Mas xifra en 39.000 milions el cost de la independ¨¨ncia

Les noves despeses que Catalunya hauria d'assumir en cas d'independitzar-se sumarien 39.507 milions. Aix¨ª ho admet la candidatura d'Artur Mas a les eleccions del 27-S al seu programa electoral, que tamb¨¦ assenyala que el nou estat ¡°naixer¨¤ amb un deute molt gran¡± perqu¨¨ hauria d'assumir part del deute espanyol. Amb tot, els independentistes defensen que el benefici fiscal de la independ¨¨ncia, fruit d'ingressar tots els impostos, aconseguiria els 11.500 milions.

Les xifres dels suposats costos i beneficis de la independ¨¨ncia formen part del programa electoral que aquest dissabte va presentar Junts pel S¨ª en un acte sense preguntes dels periodistes. El programa basa les seves estimacions econ¨°miques en els treballs que han fet per la Generalitat i per Converg¨¨ncia Democr¨¤tica diversos experts, entre ells els de l'anomenat Consell per a la Transici¨® Nacional.

Segons el programa, sense tocar el nivell impositiu, els ingressos addicionals d'una Generalitat independent pujarien en 45.317 milions i les noves despeses serien de 39.507 milions. Aquesta xifra inclou l'assumpci¨® de noves compet¨¨ncies, la creaci¨® d'estructures d'Estat, el pagament d'interessos sobre el deute o el refor? de l'actual estructura administrativa. El benefici fiscal net seria, doncs, de 5.810 milions. Si a aquesta xifra se li descompten altres despeses com el pagament de l'amortitzaci¨® del deute espanyol, el benefici i despeses com l'eventual pagament de quotes per formar part d'organismes com l'FMI o la Uni¨® Europea, el c¨¤lcul dels independentistes ¨¦s que el benefici fiscal net ¨¦s d'11.591 milions, un 5,95% del PIB.

Mas es va emparar en aquestes xifres, que estan lluny de generar consens entre els economistes, per assegurar que Catalunya ¨¦s viable com a pa¨ªs i carregar contra els ¨²ltims advertiments que els l¨ªders europeus han llan?at, com el primer ministre brit¨¤nic, David Cameron. ¡°S¨®n veus interessades dels estats, que gaireb¨¦ sempre es protegeixen entre ells¡±, va dir. Tamb¨¦ va assegurar de forma col¡¤loquial que el gir independentista del nacionalisme catal¨¤ t¨¦ una base justificada. ¡°No hem arribat fins aqu¨ª perqu¨¨ se'ns n'hagi anat l'olla, sin¨® perqu¨¨ [a Espanya] no han volgut negociar¡±.

El programa electoral de Junts pel S¨ª, de 121 folis, es basa a explicar els passos i els organismes que s'han de dur a terme perqu¨¨ la independ¨¨ncia arribi a bon port. S'enumeren desenes de nous organismes per donar forma a l'Estat, des d'una Policia Fiscal, passant per una Ag¨¨ncia de la Seguretat Social, una Comissi¨® Nacional del Mercat de Valors catalana o fins i tot una operadora de gas i d'electricitat. En cap moment es xifra el cost concret de cadascuna d'aquestes iniciatives.

El programa presenta contradiccions sobre la pertinen?a de Catalunya a la Uni¨® Europea. D'una banda d¨®na per feta la seva continu?tat: per exemple, assegura que la Generalitat assumir¨¤ la gesti¨® dels fons agr¨ªcoles de la UE, per¨° en un altre moment ho deixa a l'aire. S'especifica que la Generalitat ¡°haur¨¤ de realitzar accions per formar part de la UE¡±.

En el cap¨ªtol d'impostos prometen un ¡°IVA cultural superredu?t¡±, una rebaixa de l'IRPF i la fusi¨® d'impostos vigents. Tamb¨¦ queden a l'aire alguns assumptes pol¨¨mics. Per exemple, no es concreta si la Catalunya independent tindria ex¨¨rcit.