El mite de la ¡®Smart City¡¯

La tecnologia no sempre juga a favor dels ciutadans. El 2010 IBM va llan?ar una campanya publicit¨¤ria ¡ªSmart Cities Challenge¡ª i el 2011 un nou producte ¡ªIntelligent Center for Smarter Cities¡ªdirigit a un p¨²blic espec¨ªfic i extens: els governs locals. Ofereix utilitzar les tecnologies inform¨¤tiques i digitals per abordar problem¨¤tiques urbanes relatives a q¨¹estions com a transports i mobilitat, salut p¨²blica, habitatge, seguretat ciutadana, estat de l'espai p¨²blic, gesti¨® dels serveis urbans, reconversi¨® de zones degradades, etc¨¨tera. La informaci¨® i les solucions que es barregen esdevenen tan ¡°objectives¡± com els ¡°mercats¡± i les grans empreses de serveis (amb freq¨¹¨¨ncia m¨¦s privades que p¨²bliques) es presenten com a posse?dores de les respostes. Algunes grans ciutats van comprar el producte, Rio de Janeiro la primera, amb resultats m¨¦s que dubtosos.

A qu¨¨ es deu l'emerg¨¨ncia d'aquest mercat i l'¨¨xit de l'esl¨°gan Smart City? D'una banda, al fet que les Administracions locals s¨®n de facto menyspreades pels Estats. Tenen molt pocs recursos en relaci¨® amb les demandes socials i, excepte a les grans ciutats, se les ignora i amb freq¨¹¨¨ncia se les considera ¡°localistes¡± i poc inclinades a la modernitzaci¨®. D'altra banda, les institucions pol¨ªtiques i els partits han perdut credibilitat per¨° els ciutadans continuen tenint certa confian?a en els governs locals, en el marc dels quals pretenen conquerir els seus drets i reivindicacions. Les din¨¤miques participatives i les pol¨ªtiques neoliberals han coincidit, sense pretendre-ho, en la revaloritzar les pol¨ªtiques locals. En uns casos amb vocaci¨® democr¨¤tica i en d'altres per transferir-los compet¨¨ncies inassumibles i afavorir les privatitzacions.

En aquest entorn, global i local, les ciutats han emergit com a actors socials i les seves elits les fan publicitat com a globals, competitives, sostenibles, integradores, intel¡¤ligents, del coneixement, participatives, etc¨¨tera. Unes etiquetes que en molts casos serveixen per legitimar pol¨ªtiques locals contradict¨°ries amb els objectius que s'anuncien. Es ven la ciutat en benefici d'unes minories que es lucren amb els accelerats processos d'acumulaci¨® de capital mitjan?ant usos depredadors, intervencions especulatives i mercats captius.

IBM no ¨¦s una ONG, ni un organisme ben intencionat de Nacions Unides. ?s una empresa integrada en el capitalisme financer global que nom¨¦s busca el lucre a curt termini, per aix¨° necessita la comprensi¨® dels governs nacionals i la complicitat de les grans empreses de serveis. ?s una gran multinacional que serveix i se serveix dels poders pol¨ªtics i econ¨°mics de cada pa¨ªs. A la pr¨¤ctica persegueix tres objectius. Primer, vendre maquinari ¡ª en molts casos sobredimensionat¡ª aprofitant la beneiteria de pol¨ªtics que pretenen una via r¨¤pida a l'¨²ltima modernitat. O per complicitat corrupta. ?s escandal¨®s el malbaratament que es produeix en nom de la tecnologia i de la informaci¨®. Segon: s'ofereix un conjunt d'¨ªtems i indicadors sectorials que no tenen relaci¨® entre si, cosa que suposa ignorar les necessitats de les poblacions, doncs la vida urbana requereix pol¨ªtiques integrals i interdependents. Bona part de la informaci¨® no ¨¦s de f¨¤cil acc¨¦s ni de f¨¤cil comprensi¨® per a la gran majoria, i en molts casos, ¨¦s a m¨¦s poc significativa. La magnitud de les desigualtats, per exemple, no apareix.

Tercer: s'uniformitzen les pol¨ªtiques al marge de les estructures, comportaments socials, cultura, hist¨°ria o prioritats de cada lloc. ?s la versi¨® tecnoecon¨°mica de la ¡°ciutat gen¨¨rica¡±. Les ciutats perden identitat col¡¤lectiva i la ciutadania s'atomitza. Els ciutadans ho s¨®n quan s¨®n ¡°conciutadans¡± i es poden identificar amb el seu lloc. Amb les ¡°noves tecnologies¡±, ens diuen, aconseguirem ciutats meravelloses i ciutadans feli?os. Al F¨°rum Urb¨¤ de Medell¨ªn, el 2014, vaig sentir un alcalde que deia que una gran ciutat europea amb les TIC resoldria les desigualtats socials.

IBM ha posat de moda l'anglicisme Smart City que suggereix intel¡¤lig¨¨ncia, immediatesa, accessibilitat a tot tipus de coneixements, progr¨¦s, ultramodernitat a l'abast de tots, etc¨¨tera. En els seus inicis, les tecnologies transformadores de la vida social representen una promesa. Per¨° en societats altament desiguals i poders pol¨ªtics c¨°mplices, els seus usos socials es perverteixen. Va passar a les anteriors revolucions industrials i tamb¨¦ ara amb la informatitzaci¨®. La hist¨°ria ens ensenya que les promeses de les grans innovacions tecnol¨°giques han servit per a coses bones o per a les dolentes, per a majories o per a minories, amb efectes positius o tot el contrari. En tot cas no s¨®n neutres. Els seus usos han estat gaireb¨¦ sempre ambivalents. Dep¨¨n de qui les produeix, les ven, les compra i de qui se n'apropia l'¨²s.