Catalunya i la Uni¨® Europea

D'aqu¨ª a unes setmanes se celebraran a Catalunya unes eleccions auton¨°miques que algunes formacions pol¨ªtiques plantegen amb un assumpte central de debat: la possibilitat d'escometre un proc¨¦s d'independ¨¨ncia d'aquesta comunitat aut¨°noma. En el marc d'aquest debat, fa nom¨¦s uns dies s'ha tornat a plantejar la discussi¨® sobre si una hipot¨¨tica Catalunya independent podria seguir formant part de la Uni¨® Europea. Com a expert jur¨ªdic de la UE, en dret internacional p¨²blic i en dret constitucional i com a ciutad¨¤ que creu i que treballa per aquest gran projecte pol¨ªtic d'integraci¨® europea, he de dir que aquells que mantenen que la Uni¨® Europea incorporaria una suposada Catalunya independent demostren un desconeixement tant del dret aplicable com de les realitats pol¨ªtiques en els Estats membres de la UE.

En dret comunitari, en cas que Catalunya es declar¨¦s independent, i es bas¨¦s en l'article 49 del Tractat de la Uni¨® Europea (TUE) per ¡°sol¡¤licitar l'ingr¨¦s com a membre de la Uni¨®¡±, nom¨¦s es podria admetre la seva candidatura si compl¨ªs les tres condicions que planteja l'article esmentat:

1. Ser un ¡°Estat europeu¡±;

2. ¡°Respectar els valors esmentats a l'article 2¡± (del Tractat esmentat);

3. Tenir en compte els ¡°criteris d'elegibilitat acordats pel Consell Europeu¡±: es tracta dels criteris coneguts com ¡°de Copenhaguen¡±, adoptats en aquesta ciutat pel Consell Europeu el 1993.

Per ser un Estat europeu, cal ser un Estat. En aquest cas, Catalunya necessitaria com a m¨ªnim que la reconeguessin com a Estat la totalitat dels 28 Estats membres de la UE. En efecte, els representants dels 28 al Consell s'han de pronunciar, en la fase inicial de l'eventual acceptaci¨® d'una candidatura, ¡°per unanimitat¡± (mateix article 49).

Ara b¨¦, en cas d'haver-se de pronunciar, els Estats membres nom¨¦s podrien constatar que no poden donar el seu reconeixement i que han de considerar la sol¡¤licitud inadmissible.

En efecte, segons l'apartat 2 de l'article 4 del mateix Tractat, cada Estat membre ¨¦s l'¨²nic amb compet¨¨ncia per decidir sobre ¡°les seves estructures fonamentals pol¨ªtiques i constitucionals, tamb¨¦ referent a l'autonomia local i regional¡±. La mateixa disposici¨® afegeix, en cas necessari, que la UE ¡°respectar¨¤ les funcions essencials de l'Estat, en particular les que tenen per objecte garantir la seva integritat territorial¡±.

En altres paraules, aix¨° significa que en dret de la UE, els Estats membres no podrien recon¨¨ixer com a Estat una entitat que depengui de la jurisdicci¨® d'un Estat membre que es declar¨¦s ¡°independent¡± unilateralment i infringint la Constituci¨® de l'Estat en q¨¹esti¨®. Per tant, una entitat aix¨ª, no reconeguda com a Estat pels membres de la UE, no podria presentar la seva candidatura.

A m¨¦s, tampoc es respectarien les altres dues condicions que planteja l'article 49.

Aquest article es refereix als criteris de Copenhaguen, que especifiquen que l'adhesi¨® d'un nou pa¨ªs t¨¦ fases pr¨¨vies, entre les quals hi ha l'establiment d'¡°institucions estables que garanteixin la democr¨¤cia, l'Estat de dret, el respecte dels drets humans i el respecte i la protecci¨® de les minories¡±.

