Aquella cosa amb plomes

Ha estat un bon estiu d'ocells, i ho seguir¨¤ sent. He vist torlits, capsigranys, raspinells, sibocs, cargolets, bruels, picots¡­, i un pa¨®, que evidentment se li hauria escapat a alg¨², enmig d'un camp a Viladrau! ¡ªper cert, per si no ho sabien, les plomes de pa¨® porten molta mala sort i un actor mai en pujaria una a l'escenari; creuen en aquella superstici¨® que assegura, i no podem estar-hi m¨¦s d'acord, que si veus un falciot has de beure't una copa de vi o brandi¡ª. Tamb¨¦ aquest estiu m'ha visitat a casa per primera vegada un pins¨¤ i he acariciat un corb mar¨ª.

Aix¨° ¨²ltim ha estat a la platja de Migjorn, a Formentera, i mentre llegia precisament una formidable monografia sobre aquestes aus prodigioses (The devil¡¯s cormorant, de Richard J. King). Grans bussejadors, als corbs marins se'ls ha utilitzat tradicionalment per pescar, i al Jap¨® encara existeix la figura de l'usho, el ¡°mestre pescador amb corb mar¨ª, al servei de l'emperador¡±. A aquest tipus de pesca se la denomina ukai, es fa de nit, en un bot amb torxes i amb els corbs marins ensinistrats als quals se'ls ha col¡¤locat un collaret als llargs colls que els impedeix empassar-se el peix. El gran poeta Basho va escriure un koan, despr¨¦s d'assistir al riu Nagara a una d'aquestes pesques, que subscriuria qualsevol que hagi vist un corb mar¨ª lliscar sobre les aig¨¹es i capbussar-se a les platges de Formentera: ¡°Despr¨¦s de la visi¨® espurnejant/ del corb mar¨ª pescant/ nom¨¦s queda la solitud/ l'alegria disminuint¡±.

Des del punt de vista m¨¦s pr¨¤ctic, assenyalar que del peix que atrapava el corb mar¨ª se'n feia un sushi molt estimat pels samurais en temps del shogunato Tokugawa, l'ayu sushi. Encara que en la nostra tradici¨® el corb mar¨ª ha estat vist generalment com una au negativa, misteriosa i ominosa ¡ªel seu nom ve del llat¨ª corvus marinus i Milton el fa imatge de Satan¨¤s al seu El parad¨ªs perdut, hi ha gent que els ha apreciat (i no em refereixo al sushi). ?s c¨¨lebre l'exemplar que va posseir Toulouse-Lautrec, que es deia Tom i quan el pintor el portava als caf¨¨s bevia absenta.

Per¨° si hi ha una au que m'ha robat el cor aquest estiu, arrabassat a les seves urpes, ¨¦s Mabel, la protagonista d'H is for hawk, un dels llibres m¨¦s commovedors i meravellosos que he llegit en la meva vida (el publicar¨¤ aqu¨ª ?tico de los libros). La hist¨°ria d'una dona, la mateixa autora, Helen Macdonald, i una rapa?, una femella d'astor comuna, que els anglosaxons denominen goshawk. Macdonald, apassionada des de nena per la falconeria, va decidir adoptar l'au i entrenar-la com una forma de superar la mort del seu pare, una mort que l'havia destru?t emocionalment. ?s un llibre en realitat sobre la p¨¨rdua de l'amor, la desesperaci¨® que provoca i com aconseguir consol mirant la naturalesa i alhora l'interior d'un mateix.

¡°Buscar astors, el m¨¦s secret i salvatge dels falcons, ¨¦s com buscar la gr¨¤cia, s¨®n el Grial fosc dels birdwatchers¡±

¡°Buscar astors, el m¨¦s secret i salvatge dels falcons, ¨¦s com buscar la gr¨¤cia, s¨®n el Grial fosc dels birdwatchers¡±, escriu en un dels bell¨ªssims passatges l'autora sobre l'experi¨¨ncia d'intentar observar al bosc aquestes impressionants criatures ¡°que s'assemblen als esparvers com els lleopards als gats¡±. El primer el va veure amb 9 anys, amb el seu pare, que li va ensenyar a apreciar la vida silvestre i l'art de la paci¨¨ncia.

Mabel arriba per ajudar-la a sortir del pou. ?s violentament bella, ¡°com un penya-segat de granit o un n¨²vol de tempesta¡±. Els seus ulls ¡°solitaris i assassins¡±, reflecteixen emocions de la seva propiet¨¤ria, fins i tot les m¨¦s inconfessables. ?s ¡°un ¨¤ngel caigut¡±, recobert de ¡°plomes esquitxades de llum¡±. L'ensinistrament de la feral rapa? ¡ªinoblidable quan la dona aspira l'al¨¨ de l'animal al seu bec obert, ¡°feia olor de pebre, i almesc, i pedra cremada¡±¡ª va paral¡¤lel al llibre a les mem¨°ries de la seva propiet¨¤ria, la seva vida, els seus somnis i aspiracions i les seves lectures, com els tractats dels vells falconers i, ¨¦s clar, The?Goshaw , de T.H. White, que va lluitar amb el seu propi falc¨®. Com intentem fer tots. El descobriment final de l'escriptora se sintetitza en la frase terriblement consoladora i intradu?ble en la seva plenitud de la poetessa Marianne Moore: ¡°The cure for loneliness is solitude¡±.

He comen?at dient que aquest estiu d'ocells no s'acaba. El cap de setmana vinent ¡ª18, 19 i 20¡ª se celebra al delta de l'Ebre el segon Delta Birding Festival que impulsen els amics d'Oryx i que vol implantar a casa l'esperit dels grans esdeveniments ornitol¨°gics brit¨¤nics. Sortides a veure ocells ¡ªfins i tot amb vaixell¡ª, confer¨¨ncies, projeccions, fira comercial, activitats per a nens¡­ Qu¨¨ hem d'esperar veure-hi?, li pregunto amb ansietat a l'ornit¨°leg Jos¨¦ Luis Copete, que participa en l'organitzaci¨®. ¡°Tu ¨°bviament el blauet, que tant t'esquiva¡±, riu. ¡°Hi haur¨¤ una gran concentraci¨® de capons i tamb¨¦ polles blaves¡±. Per¨° ¨¦s que a m¨¦s aquest final d'estiu ens porta l'estrena, el dissabte 19, de l'esperada s¨¨rie de TV3 sobre ocells Tocat de l¡¯ala, de 13 cap¨ªtols, que vol ser el Ca?adors de bolets de l'ornitologia i el birdwatching. ¡°Volem transmetre com de f¨¤cil i divertit, i gratificant ¨¦s l'observaci¨® de les aus¡±, sintetitza la seva directora F¨²lvia Nicol¨¤s.

Aix¨ª que encara que mori l'estiu, jo no deixar¨¦ anar els meus prism¨¤tics ni els meus llibres, i seguir¨¦ mirant al cel, sense perdre mai l'esperan?a. Ja se sap, aquella cosa amb plomes.