La guerra del s¨¤bat arriba al futbol

¡°La imposici¨® religiosa est¨¤ intentant remodelar l'estil de vida laic a Israel¡±. Amb aquest contundent editorial alertava aquest dijous el diari progressista Haaretz de la creixent intromissi¨® dels jueus ultraortodoxos (al voltant d'un 10% de la poblaci¨®) en la vida quotidiana del conjunt dels ciutadans. Dos partits pol¨ªtics ultrarreligiosos ¨CShas, amb set escons, i Uni¨® de la Tor¨¤ i el Judaisme, amb sis¡ª apuntalen la coalici¨® que permet governar Benjamin Netanyahu despr¨¦s de les eleccions del passat mes de mar?. Des de llavors no deixa d'augmentar el rigor de les prohibicions del s¨¤bat, el dia sagrat jueu que discorre entre el vespre del divendres i el del dissabte i en el qual, entre moltes altres coses, est¨¤ vetat conduir, fer foc o treballar.

Fins al futbol ha arribat la pressi¨® religiosa. Aquest cap de setmana pot ser l'¨²ltim en el qual es disputen partits a l'Estat Jueu si la Federaci¨®?de Futbol mant¨¦ la seva amena?a de convocar una vaga indefinida contra la prohibici¨® a partir del dia 12. Un tribunal de Tel Aviv va sentenciar a final d'agost que els clubs no tenen autoritzaci¨® per treballar en s¨¤bat ¨Cdia de descans laboral obligatori a Israel¨C, com els serveis d'emerg¨¨ncia o de seguretat o com les 400 empreses que tenen perm¨ªs del Ministeri d'Economia.

Paradoxalment, el titular d'aquest departament en l'actual Gabinet ¨¦s Aryeh Deri, l¨ªder del partit ultraortodox Shas, que rebutja qualsevol relaxaci¨® de la doctrina rab¨ªnica i que previsiblement no permetr¨¤ als futbolistes saltar al terreny de joc en el dia sagrat del s¨¤bat. ¡°Aqu¨ª s'ha jugat a futbol des de fa m¨¦s de 100 anys, des dels temps del Mandat brit¨¤nic sobre Palestina¡±, advertia Haaretz, ¡°precisament perqu¨¨ ¨¦s el dia de descans de la majoria¡±.

En ple centre de Jerusalem, Gedeon Siboni no deixa de fer servir la caixa registradora ni un moment mentre acusa l'Ajuntament de Jerusalem de sotmetre's a les exig¨¨ncies dels ultraortodoxos. Des de fa 20 anys, el seu c¨¨ntric Supermercat Mamila no ha deixat d'obrir ni un sol dia les seves portes, excepte durant el Yom Kippur, la jornada d'Expiaci¨® que paralitza la vida a Israel. Ara l'alcaldia vol que es tanqui tamb¨¦ durant el s¨¤bat, sota pena de ser multat amb 1.500 x¨¦quels (uns 340 euros).

¡°El dissabte ¨¦s el dia en el qual m¨¦s venem, sobretot a turistes estrangers¡±, es queixa Siboni, nascut a Jerusalem fa 55 anys en el si d'una fam¨ªlia sefardita origin¨¤ria del Marroc ¨C¡°els meus avantpassats eren de Granada, o de Sevilla¡±, aventura¨C, al mateix temps que al¡¤lega que no suporta la discriminaci¨® per una ordre de tancament que nom¨¦s afecta uns pocs comer?os del centre. ¡°N'hi ha uns 40 d'oberts en s¨¤bat en altres zones de l'oest de la ciutat, i a la part est, com a la porta de Damasc de la Ciutat Antiga, els ¨¤rabs venen cada dia, inclosos els divendres¡±, argumenta.

La Lliga de Futbol amena?a amb una vaga si no es permeten els partits en dissabte. Els haredim exigeixen tancar comer?os i cinemes a Jerusalem

L'ordre havia d'haver entrat en vigor aquest cap de setmana, per¨° la revolta dels comerciants i la convocat¨°ria de marxes de protesta per al proper dia 12 han portat l'Ajuntament a ajornar la seva decisi¨® fins a la segona meitat del mes de setembre. La repres¨¤lia municipal contra els comer?os d'alimentaci¨® del centre va tenir el seu origen en la inauguraci¨®, aquest mateix estiu, dels multicines Planet Yes, amb 16 sales, a Abu Tor, una zona allunyada dels barris ultraortodoxos del centre. El complex de cinemes roman obert al p¨²blic tots els dies, incl¨°s el s¨¤bat. Vestits de blanc i negre a la can¨ªcula, els haredim van acudir en massa fa dues setmanes per apedregar la fa?ana del cinema del pecat. L'alcalde de Jerusalem, el conservador Nir Barkat, va oferir suposadament com a compensaci¨® el tancament de diversos supermercats del centre, per zones on solen passar els ultraortodoxos en el seu cam¨ª cap als rituals d'oraci¨® al Mur de les Lamentacions.

¡°El problema del s¨¤bat a Israel el va crear David Ben Gurion, el fundador de l'Estat el 1948, en fer concessions als ultrarreligiosos per garantir-se el seu suport pol¨ªtic¡±, sost¨¦ Pepe Elalu, portaveu municipal de l'oposici¨® i regidor del partit progressista Meretz. Elalu, que va immigrar a Israel des del Per¨² fa 40 anys, ¨¦s un dels fundadors de l'anomenat Autob¨²s del s¨¤bat, un servei cooperatiu que va entrar en funcionament fa quatre mesos per suplir l'abs¨¨ncia de transport p¨²blic a Israel durant la jornada sagrada jueva.

¡°Els haredim s¨®n una minoria i no representen m¨¦s del 20% dels ciutadans de Jerusalem, per¨° actuen units en tot el que es refereix al s¨¤bat, mentre que la majoria religiosa tolerant o laica de la ciutat segueix dividida¡±, analitza l'edil de l'esquerra pacifista israeliana. ¡°No poden tancar els cinemes el dissabte perqu¨¨ es tracta d'una activitat cultural reconeguda per la llei, i que a m¨¦s es desenvolupa en un centre privat, per aix¨° l'alcalde els lliura com a compensaci¨® la clausura en s¨¤bat d'uns pocs supermercats del centre¡±.

Els ultraortodoxos ja s'han fixat com a proper objectiu la paralitzaci¨® durant la festivitat hebrea del s¨¤bat del servei p¨²blic de lloguer de bicicletes que pr¨°ximament entrar¨¤ en funcionament a la Ciutat Santa, similar al que ja existeix en la molt m¨¦s liberal urbs de Tel Aviv.