El mateix article 49 tamb¨¦ exigeix el respecte per l'Estat candidat dels ¡°valors esmentats a l'article 2¡±, entre els quals figura ¡°l'Estat de dret¡±. Una entitat que es declari independent unilateralment, infringint el dret, i en particular la Constituci¨® nacional que ha de respectar, violar¨¤ aquesta condici¨® fonamental. Aquest seria el cas de Catalunya, tenint en compte la Constituci¨® del Regne d'Espanya vigent.

En efecte, en dret constitucional espanyol, la situaci¨® no pot ser m¨¦s clara. Segons l'article 2 de la Constituci¨® de 27 de desembre del 1978: ¡°La Constituci¨® es fonamenta en la indissoluble unitat de la naci¨® espanyola, p¨¤tria comuna i indivisible de tots els espanyols, i reconeix i garanteix el dret a l'autonomia de les nacionalitats i regions que la integren i la solidaritat entre totes¡±.

En dret internacional p¨²blic, aquestes regles s¨®n conformes als principis fonamentals de la democr¨¤cia i de l'Estat de dret. El suposat ¡°dret a decidir¡±, segons l'expressi¨® utilitzada pels secessionistes catalans, de qualsevol entitat infraestatal no est¨¤ reconegut pel dret internacional. El dret dels pobles a disposar de si mateixos respon a criteris i situacions que no s¨®n en cap cas els de l'Espanya actual.

La sent¨¨ncia que estableixi jurisprud¨¨ncia sobre aquesta problem¨¤tica ¨¦s la del Tribunal Suprem del Canad¨¤, dictada el 20 d'agost del 1998. Als seus apartats 138, 151 i 154, el Tribunal Suprem demostra que el dret a l'autodeterminaci¨® nom¨¦s existeix en dret internacional si es compleixen certes condicions. Se'n despr¨¨n que aquest dret no existeix ipso facto per a qualsevol entitat, i que aquest dret no existeix en qualsevol cas en un Estat democr¨¤tic, que respecta les seves estructures constitucionals, els drets humans i els drets de les persones pertanyents a minories, excepte si es preveu i s'exerceix de conformitat amb la Constituci¨® de l'Estat en q¨¹esti¨®.

En l'¨¤mbit pol¨ªtic, alguns juristes, sens dubte amb bones intencions, pensen que les institucions de la UE o alguns dels seus Estats membres podrien pressionar el Govern espanyol perqu¨¨ ¡°mostr¨¦s m¨¦s flexibilitat¡± i accept¨¦s emprendre la revisi¨® de la Constituci¨® espanyola, que podria preveure les modalitats d'una possible escissi¨® de Catalunya.

Res m¨¦s il¡¤lusori.

Des del punt de vista dels dirigents de molts Estats membres, com el Regne Unit, Fran?a, It¨¤lia, B¨¨lgica, etc¨¨tera, ning¨² defensar¨¤ aquesta posici¨®, seria tant com arriscar-se a obrir la porta a un possible contagi, i provocar problemes pol¨ªtics interns, per no parlar dels Estats que s'han negat a recon¨¨ixer Kosovo per unes raons semblants (Xipre, Gr¨¨cia, Romania, Eslov¨¤quia).

L'ampliaci¨® de la Uni¨® Europea per la ruptura d'un dels seus Estats membres suposa un risc d'inestabilitat, els eventuals avantatges de la qual mai podrien compensar el preu que haurien de pagar les institucions per la modificaci¨® de la seva composici¨® i per la major dificultat de la presa de decisions.

?s clar que, pol¨ªticament, ¨¦s totalment il¡¤lusori esperar suports pol¨ªtics de la UE i dels seus Estats membres a una evoluci¨® en aquest sentit, que nom¨¦s presentaria per a ells aspectes negatius.

La discreci¨® diplom¨¤tica ¨¦s una cosa i, les realitats pol¨ªtiques, una altra.

Jean-Claude Piris va ser director general del Servei Jur¨ªdic de la UE del 1998 al 2010.