L¡¯enemic ¨¦s Mas

Durant les poques setmanes transcorregudes des que va cobrar forma la candidatura Junts pel S¨ª, es compten per centenars les peces period¨ªstiques de tots els g¨¨neres (des de la informaci¨® fins a l'opini¨® estricta, passant per l'entrevista o el reportatge) que han volgut furgar en les singularitats d'aquesta f¨®rmula electoral, buscar-li contradiccions, punts febles i rareses. En particular, ha estat objecte de gran explotaci¨® medi¨¤tica i pol¨ªtica el fet ¨Ccertament inusual, com ho s¨®n les circumst¨¤ncies del 27-S¨C que el cap de cartell de Junts pel S¨ª no sigui Artur Mas, sin¨® Ra¨¹l Romeva, i que l'actual president de la Generalitat ocupi nom¨¦s el n¨²mero quatre de la llista esmentada. Les especulacions i els debats sobre si aix¨° ¨¦s rellevant o irrellevant, si genera incertesa entre els electors o no, si ocupant aquesta posici¨® Mas s'amaga o esquiva responsabilitats, han alimentat la premsa d'aquest estrany mes d'agost.

El bo de Joan Herrera va qualificar de ¡°burla democr¨¤tica¡± la quarta posici¨® de Mas; lamentablement, no ens ha explicat quina mena de burla, de subterfugi o de truc suposa que ni ell ni Dolors Camats ¨Cl¨ªders org¨¤nics d'Iniciativa¨C aspirin a renovar els seus escons dins d'una candidatura inspirada i controlada per Iniciativa, com ¨¦s Catalunya S¨ª que es Pot. Sempre marcial i bel¡¤lic¨®s, el popular Xavier Garc¨ªa Albiol retreu al president que, ¡°en la batalla, els generals han d'estar a primera fila¡± (per sort per a ell, ha assistit a poques batalles...). M¨¦s solt de llengua, algun columnista ha anat directament a l'insult: Romeva ¨¦s ¡°un llest in¨²til¡±.

Ja ficats en mat¨¨ria, tant rivals com opinadores hostils han carregat en tromba contra les llistes de Junts pel S¨ª; ben leg¨ªtimament, ¨¦sclar; per¨° tamb¨¦ molt esbiaixadament, convertint valors que sempre s'havien considerat positius ¨Cla transversalitat, el pluralisme, l'obertura...¨C en pecats d'incoher¨¨ncia i contradicci¨® execrables. Per citar el ¨Cper mi¨C recentment descobert enginy de la socialista Eva Granados: ¡°Junts pel S¨ª sembla l'illa dels famosos¡±. Ves quina cosa.

En aquesta mateixa l¨ªnia d'estrabisme anal¨ªtic, els fitxatges d'independents per a la candidatura que encap?ala Romeva s¨®n ¡°demag¨°gics¡±; que la Uni¨® de Duran incorpori advocades de l'Estat, fiscals de carrera i fins i tot exdiputades del PP, en canvi, ¨¦s una prova de serietat, rigor i conseq¨¹¨¨ncia. Celebrats escriptors i prestigiosos acad¨¨mics arremeten contra Xavier Rubert de Vent¨®s (o Marina Geli, o Germ¨¤ Bel) per haver transitat des del PSC fins a l'independentisme; que uns altres o unes altres ho hagin fet des de la socialdemocr¨¤cia fins a formar tiquet amb gent modelada a la Lliga Comunista Revolucion¨¤ria, en canvi, no mereix cap comentari. En fi, hi ha qui es pregunta amb sarcasme qu¨¨ sap el m¨²sic Llu¨ªs Llach d'economia, per¨° no qu¨¨ sap l'escriptora Gemma Lienas ¨Cper exemple¨C sobre pol¨ªtica fiscal o infraestructures.

No obstant aix¨°, tot aquest soroll ¨Ci el que vindr¨¤¨C no hauria d'emmascarar el nucli dur, l'ultima ratio de la batalla del 27 de setembre. Curiosament o significativament, aquella ultima ratio la va resumir la m¨¦s novella de les aspirants al triomf, In¨¦s Arrimadas; i ho va fer en una data tan primerenca com l'1 d'agost, abans que assessors i spin doctors tinguessin temps d'aconsellar-li marejar la perdiu. ¡°L'enemic ¨¦s Mas¡±, va dir la presidenciable de Ciutadans. I en aquestes quatre paraules hi ha m¨¦s veritat que en moltes sensates an¨¤lisis de folis i folis.

S¨ª, per a Ciutadans, per al PP, per a la Uni¨® Democr¨¤tica duranista, per al PSC, per a Catalunya S¨ª que es Pot, per a tots els poders locals defensors de l'statu quo, l'enemic ¨¦s Mas, per m¨¦s giravolts i floritures dial¨¨ctiques amb qu¨¨ vulguin dissimular-ho. Ho ¨¦s tamb¨¦ per a l'Estat, que no en va el t¨¦ enfilat judicialment, perqu¨¨ sap que Artur Mas lidera avui l'¨²nica opci¨® versemblant de ruptura a curt o mitj¨¤ termini. Fixeu-vos amb quina naturalitat se li imputen a ell ¨Cque no havia obert la boca¨C les desafortunades paraules del conseller Gord¨®, la setmana passada, a la Universitat Catalana d'Estiu.

Si la f¨®rmula de Junts pel S¨ª fos aquell poti-poti indigest, risible i grotesc que alguns pinten, si la ¡°patacada de l'independentisme¡± que Pon? Puigdevall profetitzava aqu¨ª mateix l'altre dia fos tan segura, l'excitaci¨® de l'unionisme en tots els seus matisos no seria la que ¨¦s, ni la que ser¨¤ en les properes quatre setmanes.

Joan B. Culla i Clar¨¤ ¨¦s historiador.