Els angelets d¡¯Oca?a

L'agost s'acaba a la pla?a Reial, antiga llar de la contracultura local avui pres per terrasses plenes de turistes. En un rac¨® de la pla?a, sota l'ombra de les porxades, a la cantonada amb el carrer del Vidre s'hi veu una plaqueta amb angelots procedents dels cinc continents que hi diu: ¡°En aquesta casa hi va viure el pintor Oca?a (1972-1982)¡±. Convertit avui en icona gai i ap¨°stol de l'underground barcelon¨ª, Jos¨¦ P¨¦rez Oca?a s'ha incorporat a la selecta galeria de creadors que defineixen l'esperit d'una ¨¨poca determinada, i d'un determinat lloc. Lliure, transvestit, al¡¤lucinat, provocador, visionari, aix¨ª ens el presenta la cl¨¤ssica Oca?a, retrat intermitent del director Ventura Pons. Imatge d'aquells anys ins¨°lits, a cavall del franquisme i el pujolisme, que van ser un esclat despr¨¦s de d¨¨cades de repressi¨®. Poques vegades ha viscut aquesta ciutat un grau tan alt d'atreviment, i tanta desimboltura.

La hist¨°ria del pintor Oca?a s'assembla a la de tants altres barcelonins. Nascut a Andalusia, va emigrar a Barcelona, on va sobreviure un temps treballant de model, empaperador o pintor de brotxa grossa (l'escriptora Montserrat Roig explicava en un dels seus articles que li va pintar el seu apartament). Aqu¨ª, en una ciutat que recuperava a poc a poc el seu pols, va trobar recer i un bon ambient per explorar la seva creativitat. L'univers d'Oca?a resultava inconfusible, amb un andalusisme desaforat de verges i flamenques. Encara que no van ser nom¨¦s els seus quadres els que la van donar a con¨¨ixer, sin¨® el seu aspecte fr¨¤gil, les seves ulleres rodones, el barret fort i el mant¨® de Manila que llu?a. En aquella Rambla de personatges populars, el seu abillament el situava com un candidat perfecte per deixar empremta al passeig. Cap altre lloc de la ciutat est¨¤ m¨¦s relacionat que aquest amb el nostre personatge, un ecosistema que tenia el seu epicentre al Caf¨¨ de l'?pera. Va ser en aquest establiment on coneixeria un altre pintor sevill¨¤, de nom Nazario. Tots dos artistes protagonitzarien algunes de les accions m¨¦s sonades d'aquells anys.

L'artista va morir el

Segons va explicar el mateix Oca?a, el seu primer n¨²mero va tenir lloc al festival Canet Rock del 1977, una?aparici¨®?transgressora amb fel¡¤laci¨® en p¨²blic inclosa. Mentre a Londres naixia el punk, tots dos amics prenien part en les Jornades Llibert¨¤ries celebrades al Park G¨¹ell, on van pujar a l'escenari amb diversos amics vestits de dona per escenificar una esp¨¨cie d'orgia conyona, que va acabar amb Oca?a pixant-se sobre el p¨²blic. La tardor d'aquell mateix any va presentar l'exposici¨® Un poco de Andaluc¨ªa a la galeria Mec-Mec del carrer Assaonadors, en la inauguraci¨® del qual es va posar un vestit de cua i es va posar a ballar sevillanes. Per¨° les performances m¨¦s recordades van tenir lloc a la via p¨²blica, potser la m¨¦s famosa va ser la que va acabar amb el seu ingr¨¦s a la pres¨®. Va ser una nit del 1978, Nazario anava disfressat de Salom¨¦ i Oca?a de velleta. A la porta del Caf¨¨ de l'?pera es van posar a cantar, cosa que no va agradar a uns gu¨¤rdies municipals. A Nazario el van reduir pac¨ªficament, per¨° Oca?a hi va oposar resist¨¨ncia i va provocar un altercat entre els transe¨¹nts i la policia, amb llan?ament de cadires i ampolles. A comissaria els van clavar una pallissa, i d'all¨¤ a la Model, on es vivia un violent mot¨ª de la Coordinadora de Presos en Lluita (Copel). La Rambla el va donar a con¨¨ixer, tot i que en els seus ¨²ltims anys va afirmar que aviat es convertiria en ¡°un camp de concentraci¨®¡±. Oca?a tamb¨¦ va ser una figura pol¨ªtica, molt visible en les manifestacions de l'orgull gai. En l'exposici¨® que li va dedicar el 2010 la Virreina, es van poder veure filmacions in¨¨dites de les seves performances per Europa. Se'l veia vestit de flamenca al Mur de Berl¨ªn, increpant els soldats de l'RDA.

La seva mort forma part inseparable de la seva llegenda. L'agost del 1983 va organitzar uns carnestoltes al seu poble, ell es va fer una disfressa de sol amb paper i unes bengales que es van incendiar. Ferit per cremades de tercer grau, va morir a principis de setembre. Aquell mateix dia inauguraven una col¡¤lectiva a la sala Joan de Serrallonga amb obra seva, un dels organitzadors de la qual actualment?dirigeix?la Fundaci¨® Setba, que ¨¦s en un pis on tamb¨¦ va viure el pintor, a l'escala de la pensi¨® Ambos Mundos. All¨¤ van localitzar a la paret uns angelets semblants als d'aquesta placa, a pocs passos d'un bar de moda anomenat Oca?a.