Ana Pastor, periodisme/propaganda

Entrevista a Mas.?La nit d¡¯ahir va ser per a Ana Pastor i La Sexta. L¡¯entrevista a Artur Mas va tenir un 22,3% de quota de pantalla a Catalunya. Ha estat una entrevista, com les que fa habitualment Pastor, que no ha agradat a molts independentistes. Particularment quan li va preguntar sobre els riscos de la independ¨¨ncia. Mas li va dir si li deixaria explicar els avantatges... i Pastor va replicar-li que preguntar aix¨° seria propaganda. M¨°nica Terribas, entrevistada tamb¨¦ ahir a la nit al programa de Pastor, li ha tornat l¡¯invitaci¨® aquest mat¨ª a Catalunya R¨¤dio. Li comenta que la gent pot no entendre que explicar les raons de la independ¨¨ncia sigui propaganda. Pastor argumenta: "Mas pot explicar-les. El que hauria estat propaganda ¨¦s que jo ho hagu¨¦s preguntat". Qu¨¨ passaria, es pregunta Pastor, ¡°si tinc Rajoy al davant i li dic que em comenti quins s¨®n els avantatges de la reforma contra Catalunya que vol fer al Tribunal Constitucional. Jugo a la contra sempre¡±. Terribas l¡¯acomiada donant-li les gr¨¤cies per ¡°ocupar-te amb veus diverses del que passa a Catalunya¡±.

?A Twitter, les coses s¨®n diferents. Ramon Tremosa escriu: ¡°Ana Pastor ca?ada per Artur Mas! Els avantatges de la independ¨¨ncia s¨®n propaganda, aqu¨ª nom¨¦s pregunto pels riscos!". Salvador Card¨²s: ¡°Mas, s¨°lid. Pastor no escolta, no vol entendre, vol imposar la seva opini¨®. Quanta paci¨¨ncia!¡±. Salvador Cot opta per la par¨°dia: ¡°Senyora @_anapastor_, digui'm tres desavantatges de mirar La Sexta... Escolti, no m'est¨¤ responent!¡±. I Josep Maria Mainat (Junts pel S¨ª) amb m¨¦s tranquil¡¤litat: ¡°No facis gaire cas del que diem per aqu¨ª a Twitter, per¨° per qu¨¨ no puc explicar els avantatges de la independ¨¨ncia?¡±. Esclar que tamb¨¦ hi ha veus en defensa seva. Un exemple,?Sa¨¹l Gordillo: "Els que critiquen tant Ana Pastor per l¡¯estil de l¡¯entrevista al president Mas que mirin la de Ra¨¹l Romeva a la BBC. ?s quan l'entrevistadora pressiona que l'entrevistat es pot lluir. Anit cadasc¨² va fer molt b¨¦ el seu paper¡±.

Diferents opinions sobre si es podrien pagar les pensions a una Catalunya independent

Pensions. Es cobraran les pensions a una Catalunya independent?. L'Ara i El Peri¨®dico publiquen avui dos articles sobre la q¨¹esti¨®. La catedr¨¤tica N¨²ria Bosch (Ara) no t¨¦ cap dubte que s¨ª. La periodista Rosa Mar¨ªa S¨¢nchez exposa les conviccions dels favorables a la independ¨¨ncia i, tamb¨¦, els seriosos problemes que altres consideren.

¡°Les pensions estan m¨¦s assegurades en un Estat catal¨¤ que no pas a l¡¯Estat espanyol¡±, afirma N¨²ria Boch. Per qu¨¨? Primer perqu¨¨ els recursos no els ha de donar Madrid, les pensions ¡°es finan?aran amb les cotitzacions dels treballadors catalans¡±. Segon, la Seguretat Social t¨¦ un saldo millor a Catalunya que a la resta d¡¯Espanya, tant quan ¨¦s positiu com quan ¨¦s negatiu. Catalunya podria finan?ar les pensions perqu¨¨ podria utilitzar els recursos de la seva pr¨°pia Hisenda (amb guanys fiscals d¡¯uns 11.000 milions) i perqu¨¨ en una possible negociaci¨® amb l¡¯Estat espanyol ¡°s¡¯hauria de reclamar una proporci¨® dels Fons de Reserva de la Seguretat Social¡±. En conclusi¨®, ¡°l¡¯escenari ¨¦s m¨¦s favorable a Catalunya que a Espanya¡± perqu¨¨ Catalunya ¨¦s m¨¦s rica i t¨¦ m¨¦s potencialitat fiscal, menys depend¨¨ncia demogr¨¤fica i millor situaci¨® del mercat laboral.

