L¡¯Ailan i Europa

L'exc¨¦s d'informaci¨® pot acabar sent un problema tan gros com la falta d'informaci¨®. L'acumulaci¨® informativa tendeix a la banalitat, la proliferaci¨® d'imatges de viol¨¨ncia i mort a la pantalla acaba normalitzant la brutalitat, educant-nos en la indifer¨¨ncia. La monotonia del devessall d'informaci¨® nom¨¦s es trenca amb el terrabastall que acompanya els llampecs. De sobte, convergeixen en una imatge una s¨¨rie de factors que la vinculen amb l'emotivitat i es provoca un estr¨¨pit.

L'impacte de les fotos del nen siri¨¤ Ailan, mort en una platja de Turquia en l'intent d'arribar a les costes europees n'¨¦s un exemple. Aquesta societat necessita icones amb les quals identificar-se i la imatge de l'Ailan va provocar una adhesi¨® tan important que es va propagar a gran velocitat, fins a convertir-se en la not¨ªcia d'un estremiment general. Tota foto ¨¦s el que ¨¦s i el que amaga. I la de l'Ailan, a part de deixar en la invisibilitat el seu germ¨¤ i la seva mare, tamb¨¦ morts, ha emergit sobre altres fotos que havien de ser tan impactants com aquella. Per¨° l'Ailan era un nen blanc, vestit com un dels nostres, recolzat mort en l'aclaparadora solitud de la sorra.

Cal afrontar l'acolliment dels refugiats com un assumpte de tots, com un moment ¨²nic perqu¨¨ Europa se salvi del naufragi moral i social dels ¨²ltims anys

Aquest agost, sense anar m¨¦s lluny, moltes persones han perdut la vida en la seva fugida de la guerra i de la persecuci¨®, i Europa ha vist caravanes humanes que no es recordaven des dels ¨¨xodes de la Guerra Espanyola i de la Segona Guerra Mundial, trens que no porten enlloc. La llista d'esdeveniments tr¨¤gics al Mediterrani, com a frontera del primer m¨®n, fa molts anys que ¨¦s inacabable. De nens com l'Ailan desgraciadament n'han mort molts. I, no obstant aix¨°, ha estat aquesta imatge la que ha desencadenat la indignaci¨®. Els altres no havien tingut el privilegi de la visibilitat. No ¨¦s el mateix saber que han mort que veure que han mort. L'Ailan, a m¨¦s, fugia de la guerra, no de la mis¨¨ria, i aix¨° sembla estovar els europeus, tan reactius davant la immigraci¨® econ¨°mica. I el llampec va esclatar i es va produir l'impacte emocional: la indignaci¨®.

Fa temps que la ciutadania europea funciona pol¨ªticament a cops d'indignaci¨®.

De nens com l¡¯Ailan, desgraciadament, n¡¯han mort molts

Reaccions m¨¦s morals que pol¨ªtiques que, generalment, s'apaguen a la mateixa velocitat amb qu¨¨ irrompen i es propaguen. T¨¦ a veure amb la cultura de la indifer¨¨ncia d'una societat encara amb est¨¤ndards de benestar comparativament alts, per¨° gastada, poruga i insegura, en qu¨¨ es desconfia de la pol¨ªtica, que d¨®na massa mostres d'impot¨¨ncia i que apareix com segrestada per les elits. De sobte, davant d'aix¨°, es donen brots d'irritaci¨® moral, que si no es tradueixen en alguna cosa concreta ¨C¨¦s a dir, si no troba canalitzaci¨® pol¨ªtica pr¨¤ctica¨C queden finalment en un acte d'autocompassi¨® i autocomplaen?a: ja som solidaris.

Europa fa anys que es construeix com a fortalesa, escopint els desesperats que truquen a les seves portes

I, no obstant aix¨°, Europa fa anys que es construeix com a fortalesa, escopint els desesperats que truquen a les seves portes, i imposant-los terribles peatges sense que ning¨² s'hagi estremit. Al maig, va haver-hi una altra foto que es va fer icona universal. El nen Adou, de 8 anys, nascut a Costa d'Ivori, en posici¨® fetal dins d'una maleta escanejada a la frontera de Ceuta.

Tornar a n¨¦ixer o morir, com a met¨¤fores del tracte d'Europa als p¨¤ries que criden a la seva porta.

La indignaci¨® no fa pol¨ªtica, per¨° pot ser pas previ a la pol¨ªtica. I aix¨° ¨¦s el que ara cal reafirmar. Europa ¡°no pot acollir a tothom¡±, repeteix el mantra conservador, Rajoy, per exemple. Una exageraci¨® deliberada per donar a entendre que no hi ha soluci¨® possible, ¨¦s a dir, per justificar la impot¨¨ncia. Cal sortir d'aquesta par¨¤lisi. Europa t¨¦ una oportunitat ¨²nica per retrobar-se a si mateixa. Per recuperar els valors que havien d'identificar el model europeu. Els dirigents pol¨ªtics europeus haurien de tenir el coratge de convocar una mobilitzaci¨® general i les organitzacions ciutadanes s'hi haurien de comprometre. Cal afrontar l'acolliment dels refugiats com un assumpte de tots, com un moment ¨²nic perqu¨¨ Europa se salvi del naufragi moral i social dels ¨²ltims anys. Convertir pol¨ªticament aquest moment emocional ¨¦s l'ocasi¨® que la ciutadania europea abandoni la indifer¨¨ncia i es retrobi a si mateixa.