Un zero a l¡¯esquerra

El govern desenfunda amb una proposta de reforma legal que t¨¦ dos noms propis: Mariano Rajoy (a la foto amb el president del Tribunal Constitucional, Francisco P¨¦rez de los Cobos) i Artur Mas. Aquesta ¨¦s la reforma urgent de la Llei Org¨¤nica del Tribunal Constitucional. En presentar els objectius, el candidat del Partit Popular a la presid¨¨ncia de la Generalitat, Xavier Garc¨ªa Albiol ha fet honor al que Rajoy havia dit d'ell en promoure'l, a saber, que ¨¦s un home amb les idees molt clares.

"S'ha acabat la broma", ha dit el candidat.

En aquestes cinc paraules hi ha tota la hist¨°ria.

La reforma pret¨¦n que el Tribunal Constitucional deixi de ser un organisme d'interpretaci¨® i que ampli? les seves funcions i facultats per actuar quan no es compleixen les seves resolucions i sent¨¨ncies. Com que aix¨° no t¨¦ precedents en el cas del TC, se'l faculta per posar multes i suspendre de les seves funcions les autoritats que l'incompleixin.

Per si queda algun dubte sobre el car¨¤cter ad hoc de la nova llei que vol l'Executiu, el projecte precisa que el TC podr¨¤ demanar al Govern central, fins i tot quan es trobi en funcions, que adopti "les mesures necess¨¤ries" per assegurar l'execuci¨® d'una sent¨¨ncia. Tot aix¨° sense perjudici que tamb¨¦ s'exigeixin responsabilitats per la via penal. I en els casos "d'especial transcend¨¨ncia constitucional", el TC, d'ofici o a inst¨¤ncies del Govern, podr¨¤ adoptar aquelles mesures per executar les sent¨¨ncies sense sentir les parts. Despr¨¦s de la seva adopci¨®, haur¨¤ d'atorgar-se un termini de tres dies d'audi¨¨ncia per als afectats i la Fiscalia. El TC decidir¨¤ llavors si ratifica o aixeca aquestes mesures extraordin¨¤ries.

La refer¨¨ncia al Govern "en funcions", el funcionament de les quals regula l'article 101 de la Constituci¨®, reconeix que el Govern de Rajoy est¨¤ proposant una legislaci¨® inspirat per noms i cognoms. Perqu¨¨ el Govern est¨¤ fent un c¨¤lcul sobre els escenaris que s'obririen despr¨¦s de les eleccions auton¨°miques catalanes del 27 de setembre.

I com a finals de novembre, o primers de desembre, se celebren eleccions generals i una vegada que se celebrin el Govern i el seu president passaran a estar "en funcions" (amb les limitacions que la CE assenyala per a les seves facultats), la reforma t¨¦ en compte aquesta circumst¨¤ncia i autoritza el TC concretament a proposar a un govern en funcions les mesures a adoptar de car¨¤cter punitiu (multes, suspensi¨® inhabilitaci¨®) en el cas que es produeixi la desobedi¨¨ncia.

El c¨¤lcul ¨¦s que una vict¨°ria a les eleccions del 27-S pot portar els partits nacionalistes i catalanistes a votar al Parlament la independ¨¨ncia aprofitant l'exist¨¨ncia d'un govern en funcions a Espanya, despr¨¦s de la celebraci¨® de les eleccions generals de finals de novembre o principis de desembre. Tant el TC com el mateix Govern estaran armats, amb la reforma del TC, per impedir-ho.

El Govern est¨¤ dient: si Artur Mas torna a desobeir com ja va fer quan es va suspendre el refer¨¨ndum del 9 de novembre de 2014 i en va decidir la celebraci¨® com a "consulta" malgrat la decisi¨® i exhortaci¨® en contrari es trobar¨¤ amb un TC que pot actuar per si mateix o demanar a un Govern fins i tot en funcions, que el multi i, en cas de persistir en la seva conducta, el suspengui o l'inhabiliti.

La reforma, doncs, ¨¦s una revisi¨® cr¨ªtica del govern de Rajoy sobre el que va passar amb el refer¨¨ndum del 9 de novembre de 2014 primer i el seu desenlla?: la consulta. El Govern va acudir al TC i va sol¡¤licitar la suspensi¨® cautelar del refer¨¨ndum. Ho va aconseguir autom¨¤ticament perqu¨¨ el Govern gaudeix d'aquesta prerrogativa.

Per¨° a l'hora d'aconseguir el que desitjava, impedir la consulta, el van prendre per un zero a l'esquerra.

I quan, a la vista dels fets, el Govern va decidir actuar per la via penal es va trobar amb grans dificultats. El fiscal General de l'Estat, Eduardo Torres-Dulce, va actuar amb un ritme diferent al que desitjava el Govern. I quan va procedir, la Fiscalia del Tribunal Superior de Just¨ªcia de Catalunya es va dividir sobre la querella. Finalment, va haver d'optar per l'ordenaci¨® i for?ar la presentaci¨® de la querella per desobedi¨¨ncia greu, prevaricaci¨®, malversaci¨® de cabals p¨²blics i usurpaci¨® de funcions no sense abans, com ¨¦s preceptiu, convocar la Junta de Fiscals de Sala. Despr¨¦s, com a part o com a efecte residual d'aquesta s¨¨rie el fiscal general de l'Estat va dimitir.

B¨¦.

