El president al castell

Ara s'ent¨¦n el que va dir el president Artur Mas l'¨²ltima vegada que va compar¨¨ixer en aquesta sala: ¡°F¨ªsicament estic viu, pol¨ªticament no ho s¨¦¡±. Va ser el 9 de febrer?passat?durant una sessi¨® de la Comissi¨® Anticorrupci¨®. Prenen significat les seves misterioses paraules, ja que el que s'ha vist aquesta vegada ha estat una funci¨® de vampirisme, la pres¨¨ncia d'un no-mort, d'alg¨² que mai morir¨¤ perqu¨¨ no existeix, d'un amo de les ombres, un senyor de les ast¨²cies que campa pels seus dominis apartat del m¨®n. I quins s¨®n aquests dominis? El castell, sempre ¨¦s aix¨ª. El seu castell. Artur Mas ha vingut al Parlament?a fer?el que no podr¨¤ fer durant la campanya, exercir de senyor, exercir de l¨ªder, exercir de president. Perqu¨¨, en realitat, Artur Mas nom¨¦s existeix a les galeries del poder, on tot es forja, on es maniobra, on s'ordeix, on de deb¨° es mana. I com que aquesta?¨¦s?la seva ¨²nica condici¨®, convoca quan vol la gent de palau dient-los que es manifestar¨¤. A fora, al carrer, toca el sol que il¡¤lumina les tenebres de les caixes fortes, la plebs sembla manar a les places, hi ha miralls a les cafeteries, als comer?os, que prometen retornar el reflex del que s'¨¦s veritablement.

Per aix¨° Artur Mas s'atrinxera als corredors, a les galeries del Parlament, de la mateixa manera que es camufla entre els passadissos, darrere les m¨¤scares de la candidatura per la qual es presenta. Com Ingmar Bergman i Woody Allen, ¨¦s un home d'interiors. Artur Mas f¨ªsicament est¨¤ viu, ning¨² ho dubta; per¨° pol¨ªticament pertany als que no han vingut a morir. ?s un ¨¦sser d'intramurs, de despatxos, de sales amb cortines gruixudes amb les quals es cobreixen totalment les finestres, com la sala de grups on ha comparegut aquest dimecres. Aqu¨ª, Mas ha escoltat les cr¨ªtiques, les censures dels portaveus parlamentaris plegat de bra?os, manifestant sufici¨¨ncia; per¨° quan alg¨² pronunciava la detestable paraula comissions agafava el bol¨ªgraf corrent i escrivia molt ocultant-se en el gest de qui anota. El somriure l'ha perdut, i com que ¨¦s de boca gran se li quedava un rictus amarg a la cara. En aquesta sessi¨®, Artur Mas ha manifestat que est¨¤ disposat a tot per seguir al castell. El seu castell.