Artur Mas contra el Gran Germ¨¤

En la seva intervenci¨® al Parlament auton¨°mic de Catalunya un Artur Mas consp¨ªcuament estalviador amb la veritat va intentar posar en la rampa de llan?ament el pen¨²ltim mantra de la proposta secessionista que ara com ara lidera. ?s a dir: Espanya ¨¦s un Estat de dret tan imperfecte, tan an¨°mal, que el que cal fer ¨¦s arrencar a c¨®rrer. ?s un Estat que opera a la manera del Gran Germ¨¤ d'Orwell, se salta la legalitat quan li conv¨¦ i dedica els seus esfor?os a espiar i assetjar el president de la Generalitat. Va adduir la seva experi¨¨ncia sobre aquest tema.

Un es pregunta com ¨¦s possible que el m¨¤xim representant de l'Estat a Catalunya se senti assetjat per l'Estat i quan parla en seu parlament¨¤ria no hi posi noms, dates, constatacions. ?s cert que el format de compareixen?a li era favorable. Mas ha perfeccionat el seu instint de superviv¨¨ncia i aquestes coses, encara en moments especialment necessitats de grandesa, acaben portant a la sistematitzaci¨® de la demag¨°gia. Acusar de persecuci¨® l'Estat sent president d'un territori auton¨°mic d'aquest Estat ¨¦s una nova agregaci¨® del victimisme, nova en el llarg per¨ªode positiu que est¨¤ vivint Catalunya des de la Transici¨®, tot i que equiparable en el seu anacronisme a les proclames de Llu¨ªs Companys indu?t per Estat Catal¨¤.

Al marge de l'esperit d'abnegaci¨® fatalista que li atribueixen els seus ¨ªntims, excepte mantenir-se en el poder resulten indiscernibles els prop¨°sits de Mas perqu¨¨ ja no ¨¦s que el fi justifiqui els mitjans, sin¨® que el fi ¨Cl'objectiu secessionista¨C?s'ha anat agrisant, perdent la m¨ªnima claredat conceptual, fins al punt de lliurar-se a ERC per despr¨¦s integrar-la en la candidatura de Junts pel S¨ª.

Es dir¨¤ que tot queda legitimat per l'aspiraci¨® plebiscit¨¤ria d'aquesta convocat¨°ria electoral. Incidentalment, si el que es proposa ¨¦s la ruptura amb Espanya i la Uni¨® Europea per iniciar el proc¨¦s constituent d'una rep¨²blica catalana, sembla m¨¦s obligat que en un altre tipus d'eleccions ¨Cles ¡°normaletes¡± com va dir Mas, i no va passar res¨C prenunciar quins serien els socis en aquest proc¨¦s constituent. Si no obt¨¦ prou escons la llista pel s¨ª, l'aliat que t¨¦ Mas?m¨¦s a m¨¤?¨¦s la CUP. Estranys companys de llit en l'acte de concepci¨® d'un Estat independent: d'una banda, la Converg¨¨ncia m¨¦s de lobby que liberal i una CUP radicalment antisistema. En cas de rec¨®rrer a la CUP, costa imaginar-se com explicar¨¤ Mas a l'electorat convergent que li quedi de quina manera un partit de classes mitjanes, de petits comerciants i empresaris, un catch all party com va ser la Converg¨¨ncia de Pujol, pot arribar a enteses amb una agrupaci¨® electoral d'okupes. El suport ret¨°ric ja ¨¦s conegut: l'emancipaci¨® de la naci¨® catalana, v¨ªctima secular de la Castella ocupant ho justifica tot, com ho est¨¤ justificant des de fa ja massa temps, amb greus regs per a la solidesa institucional, l'estabilitat econ¨°mica i la coexist¨¨ncia social.

En per¨ªode electoral, les hip¨°tesis es disparen. I una hip¨°tesi que circula ¨¦s la d'una redistribuci¨® postelectoral del poder, en la qual ERC s'erigiria com a determinant, en un totum revolutum insostenible. Entre tantes hip¨°tesis, l'equiparaci¨® amb la circumst¨¤ncia hist¨°rica en l'Alemanya dels anys trenta aclareix poc el que realment est¨¤ en joc. En lloc de les extrapolacions hist¨°riques, el que ¨¦s necessari ¨¦s descriure i donar definici¨® precisa al centaure cec en el qual cavalca Artur Mas. I ¨¦s hora de dibuixar la tipologia de casos aix¨ª. De vegades les coses no s¨®n com semblen. Per exemple: vam estar a favor d'una Cro¨¤cia independent, per¨° despr¨¦s s'ha vist en qu¨¨ va acabar el seu l¨ªder Franjo Tudjman.

A Catalunya el m¨¦s perceptible ¨¦s l'erosi¨® del lliure joc del pluralisme, en termes institucionals i medi¨¤tics, amb la contribuci¨® cada vegada m¨¦s paranoica d'una cultura de la secessi¨® que intel¡¤lectualment coixeja molt. La pregunta continua sent fins a quin punt Mas s'atrevir¨¤ a fer el que sigui sense que abans sapiguem ni tan sols el que realment es proposa, per a qui i com. ?s el que passa quan s'argumenta que la Uni¨® Europea mai deixaria fora una Catalunya separada d'Espanya per despr¨¦s, quan els governants europeus diuen que aix¨° no ¨¦s, replicar que ¨¦s perqu¨¨ els estats es protegeixen entre si. Del Gran Germ¨¤ de la Castella castrense hem saltat al Gran Germ¨¤ de l'Europa castradora de pobles sotmesos.

Valent¨ª Puig ¨¦s escriptor.