Iceta ballant contagia altres candidats

S¨¢nchez comen?a dient que ¡°a Catalunya, el desfasament entre els ingressos i les despeses del sistema de pensions ¨¦s una mica menys perill¨®s que al conjunt de l'Estat. Per¨° la conjuntura pol¨ªtica tamb¨¦ compta. En un context de no-col¡¤laboraci¨® de l'Estat espanyol amb la independ¨¨ncia hi podria haver problemes per al pagament immediat de les pensions ja reconegudes i tamb¨¦ per calcular les prestacions dels actuals cotitzants, que s'haurien de fer a preu al?at¡±. El contraris a la secessi¨® sostenen que una Catalunya fora de l'euro no podria mantenir el nivells actuals de creixement. ¡°I si creix menys i t¨¦ menys ocupaci¨®, Catalunya tindr¨¤ m¨¦s dif¨ªcil pagar les seves pensions. Si per contra ¨¦s m¨¦s pr¨°spera (com auguren els independentistes), es podr¨¤ veure complerta la promesa de l'Assemblea Nacional Catalana. ¡°Amb l'Estat propi fins i tot podr¨ªem millorar les prestacions socials!¡±.

El que sembla indiscutible, en tot cas, ¨¦s que la incertesa sobre les pensions dominaria en els primers passos d'una Catalunya independitzada. ¡°Quan hi ha d¨¨ficit en el sistema contributiu, la difer¨¨ncia es cobreix amb diners d'impostos i del fons de reserva. Els partidaris de la independ¨¨ncia expliquen que, en un entorn de col¡¤laboraci¨® amb l'Estat, la part del fons de reserva al qual podria accedir Catalunya (l'estimen del 15,9%) seria suficient per cobrir el forat (reportaria uns 6.200 milions). En cas contrari ¨Cdiuen¨C, es podria rec¨®rrer al super¨¤vit fiscal¡±. Per¨° el c¨¤lcul dels costos per muntar el nou sistema no est¨¤ fet. El llibre blanc xifra els costos de personal de la nova ag¨¨ncia tribut¨¤ria catalana (130 milions d'euros) ¡°per¨° no els del sofisticat sistema inform¨¤tic que es necessita¡±.

M¨¦s enquestes.?El diari de Mallorca ?ltima Hora d¨®na a la suma de Junts pel S¨ª i la CUP 73-75 diputats, per¨° sense majoria de vots (46%). Ciutadans obtindria entre 18-19 escons; el PSC, 15-16; Catalunya S¨ª que es Pot, 13-14, i el PP, 12-13. Uni¨® pot no entrar o aconseguir 2 escons. La Voz de Galicia tamb¨¦ d¨®na majoria a la suma de Junts pel S¨ª i la CUP amb un percentatge superior de vots (49,5%). PP, PSC i Ciutadans empatarien a 16 escons. Naci¨® Digital en publica una d'interna de la candidatura de Junts pel S¨ª. ¡°En aquesta, la candidatura sobiranista obtindria 64-66 diputats, mentre que la CUP n'aconseguiria 8. La suma s'enfilaria fins als 72-74 escons. El segon lloc se'l disputarien Catalunya S¨ª que es Pot (17-19) i Ciutadans (17-18). I el quart, el PP i el PSC, amb un empat entre 13-15. Per ¨²ltim, Uni¨® no tindria representaci¨®. Tamb¨¦ t¨¦ en compte la participaci¨®, que s'enfilaria fins al 70,1%¡±.

Ballarins. La imatge de Miquel Iceta ballant als m¨ªtings ha tingut un notable ¨¨xit i ha disparat el mimetisme d¡¯altres candidats. E-not¨ªcies titula Mas tamb¨¦ balla i explica que ho ha fet al ritme de la can?¨® