La ret¨°rica del proc¨¦s s¡¯adapta a la Vall d¡¯Aran

L'aranesisme no existeix al diccionari de l'Institut d'Estudis Catalans. Al Termcat, el m¨¦s similar que troba el motor de cerca ¨¦s 'aragonesisme'. L'aranesisme, per¨°, ¨¦s des del 2014 el concepte estrella de Converg¨¨ncia Democr¨¤tica Aranesa (CDA), partit entroncat amb CDC i for?a de govern a la Vall d'Aran. CDA va aprovar en un congr¨¦s d'aquell any els reptes de ¡°l'aranesisme del segle XXI¡±. Des d'aleshores ha creat la p¨¤gina web?aranesisme.org i va promoure la llei de R¨¨gim Especial de la Vall d'Aran, aprovada aquest 2015, amb la idea que ¡°enfortir l'aranesisme ¨¦s enfortir el catalanisme¡±, segons el seu secretari general, ?lex Moga.

La Vall d'Aran va comen?ar a obrir-se plenament al m¨®n amb la construcci¨® del t¨²nel de Viella (1948) i sobretot a partir de la inauguraci¨® de l'estaci¨® d'esqu¨ª de Baqueira-Beret (1964). Fins aleshores, la societat aranesa havia estat una comunitat que establia els seus lligams amb l'exterior en especial a partir de les onades de temporers que sortien cap a Fran?a a buscar feina. La Vall d'Aran ha tingut un reconeixement pol¨ªtic propi des del segle XIV, per¨° aquesta identitat no s'ha institucionalitzat discursivament fins al segle XXI. Els primers a parlar de l'aranesisme van ser els representants d'Unitat d'Aran (UA), la branca aranesa del PSC. El 2006, un any abans que el socialista Paco Boya fos nomenat s¨ªndic d'Aran, UA va fer p¨²blic un document d'objectius d'autogovern i millora de la gesti¨® pol¨ªtica en qu¨¨ s'incidia en el concepte de l'aranesisme: ¡°Bastir un nou aranesisme, m¨¦s c¨ªvic i transversal, clar defensor d'una identitat oberta, on el ciutad¨¤, independentment dels seus or¨ªgens, prefer¨¨ncies i pertinen?a social, sigui el centre de gravetat de les pol¨ªtiques de les nostres institucions¡±. UA va ampliar el 2008 la narraci¨® de l'aranesisme en el seu cinqu¨¨ congr¨¦s nacional, amb clares influ¨¨ncies del socialisme dominant aleshores a Catalunya: ¡°El projecte del nou aranesisme aspira a consolidar UA com l'eix central de les institucions i la primera for?a municipalista, de proximitat i de refer¨¨ncies en les pol¨ªtiques de progr¨¦s social¡±.

¡°Identitat nacional d'un pa¨ªs mil¡¤lenari¡±

L'aranesisme de CDA t¨¦ evidents paral¡¤lelismes amb la ret¨°rica del proc¨¦s sobiranista catal¨¤. ¡°L'aranesisme modern s'ent¨¦n des d'una ¨°ptica de defensa d'un pa¨ªs mil¡¤lenari, hist¨°ric i democr¨¤tic¡±, assegurava el document ¡°Cam¨ª de l'aranesisme modern¡±, aprovat per CDA el 2014. Aquest document establia un vincle directe entre els beneficis d'una Catalunya independent i la Vall d'Aran: ¡°Si analitzem i decidim el proc¨¦s que viu Catalunya en clau aranesista, no hi ha debat. Sabrem estar al costat del poble catal¨¤ com ja vam decidir fa uns segles i que tants bons resultats ens ha perm¨¨s aconseguir¡±. En la darrera pon¨¨ncia ideol¨°gica de CDA, el partit definia l'aranesisme com ¡°el marc ideol¨°gic que preserva la nostra identitat nacional [...] La m¨¤ de l'aranesisme tamb¨¦ s'ha d'estendre cap al catalanisme pol¨ªtic: l'aranesisme del segle XXI ha de saber situar estrat¨¨gicament la seva realitat nacional¡±.