Aviat, el 21 de novembre de 2015, far¨¤ un any des de la presentaci¨® de la querella. S'han practicat dilig¨¨ncies, per¨° cap dels querellats --Mas, Joana Ortega, Irene Rigau-- ha prestat declaraci¨®. Les expectatives del Govern sobre el recorregut penal de la querella s'han vist clarament frustrades.

La conclusi¨®, per tant, ¨¦s senzilla: ni el Tribunal Constitucional, ni la Fiscalia, ni el Tribunal Superior de Just¨ªcia, ni el Tribunal Suprem han estat instruments idonis a l'hora d'impedir la realitzaci¨® d'una consulta-refer¨¨ndum considerada il¡¤legal, i tampoc per sancionar despr¨¦s l'acte desobedient del govern aut¨°nom.

La reforma permet a Rajoy mostrar, davant els seus cr¨ªtics, que s¨ª que fa coses, que les acusacions d'immobilisme s¨®n injustificades. Ja ho va intentar durant pocs dies amb la proposta inesperada, per oportunista, de reforma de la Constituci¨®, retirada del discurs a velocitat de llamp, i transvestida ara en aquesta reforma. Una reforma que ¨¦s acte de for?a. El Govern descarrega una responsabilitat pol¨ªtica seva conferint al TC una funci¨® d'escuder o avantguarda que no t¨¦ ni ha tingut mai en el nostre ordenament constitucional. Rajoy vol un TC que apliqui per si mateix els poders "excepcionals" o demani al Govern que s'exigeixin a Mas responsabilitats de car¨¤cter penal (multes, suspensi¨®, inhabilitaci¨®).

La iniciativa del Govern parteix del fet que el TC al qual se'l faculta ara per exercir mesures punitives ¨¦s l'¨°rgan que per iniciativa de Rajoy --recurs d'inconstitucionalitat del PP-- va retallar l'Estatut abans fins i tot que el presid¨ªs un magistrat que posse?a carnet del PP, despr¨¦s d'anys de par¨¤lisis i amb un nombre dels seus membres caducats. I ¨¦s l'¨°rgan que va sentenciar la il¡¤legalitat del refer¨¨ndum.

En altres termes, ja no t¨¦ neutralitat ni aparen?a d'imparcialitat a defensar. La reforma ¨¦s una altra volta de rosca del TC per ajustar-lo a les necessitats governamentals.

La iniciativa amplia el marge d'acci¨® del qual disposa el Govern, aix¨° ¨¦s, l'article 155 de la Constituci¨®, que preveu la suspensi¨® d'una comunitat aut¨°noma. Encara que el Govern d¨®na per fet, i amb ra¨®, que el TC actuar¨¤ conforme al que espera d'ell, caldr¨¤ veure si la reforma encaixa en l'article 101 sobre els actes taxatius previstos per als governs en funcions.

La decisi¨® t¨¦ un gran calat pol¨ªtic, incrementa la polaritzaci¨®, i converteix les eleccions del 27 de setembre en una primera volta de les eleccions generals. Per qu¨¨? Perqu¨¨ la unitat indissoluble de la naci¨®, ara sota la forma de nous poders del TC per garantir-la, passa al centre de l'escena des d'aquest mateix moment de manera preponderant.

?s f¨¤cil aguaitar una crispaci¨® i polaritzaci¨® m¨¦s gran a Catalunya, segons s'ha apuntat, que pot redundar en l'enfortiment de les posicions independentistes davant una reforma que s'apresta a imposar amb urg¨¨ncia un govern amb la majoria absoluta de 2011, erosionada en les eleccions europees de 2013 i en les municipals i auton¨°miques de 2015, per conferir facultats a un TC sobre el qual les expectatives a Catalunya equivalen a zero.

Per¨° Rajoy pensa en el PP i en el seu candidat Garc¨ªa Albiol (a la foto, mirant a la c¨¤mera), als qui pret¨¦n donar un arma fonamental per impulsar la croada nacional, tant pel que fa al 27-S com a les eleccions generals. L'anunci de la reforma ha estat cuidat. Protagonisme de Garc¨ªa Albiol a Madrid mentre Rajoy compareixia amb la cancellera alemanya Angela Merkel a Berl¨ªn.

El govern aprofita per als seus objectius de reforma la carta recent de Felipe Gonz¨¢lez "als catalans", en la qual les paraules legalitat, lleis, i il¡¤legalitat o violaci¨® de la llei impregnaven un missatge pretesament pol¨ªtic.

"No estic d'acord amb l'immobilisme del Govern de la naci¨®, tancat al di¨¤leg i a la reforma, ni amb els recursos innecessaris davant el Tribunal Constitucional", escrivia en acabar la seva missiva, com qui no vol la cosa, l'expresident del Govern espanyol, escassa refer¨¨ncia per a un text de gaireb¨¦ 1.400 paraules.

Rajoy ha vingut a dir-li: "Si no vols caldo, dues tasses!", aix¨° al mateix temps que Garc¨ªa Albiol proclamava estar d'acord en un 90% amb Gonz¨¢lez. Una moguda, doncs, que deixa a la intemp¨¨rie, sense abric, el secretari general del PSOE, Pedro S¨¢nchez.

I que ja opera sobre un camp de batalla pol¨ªticament desfavorable per als socialistes tenint en compte que Rajoy ha aconseguit al llarg d'aquest proc¨¦s esquerdar una de les dues columnes fonamentals del PSOE, aix¨° ¨¦s, el Partit dels Socialistes de Catalunya.