Cinc mesos, vuit fronteres i una pastera per arribar a Matar¨®

En Y. Tour¨¦ contempla la Mediterr¨¤nia des d'un tur¨® bosc¨®s de Cabrils. Assegut al porxo de la torre on treballa, xarrupa d'una tassa de caf¨¨ que ens ha portat la minyona de la casa. Tour¨¦ ajuda el seu pare en les seves feines de jardineria. Va arribar a Matar¨® (Maresme) el 12 d'agost, cinc mesos despr¨¦s de sortir de Koulekunda, al Senegal. T¨¦ 17 anys i quan li envi?n el passaport des del seu poble, anir¨¤ a l'Ajuntament amb el seu pare i s'empadronar¨¤. No sap qu¨¨ poden decidir sobre ell les autoritats locals, tampoc li passa pel cap que el puguin repatriar. ¡°Aix¨° no ¨¦s Fran?a, que et fan fora del pa¨ªs a la primera. Aqu¨ª ¨¦s m¨¦s f¨¤cil quedar-s'hi¡±, li diu el pare. Moltes coses s¨®n noves per a Tour¨¦, i totes les observa amb dignitat, sense voler expressar emocions. Tampoc ho fa quan relata l'odissea d'11.000 quil¨°metres que va superar per ser entre nosaltres.

Tour¨¦ va partir el 25 de febrer de Koulekunda, al sud-oest del Senegal, amb tres companys. El m¨¦s f¨¤cil hauria estat dirigir-se cap al nord, a Alg¨¨ria, per¨° van ser advertits que l'ex¨¨rcit patrullava fortament les fronteres per l'avan? dels extremistes isl¨¤mics de Boko Haram. Tour¨¦ va fer via cap a L¨ªbia, viatjant amb cinc senegalesos m¨¦s, a trav¨¦s de Mali, Burkina Faso i N¨ªger. El seu pare transferia diners a cada grup que transportava el seu fill. En total es va gastar 1.350 euros, la meitat per creuar el Mediterrani des de Zuara (L¨ªbia) fins a l'illa de Lampedusa (It¨¤lia). El pare insisteix que aquests transportistes s¨®n professionals honrats: ¡°?s business, res m¨¦s. Nom¨¦s a L¨ªbia vaig pagar a m¨¤fies¡±. Tour¨¦ va rec¨®rrer bona part de L¨ªbia a peu. No podien entrar als pobles que trobaven pel cam¨ª: ¡°Sempre dorm¨ªem al bosc. Millor, perqu¨¨ cada dia, constantment, sent¨ªem trets¡±.

Els quil¨°metres finals de l'epopeia l¨ªbia, entre Tr¨ªpoli i Zuara, ¨¦s on Tour¨¦ va passar m¨¦s por. Va fer els 129 quil¨°metres entre la capital i la ciutat fronterera amb Tun¨ªsia amagat al maleter d'un vehicle, amb tres companys m¨¦s, l'un damunt de l'altre, superant controls armats. Creia que moririen asfixiats. Per no ser deportats viatjaven sense cap mena de document que identifiqu¨¦s la seva proced¨¨ncia. Tot i aix¨°, en una butxaca, Tour¨¦ duia un paper amb el seu nom, poble natal i una persona de contacte: ¡°?s per si morim i han d'identificar el cad¨¤ver. Quan vaig arribar a It¨¤lia, el vaig trencar en bocins¡±.

El pare va desembarcar a Espanya en pastera creuant l'estret de Gibraltar el 2010. Viuen quatre senegalesos en un pis; tots quatre han arribat il¡¤legalment i per mar a Europa. Dels quatre, el pare de Tour¨¦ i el seu cos¨ª tenen perm¨ªs de treball i documents en regla. El pare de Tour¨¦ mai perd el somriure, fins i tot quan recorda que a un cos¨ª el van matar d'un tret a L¨ªbia, quan intentava finalitzar el mateix itinerari que el seu fill va concloure fa un mes. ¡°El m¨¦s perill¨®s ¨¦s quan ets a la mar¡±, diu el pare, orgull¨®s de poder haver transm¨¨s l'experi¨¨ncia necess¨¤ria al seu fill gran ¨Cen t¨¦ tres m¨¦s¨C i d'haver organitzat amb ¨¨xit l'estructura d'un viatge tan complex.

Tour¨¦ va trepitjar s¨°l itali¨¤ el 28 de juliol a les 5 de la tarda. Van salpar de Zuara a les 3 de la matinada. 105 persones van fer amb ell la travessa en una llanxa pneum¨¤tica. Els traslladaven de la costa a la llanxa, fondejada mar endins, en grups de sis. Per la mateixa ruta que van seguir, un mes m¨¦s tard, encara en aig¨¹es l¨ªbies, va naufragar un vaixell amb 500 emigrants. El govern itali¨¤ assegura que el 2014 van arribar al seu territori 170.000 emigrants procedents de L¨ªbia. Nacions Unides calcula que aquest any han mort 2.500 persones intentant creuar el Mediterrani.

