La fruct¨ªfera connexi¨® argentina a Catalunya

No hi ha cap altre grup d'origen estranger a Catalunya que hagi assolit posicions d'influ¨¨ncia tan not¨°ries com els argentins. Gerardo Pisarello, l'home fort a l'Ajuntament de Barcelona, n'¨¦s el paradigma, tot i que abans que ell van triomfar Ricardo Rodrigo, president del grup editorial RBA; Mario Eskenazi, pare de bona part del disseny gr¨¤fic institucional i empresarial de Barcelona des dels anys setanta; la monja medi¨¤tica Luc¨ªa Caram, o fins i tot Leo Messi, l'¨²nica megaestrella de la Masia del Bar?a nascuda fora d'Espanya i que ha desenvolupat tota la seva vida professional aqu¨ª.

Ha quedat enrere l'¨¨poca en qu¨¨ casos isolats com el transformista ?ngel Pavlovsky o les tonades de Sergio Makaroff eren el que destacava de la comunitat argentina per al gran p¨²blic catal¨¤. Cada setmana els mitjans publiquen not¨ªcies protagonitzades per ciutadans d'origen argent¨ª. El darrer exemple que ha aparegut a la premsa ¨¦s Delfina Rossi, nomenada aquest agost, amb nom¨¦s 26 anys, directora del Banc de la Naci¨® Argentina. Rossi s'ha format a Barcelona, on ha residit durant deu anys. A les eleccions europees del 2014, Rossi era la n¨²mero 5 a la llista d'ICV-EUiA. Pol¨ªticament hi ha una altra cara coneguda argentina, el periodista i dirigent de Podem Albano Dante Fach¨ªn.

La catalanoargentina Patr¨ªcia Gabancho, escriptora de renom i vicepresidenta de l'Ateneu Barcelon¨¨s, reflexiona sobre aquest fenomen pol¨ªtic tan escorat a l'esquerra: ¡°Hi ha un fet, que ¨¦s la traject¨°ria nacional argentina. Hi ha hagut un exili pol¨ªtic, viscut per generacions polititzades i radicals, d¡¯esquerres¡±. Gabancho afegeix les raons per les quals ¨¦s m¨¦s f¨¤cil l'adaptaci¨® en forces progressistes: ¡°La dreta-dreta (PP) ¨¦s molt minorit¨¤ria i elitista si es tracta d¡¯ocupar llocs de poder. I la dreta suau (CDC) t¨¦ un component nacional molt marcat que ¨¦s dif¨ªcil d¡¯assumir pels argentins convencionals, perqu¨¨ no s¡¯identifiquen amb el pa¨ªs catal¨¤. L¡¯esquerra no es fa aquestes preguntes o, en tot cas, permet que alg¨² no se les faci si li s¨®n inc¨°modes, perqu¨¨ no ¨¦s el seu tema. Ho posa m¨¦s f¨¤cil. Per¨° la ideologia sempre ¨¦s una posici¨® davant la societat, i els argentins tendeixen a voler canviar el m¨®n¡±.

Totes les persones consultades per a aquest reportatge coincideixen en la influ¨¨ncia determinant que encara avui t¨¦ l'exili d'opositors a la dictadura argentina de la d¨¨cada dels setanta. Fins i tot Rodrigo, un dels editors m¨¦s importants d'Espanya, va arribar a Barcelona com a militant radical d'esquerres. Andreu Domingo, subdirector del Centre d'Estudis Demogr¨¤fics de la UAB, explica que l'arribada d'aquells professionals altament qualificats i implicats pol¨ªticament va determinar la connexi¨® moderna entre Catalunya i l'Argentina: ¡°Es va establir un primer pont migratori caracteritzat per la selecci¨® d'alta qualificaci¨®, que m¨¦s tard, a finals del segle XX, per¨° sobretot arran del corralito, es va reactivar¡±.

Les dades de l'Idescat confirmen la influ¨¨ncia que va tenir la crisi econ¨°mica i la limitaci¨® a la retirada de capitals dels anys 2001 i 2002: entre aquests dos anys, la poblaci¨® argentina a Catalunya va cr¨¦ixer un 100%, fins a les 12.369 persones. El 2006, la xifra va assolir el seu m¨¤xim, 38.000. Des d'aleshores, sota l'efecte de la crisi a casa nostra, la poblaci¨® argentina ha davallat fins als 20.955 residents. L'Argentina ¨¦s el dotz¨¨ pa¨ªs que aporta m¨¦s immigrants a Catalunya, segons l'Idescat. Per davant hi ha estats americans com el Per¨², Col¨°mbia, l'Equador o Bol¨ªvia, per¨° tamb¨¦ pa?sos amb llarga tradici¨® migrat¨°ria amb Espanya com el Marroc, It¨¤lia i Fran?a. Fach¨ªn apunta que la societat argentina est¨¤ geneal¨°gicament molt lligada a It¨¤lia i Espanya, per¨° ¨¦s el fet de la llengua i les facilitats per aconseguir la ciutadania el que fan que molts optin pel segon. Fach¨ªn, que va arribar a Barcelona quan tenia 15 anys amb els seus pares, destaca que la prefer¨¨ncia per aquesta ciutat en comptes de Madrid es remunta a la primera onada d'exiliats dels setanta, quan, malgrat que havien de passar inevitablement per Barajas, s'establien a la capital catalana, ¡°potser perqu¨¨ era una ciutat m¨¦s oberta¡±.

Eskenazi va desembarcar a Espanya el 1974. Per ell, el pol d'atracci¨® no ¨¦s Catalunya sin¨® ¡°m¨¦s aviat Barcelona: ¨¦s una ciutat progressista, oberta, amb una forta tradici¨® editorial, amb una burgesia culta. I la majoria d'argentins que vam venir en un moment determinat ten¨ªem una formaci¨® bastant bona¡±. Segons les estad¨ªstiques de l'Ajuntament de Barcelona, a la ciutat hi residien el 2014 uns 6.350 argentins, el 30% del total de Catalunya. Ariel Guerzensvaig, director de projectes de l'escola de disseny Elisava, valora que des de l'Argentina hi ha la imatge que ¡°Catalunya ¨¦s Barcelona, que es veu com una ciutat molt m¨¦s nord-europea que Madrid¡±. Guersenzvaig avisa que ¡°la q¨¹esti¨® identit¨¤ria de ser argent¨ª no ¨¦s homog¨¨nia¡±, que ¨¦s diferent aquella generaci¨® que va arribar als setanta que persones com Fach¨ªn o Rossi, que s'han format a Catalunya. Guersenzvaig ¨¦s esc¨¨ptic sobre els beneficis de la influ¨¨ncia de la pol¨ªtica argentina: ¡°?s un model nefast, en morts i en crisis socioecon¨°miques¡±. Guersenzvaig creu que la notorietat dels argentins en el debat p¨²blic pot ser ¡°perqu¨¨ els argentins interessats en pol¨ªtica tenen una capacitat discursiva que els permet ser eloq¨¹ents i persuasius i escalar posicions en els moviments pol¨ªtics¡±.