L¡¯Ebre guanya una catedral

L'olor de riu ja ¨¦s perceptible des de les escales de la catedral de Tortosa. L'acceleraci¨® dels treballs d'enderrocament de la mitja dotzena de cases que, des del segle XIX, ocultaven la fa?ana barroca del temple g¨°tic ha transfigurat la riba esquerra de l'Ebre al seu pas per la ciutat. Tortosa estrena silueta, skyline si es prefereix aix¨ª, al mateix temps que la catedral de Santa Maria ¨Camb la planta actual del 1347, per¨° edificada sobre una d'anterior¨C projecta directament la seva estampa sobre el llit del riu.

La bas¨ªlica, de tres naus amb voltes de creueria sostingudes per grans pilars que recorden la catedral de Barcelona, ha consumit d¨¨cades encaixada entre els?carrers?estrets del nucli vell. Una zona poc llustrosa de la ciutat i on l'avan?at estat de deixadesa de no pocs dels edificis ha provocat problemes de salubritat i de seguretat per la caiguda d'alguns blocs. Malgrat tot, el proc¨¦s d'¡°excarceraci¨® urban¨ªstica¡± del temple no ha estat ¨¤gil ni r¨¤pid. Tampoc ha estat exempt de pol¨¨mica.

El mateix alcalde, Ferran Bel (CDC), reconeix que el projecte ha trigat ¡°51 anys a dur-se a terme¡±. La demolici¨® de la filera de cases que ocultaven la seu es va planejar per primera vegada el 1964. Bel ha assegurat que durant l'¨²ltim mig segle tots els consistoris han donat suport a la idea de tirr a terra el ca¨°tic paquet d'habitatges del carrer Croera. Des de l'Ajuntament s'insisteix en la voluntat generalitzada dels ciutadans per executar un projecte que ha de culminar amb una gran pla?a di¨¤fana, la inauguraci¨® de la qual est¨¤ prevista per al 2017.

M¨¦s enll¨¤ d'intencions, la realitat ¨¦s que el projecte s'ha anat encallant. No va ser fins fa poques setmanes que les excavadores van comen?ar a treballar. I han enderrocat amb pressa perqu¨¨ la idea ¨¦s que l'espai estigui buit per a les imminents Festes de la Cinta ¨Cel primer diumenge de setembre¨C, patrona de la ciutat i que compta amb una capella consagrada dins del recinte catedralici. Per contra, la Comissi¨® C¨ªvica de Patrimoni de les Terres de l'Ebre s'havia posicionat perqu¨¨ l'enderrocament es fes sense presses, ¡°de dalt a baix¡±, utilitzant maquin¨¤ria petita i mitjans manuals.

T¨¨cnics de Cultura

L'entitat, que est¨¤ presidida per Vict¨°ria Almuni, doctora en Hist¨°ria de l'Art i experta en patrimoni arquitect¨°nic, va presentar un dictamen en qu¨¨ es recollien ¡°raons patrimonials i hist¨°riques que recomanen conservar aquestes edificacions¡±. S'apuntava que les cases han estat vestigi de l'antiga muralla fluvial que protegia la ciutat i que s¨®n empremta de la tradici¨® romana de perimetrar les capitals. L'informe presentava al mateix carrer Croera com una antiga via romana i raonava la necessitat d'actuar amb cautela sobre un patrimoni que, si s'enderrocava, no tindria marxa enrere.

Josep Francesc Moragrega, vicepresident de la Comissi¨® C¨ªvica de Patrimoni, no amaga que l'organisme s'ha trobat nom¨¦s a l'hora de defensar la conservaci¨® de les cases. De la mateixa manera, manifesta les dificultats que comporta plantejar objeccions quan les excavadores entren en acci¨®: ¡°Ens haurem de conformar a analitzar els informes que es facin a posteriori. Suposadament el sistema ja t¨¦ els seus mecanismes perqu¨¨ es compleixi el que s'hagi de complir¡±.

L'Ajuntament no accepta que es posi en dubte el control minuci¨®s sobre els treballs i l'alcalde destaca que un equip de la Universitat Rovira i Virgili (URV) supervisa les tasques des del punt de vista arqueol¨°gic i que, a m¨¦s, se sotmet tot a la inspecci¨® dels t¨¨cnics del Departament de Cultura.

Bel desgrana que s'han conservat diferents elements de les fa?anes, balconades, pedres amb inscripcions fins i tot anteriors a la data de construcci¨® de les cases i altres peces potencialment interessants que estan pendents de la valoraci¨® dels t¨¨cnics. I lamenta les veus cr¨ªtiques, especialment el dictamen de la Comissi¨® C¨ªvica de Patrimoni. ¡°No van dir ni piu quan el projecte estava en fase d'exposici¨® p¨²blica. Llavors era el moment de parlar¡±, recorda.

L'historiador Joan-Hilari Mu?oz, natural de Tortosa i amb diverses obres sobre la catedral publicades, diu que compr¨¨n les reivindicacions dels que preferien conservar la cl¨¤ssica estampa del temple parapetat. No obstant aix¨°, afirma que ¡°no t¨¦ sentit una fa?ana de 45 metres amb un carrer estret davant¡±. En la primera imatge que es conserva de Tortosa, datada del 1563, hi apareixen cases davant de la catedral, per¨° Mu?oz matisa que ¡°no eren cases de cinc o sis pisos d'altura com les que hi havia ara¡±. L'historiador afegeix que ¡°mentre a Barcelona, amb la catedral, o a Par¨ªs, amb Notre-Dame, hi va haver la possibilitat econ¨°mica d'obrir espais davant dels temples ja fa anys, a Tortosa no s'ha pogut fer fins al segle XXI¡±.

?