Tour¨¦ va fer el viatge amb ciutadans de tot ?frica per¨° tamb¨¦ de Bangla Desh. Havien d'anar buidant la barca d'aigua constantment a partir de la sortida del sol ¡°perqu¨¨ la calor anava estovant el pl¨¤stic de la coberta¡±. Quan van entrar en aig¨¹es italianes, un vaixell amb bandera espanyola, que Tour¨¦ no sap identificar, els va soc¨®rrer. Els van proveir amb salvavides i van notificar a les autoritats italianes l'arribada de l'embarcaci¨®. En q¨¹esti¨® de minuts va apar¨¨ixer un helic¨°pter i, despr¨¦s, una patrullera. Van ser traslladats al centre d'atenci¨® de migrants de Lampedusa, el mateix que el Papa va visitar el 2013. ¡°Hi havia tanta gent all¨¤ dins, tanta... Nom¨¦s aquell dia hi van arribar tres embarcacions¡±. Dues setmanes m¨¦s tard, Tour¨¦ va ser traslladat amb altres subsaharians a Sic¨ªlia, on van ser allotjats en una pensi¨®. Despr¨¦s els van reubicar a N¨¤pols, on un itali¨¤ va donar un m¨°bil a Tour¨¦. A partir d'aquell moment, Tour¨¦ va estar en permanent contacte amb el seu pare.

Expulsat a Su?ssa

Van formar un grup de sis persones amb altres subsaharians per viatjar de N¨¤pols a Fran?a. A Fran?a van ser aturats per la policia i van ser expulsats a l'estat m¨¦s proper que no ¨¦s membre de la Uni¨® Europea: Su?ssa. Les autoritats su?sses van despla?ar-los a la ciutat de Valais, on els van identificar amb un perm¨ªs d'estada de tres mesos: ¡°Ens van dir que si en aquests tres mesos no hav¨ªem marxat, ens tornarien a It¨¤lia o ens pujarien a un avi¨® cap a L¨ªbia¡±. Segons dades de l'Oficina de Duanes su?ssa, 2.800 migrants il¡¤legals van accedir el juliol passat al pa¨ªs procedents d'It¨¤lia i Fran?a; el juliol del 2014 en van ser 1.600.

Tour¨¦ va malviure pels carrers de Lausana i Ginebra fins que va rebre els diners per comprar un bitllet de tren, un altre cop cap a Fran?a. El pare li va aconsellar que, abans de creuar la frontera, abandon¨¦s els embalums i es vest¨ªs amb roba nova. ¡°?s l'¨²nica manera perqu¨¨ no es fixin en tu¡±. Tour¨¦ va aconseguir entrar a Fran?a. A Li¨® va reunir-se amb tres immigrants m¨¦s que volien treballar a Barcelona. Sempre connectats per tel¨¨fon, el seu pare va pagar la pla?a del cotxe que Tour¨¦ ocupava. Durant el trajecte fins a Barcelona no van sofrir cap entrebanc i a mitjans d'agost el seu pare el va poder acollir sa i estalvi.

¡°El meu futur aqu¨ª ¨¦s ajudar per mantenir la mare i els germans¡±, explica Tour¨¦. Recentment va morir el seu oncle i ara ell i el seu pare hauran d'ajudar a alimentar set persones m¨¦s. El pare envia cada mes entre 150 i 200 euros a la fam¨ªlia. De moment paga els 100 euros que li pertoquen de lloguer al seu fill, tamb¨¦ els 10 euros que cada inquil¨ª destina cada setmana als queviures. L'¨²nic espanyol amb qui ha parlat d'en?¨¤ que va arribar ¨¦s amb el propietari de la finca on l'entrevistem; aquesta persona ¨¦s qui ha facilitat la resid¨¨ncia legal del seu pare i qui, indirectament, ha finan?at el seu periple. Al seu poble, Tour¨¦ va estudiar castell¨¤ durant un any, preparant-se pel que vindria, per¨° amb prou feines pot dir quatre paraules seguides. Li pregunto si ara que ¨¦s aqu¨ª l'estudiar¨¤, i el pare s'afanya a dir que ell ha d'estudiar catal¨¤, ¡°perqu¨¨ aix¨° ¨¦s Catalunya, ¨¦s un pa¨ªs diferent, ¨¦s qui ens ha acollit¡±. A banda de la q¨¹esti¨® idiom¨¤tica ¨CTour¨¦ parla mandinga i una mica de franc¨¨s¨C, confia que si la seva situaci¨® s'estabilitza, algun dia pugui estudiar el batxillerat. Ara mateix ni s'ho planteja: l'¨²nic que vol ¨¦s aconseguir m¨¦s jardins on feinejar i buscar ferralla els dies lliures.