡¯autob¨²s, en canvi, ¨¦s per a trajectes curts i sobretot ¨¦s per acostar-se al dest¨ª tot aprofitant-ne la capil¡¤laritat. Finalment, hi ha una congesti¨® de l¨ªnies a la Diagonal, amb els busos en filera esperant torn, per¨° aix¨° se soluciona racionalitzant les l¨ªnies ¨Cho est¨¤ fent la nova xarxa¨C i repartint les parades perqu¨¨ tots puguin aturar-se alhora. Fi de l¡¯experiment.

El tramvia t¨¦ tots els avantatges del manual de l¡¯ecologia urbana: ¨¦s silenci¨®s, no contamina, ¨¦s de l¨ªnia ¨²nica ¨Cno competeix¨C i porta m¨¦s gent. D¡¯aqu¨ª que els t¨¨cnics ¨Ci les associacions de ve?ns, que defensen b¨¤sicament principis¨C el proclamin com el millor sistema per transportar gent per la Diagonal. Reconec que f¨®ra f¨¤cil instal¡¤lar el tramvia al carril lateral. No ser¨¤ Barcelona l¡¯¨²nica ciutat incapa? de compaginar cotxes i tramvies pel mateix carril! Si tamb¨¦ hi cap el carril bici ja no ho s¨¦, perqu¨¨ em sembla que els tramvies s¨®n m¨¦s grassonets. Per¨° continuem dins del terreny de la teoria. Parlem ara de la vida.

Un dels elements de la construcci¨® urbana ¨¦s l¡¯¨²s que la gent fa de les coses. ?s un element l¨¤bil, fet de desitjos i de rutines, i que se sol modificar en funci¨® de l¡¯oferta. La ciutat interactua amb la seva gent i hauria d¡¯anar amb compte de no jugar-hi un rol prepotent. Si hi ha un tramvia, la gent agafar¨¤ el tramvia; sobretot si treuen l¡¯autob¨²s. Fins i tot si aix¨° obliga a agafar un bus m¨¦s enll¨¤ per suplir el trajecte que falta per arribar a casa. Cal dir que el 15 (ara H8) va a les Corts i que el 34 s¡¯endinsa per Sarri¨¤? Que el 67 arriba a Cornell¨¤ i, el tramvia, no? La gent protesta, remuga, se sent violentada, per¨° puja al tramvia i li diu a una altra usu¨¤ria ¨Cs¨®n les dones les que parlen espont¨¤niament al transport¨C: ¡°Jo era del 34. Ara tot aix¨° ¨¦s un embolic, per¨° qu¨¨ hi farem¡±. Aix¨ª es fan les ciutats.

El que tenim ¨¦s un conflicte entre la racionalitat i la ideologia. La ideologia ¨¦s molt important, ¨¦s el programa, ¨¦s la identitat mateixa de qui mana. Per¨° la racionalitat indueix el pacte amb la realitat i amb les prioritats. Prioritat ¨¦s una paraula que precisament constava en el programa d¡¯Ada Colau. Tanta falta ens fa el tramvia unificat? S¡¯ha fet un estudi dels itineraris reals? De com portar la gent a Sarri¨¤, les Corts i Cornell¨¤ quan baixin del tramvia?

En determinades coses el nou Ajuntament est¨¤ for?ant la gent m¨¦s enll¨¤ del que caldria. Malgrat que comparteixo el criteri i la necessitat de mem¨°ria ¨Cho he escrit fins a cansar-me¨C canviar el nom a desenes de carrers obligaria centenars de persones i comer?os a gastar-se els diners modificant papers i webs. Sense preguntar. El president Menem ¨Cmala pe?a pol¨ªtica¨C va canviar el nom del meu carrer de Buenos Aires de cop i volta. Va ser tan forta la sensaci¨® d¡¯una prepot¨¨ncia infinita abatent-se sobre la meva infantesa que mai vaig utilitzar el nom imposat ni en els sobres de correus. Nom que, per cert, no tinc ni idea de qui representava. Un carrer, un itinerari de bus, es mereixen un respecte. Si s¡¯ha de canviar, es canvia, per¨° que sigui a favor d¡¯un benefici tangible i, si pot ser, despr¨¦s d¡¯una consulta.

Patricia Gabancho ¨¦s escriptora.