Un ve?nat singular

A un costat, edificis d'apartaments amb amplis jardins comunitaris i la fant¨¤stica Torre Cort¨¦s, de l'arquitecte modernista Salvador Valeri, com un gran past¨ªs de merenga i crema. Just al davant, l'Edat Mitjana, el rastre d'una muralla de pedra i la silueta massissa del monestir de Pedralbes, fundat per la reina Elisenda de Montcada per allotjar les monges clarisses (la branca femenina de l'orde francisc¨¤); un gran convent emmurallat amb dues portes fortificades i una s¨¨rie de depend¨¨ncies annexes.

Des d'aqu¨ª es poden veure els moderns jardins de la Creu de Pedralbes, i la creu de terme que van posar en la postguerra en record a totes les creus destru?des pels republicans. Davant nostre hi ha unes escales, el terra torna a l'empedrat que van tenir la gran majoria dels carrers barcelonins. Per continuar hem de passar sota un arc protegit per una torre amb sagetera, sobre la llinda de la qual diu una placa: ¡°Caser¨ªo de Pedralbes, distrito municipal de Sarri¨¤, cuartel de Poniente¡±. Com a localitat independent, Sarri¨¤ es dividia en dos districtes, al seu torn subdividits en quatre casernes que portaven el nom dels quatre punts cardinals. La caserna de Ponent corresponia a les cases situades extramurs de la poblaci¨®, en direcci¨® a Esplugues.

El carrer principal del Caser¨ªo de Pedralbes ¨¦s la Baixada del Monestir, a la qual d¨®na acc¨¦s l'arc pel qual hem entrat. A l'esquerra del portal es pot veure una masia amb un rellotge de sol a l'altura del primer pis. Les cases que ocupen aquest costat de la vorera havien estat depend¨¨ncies de servei del monestir, com la carnisseria o la fleca. Si mirem a la dreta del portal veurem una porteta que tanca l'acc¨¦s a la torre, just al costat d'un edifici conegut com El Conventet. Aqu¨ª vivia en ¨¨poca medieval una petita comunitat de monjos franciscans, que s'ocupaven de sentir en confessi¨® les monges. De les dues faccions existents en el seu orde (els conventuals, observants de la jerarquia i pac¨ªficament subjectes al convent; i els espirituals, mendicants i de vegades fregant l'heterod¨°xia), els de Pedralbes eren dels primers. A l'inici del segle XIV, el debat sobre la pobresa va dividir aquestes dues branques, que discutien per saber si Crist havia posse?t alguna cosa. A Barcelona van guanyar els franciscans conventuals, resolent d'una vegada la delicada discussi¨® sobre la propietat privada.

El Conventet va ser una casa mon¨¤stica fins a finals del segle XIX, quan es va convertir en un magatzem. La finca va ser venuda a un particular el 1919, que va encarregar la seva reforma integral a l'arquitecte Enric Sagnier i Villavecchia, que la va convertir en un palauet a l'estil itali¨¤, i li va incorporar una s¨¨rie d'elements procedents de la can¨°nica rom¨¤nica de Santa Maria de Besal¨². La part m¨¦s moderna ¨¦s de mitjan segle XX i correspon a la fa?ana que d¨®na al carrer Bisbe Catal¨¤, amb esgrafiats de Francesc Folguera.

Fa cent anys aquest era un lloc molt conegut a la ciutat. Explicava la Gu¨ªa completa del viajero en Barcelona de Caiet¨¤ Cornet que s'arribava amb tren fins a Sarri¨¤, i d'all¨¤ en ¨°mnibus fins al monestir. Llavors els voltants eren plens de berenadors i fonts com la del Lle¨®, i els barcelonins pujaven d'excursi¨® fins al cim de Sant Pere M¨¤rtir. Moltes de les masies que hi havia en aquests terrenys venien el fam¨®s mat¨® de Pedralbes o ¡°mat¨® de la Serafina¡±; batejat aix¨ª en honor a la Serafina dels Matons, un personatge c¨¨lebre a la Barcelona finisecular que es va casar amb el jardiner del cenobi, i com a regal de noces les monges li van regalar la recepta d'un mat¨® especial que feien, no amb llet sin¨® amb ametlles. La Serafina va obrir un establiment anomenat La Cullera Grossa al carrer Portaferrissa, i un altre al carrer Petritxol.

Una vegada pujada la costa, deixem a la dreta el carrer del Monestir i creuem la pla?a del mateix nom, des d'on es pot veure l'austera factura de l'esgl¨¦sia conventual. I despr¨¦s la gran escalinata que acaba per colar-se darrere d'una porteta. Tot ¨¦s ascendir per aquests graons i la nostra ¨¨poca torna a nosaltres. Sortim al carrer Montevideo entre cases neog¨°tiques i modernistes, que ocupen el solar on estaven les cases dels treballadors del monestir. Per un instant, els cotxes aparcats semblen fora de lloc en aquest ve?nat.