La Diada, vista per un corresponsal

¡°Ha estat impressionant, ¨¦s veritat que la gent que ha anat a la marxa ¨¦s molt decidida, per¨° estan conven?uts que Catalunya ser¨¤ independent¡±. Aix¨ª relatava ahir Tom Burridge, el corresponsal de la televisi¨® brit¨¤nica BBC?a Espanya, la seva impressi¨® despr¨¦s de presenciar en directe la Via Lliure. El seu col¡¤lega nord-americ¨¤ Raphael Minder, de The New York Times, era contundent en afirmar que ¡°¨¦s una prova, per quarta vegada, que aquest moviment t¨¦ una capacitat impressionant de mobilitzar la gent¡± i ¡°de convertir un assumpte molt complicat en una jornada festiva en qu¨¨ hi van els avis amb els seus n¨¦ts¡±.

Com s'explica aquest ¨¨xit de convocat¨°ria? ¡°L'element emocional va m¨¦s enll¨¤ d'arguments pol¨ªtics o econ¨°mics [...], la idea d'iniciar un nou projecte genera il¡¤lusi¨®¡±, opinava Minder. I despr¨¦s? ¡°?s realment impossible interpretar el que succeir¨¤¡±, assumia Burridge en una conversa anterior, en una opini¨® compartida per altres corresponsals que informen sobre la situaci¨® d'Espanya en mitjans de comunicaci¨® internacionals.

Sandrine Morel, periodista de Le Monde?des de fa nou anys a Madrid, va arribar ahir al mat¨ª a Barcelona per fer el seguiment de la Diada. Com molts altres dels seus col¡¤legues estrangers, admet la complexitat d'explicar al seu pa¨ªs la situaci¨® pol¨ªtica de Catalunya i les raons que ahir, com en convocat¨°ries anteriors, centenars de milers de persones participessin en la concentraci¨® convocada per Ara ¨¦s l'Hora. ¡°?s bastant sorprenent que cada any hi hagi tanta gent; ¨¦s un s¨ªmptoma evident de malestar. No hi ha dubte que els partits pol¨ªtics l'han fomentat, per¨° cap partit aconsegueix reunir tanta gent: existeix una massa social que hi d¨®na suport [al moviment]¡±.

El periodista alemany Martin Dahns, que escriu per a una desena de diaris alemanys, entre els quals hi ha el Berliner Zeitung, admetia estar ¡°fascinat¡± per un ¡°fenomen social¡± que busca b¨¤sicament ¡°dibuixar una frontera al mapa¡±. ¡°No hi ha coses m¨¦s importants?¡±, es preguntava de forma ret¨°rica. Recorda una visita que va fer l'Onze de Setembre del 1997 a Barcelona, quan ¡°la Diada era una altra cosa i no et podies ni imaginar el que succeiria ara¡±.

El seu compatriota Hans-G¨¹nter Kellner, que treballa per a la r¨¤dio p¨²blica Deutschlandfunk i presideix el Cercle de Corresponsals Estrangers, no est¨¤ sorpr¨¨s de l'evoluci¨® que ha tingut la Via Catalana. Explica que ell, el 2012, ¡°ja parlava d'una futura declaraci¨® unilateral d'independ¨¨ncia, perqu¨¨ l'ambient s'havia anat enrarint des de les negociacions de l'Estatut¡±.

Kellner destaca les dificultats que suposa explicar el proc¨¦s pol¨ªtic actual. ¡°Qualsevol explicaci¨® porta sempre despr¨¦s a una altra pregunta i la gent tampoc ent¨¦n que jo no ho entengui.¡± A la recerca de respostes, ahir li va preguntar a Artur Mas si despr¨¦s de les eleccions del 27 de desembre manarien els escons o els vots. Ell mateix q¨¹estionava que per reformar l'Estatut es necessitin dos ter?os del Parlament i que, en canvi, es plantegi una simple majoria absoluta a la cambra per obrir la via de la secessi¨®.

Bona part dels periodistes consultats explicaven que cap dels dos b¨¤ndols ofereixen respostes plausibles al moment pol¨ªtic actual. ¡°Cal preguntar-se per qu¨¨ fins fa uns anys la Diada era una celebraci¨® molt m¨¦s petita i ha anat creixent¡±, afirma Alessandro Oppes, el corresponsal a Espanya de La Repubblica. En la seva opini¨®, l'origen de tot plegat ¨¦s la sent¨¨ncia del Tribunal Constitucional sobre l'Estatut i el que va venir despr¨¦s: ¡°La falta de di¨¤leg: la sensaci¨® ¨¦s que s'ha volgut afrontar un problema pol¨ªtic sense aportar-hi cap soluci¨®¡±. La francesa Sorel creu que ¡°els discursos dels partits no reflecteixen el fons de la q¨¹esti¨® i nom¨¦s satisfan cadascun dels electorats¡±.

¡°S'han imposat les dues postures i no hi ha via de di¨¤leg¡±, critica Alejandro Guti¨¦rrez, el corresponsal del setmanari mexic¨¤ Proceso, a qui li crida l'atenci¨® que, en aquest cas, hi ha una base social que ha emp¨¨s els pol¨ªtics¡±. Destaca el cas d'Artur Mas. ¡°?s molt clar, no s'havia pronunciat mai tan rotundament en aquest sentit [el de la independ¨¨ncia]¡±. Segons ell, tant des del Govern espanyol com del catal¨¤ hi ha hagut ¡°molt adoctrinament¡±, posici¨® que tamb¨¦ vincula a molts mitjans de comunicaci¨® espanyols.