La ret¨°rica 'processista' s'ha establert tamb¨¦ en el dia a dia pol¨ªtic. En un debat a Aran TV del juny passat, el s¨ªndic del Consell General d'Aran, Carlos Barrera, va assegurar que la Vall d'Aran ha ¡°d'internacionalitzar el seu turisme per¨° tamb¨¦ la seva identitat i cultura¡±. Fins i tot des de les files federalistes, Paco Boya va dir el 2014 que ¡°el poble aran¨¨s tamb¨¦ t¨¦ dret a decidir el seu futur¡±.

No existeix cap document hist¨°ric ni acad¨¨mic que esmenti el concepte 'aranesisme'. ¡°?s que l'he creat jo!¡±, defensa ?lex Moga. R¨¤pidament reconeix que UA el va utilitzar abans, ¡°per¨° jo he comen?at a omplir-lo de contingut, a definir el concepte d'identitat nacional¡±. Amador Marqu¨¦s, dirigent d'UA i alcalde de Boss¨°st, assegura que el socialisme aran¨¨s ja utilitzava la paraula ¡°aranesisme¡± en documents interns de treball fins i tot des dels inicis fundacionals, el 1979. Tot i les paraules de Marqu¨¦s, als estatuts d'UA del 2008 no apareix la idea de l'aranesisme, ni tampoc en el seu document de resum de la hist¨°ria del partit.

¡°El primer refer¨¨ndum d'Europa¡±

Moga, que fins aquest 2015 havia estat diputat i alcalde de Viella, admet que l'aranesisme tampoc apareix en cap document d'estudi hist¨°ric dels nacionalismes a Europa. Moga insisteix que ¨¦s necessari corregir-ho ¡°exportant aquest sentiment mil¡¤lenari¡±. Per ¡°exportar¡±, Moga ent¨¦n donar a con¨¨ixer la identitat aranesa internacionalment, explicar, per exemple, que ¡°el primer refer¨¨ndum a Europa es va celebrar a la Vall d'Aran el 1311 per decidir si form¨¤vem part de Comminges o de la Corona d'Arag¨®¡±. Moga espera que el 2016 es constitueixi una nova fundaci¨® dedicada a l'estudi de l'aranesisme, participada per estudiosos de les identitats i els nacionalismes a Europa. ¡°La fundaci¨® definir¨¤ el full de ruta, el treball que cal fer per exportar la nostra identitat¡±, segons el secretari general de CDA. Moga confirma que la formulaci¨® de l'aranesisme ha sorgit a partir del proc¨¦s sobiranista catal¨¤. ¡°L'octubre del 2012 vaig fer una confer¨¨ncia en qu¨¨ explicava que en el conflicte entre Catalunya i Espanya la nostra identitat podia desapar¨¨ixer si no la defin¨ªem¡±.

Amador Marqu¨¦s considera que l'aranesisme d'UA ¨¦s ¡°c¨ªvic, integrador d'altres identitats i no ¨¨tnic. L'altra gran difer¨¨ncia amb Converg¨¨ncia Democr¨¤tica Aranesa ¨¦s que nosaltres no hem canviat el nostre discurs, mentre que ells s¨ª. I mai havien estat sobiranistes¡±. La Vall d'Aran ¨¦s l'indret de Catalunya on l'independentisme rep menys suport popular. Ni ERC ni la CUP hi tenen representaci¨®. Mireia Boya, fundadora de l'Assemblea Nacional Catalana a l'Aran i n¨²mero 2 de la CUP a Lleida, adverteix que ¡°les forces unionistes, PP, PSC i Ciutadans, s¨®n majoria a l'Aran. Si el nou representant aran¨¨s al Parlament acaba sent el candidat de Ciutadans, aquest aranesisme es perdria¡±. Boya admet que ¡°la paraula 'aranesisme' no m'agrada perqu¨¨ sona molt excloent; m'agrada m¨¦s parlar d'occitanisme¡±. ¡°L'aranesisme¡±, afegeix Boya, ¡°sembla que d¨®na l'esquena a les arrels. Per¨° per altra banda l'entenc perqu¨¨ ¨¦s a Catalunya que hem pogut defensar la nostra cultura. El problema ¨¦s que hi ha una desconnexi¨® total amb la part francesa, per¨° la idea d'una naci¨® aranesa em sobta. Els aranesos formem part del poble occit¨¤¡±.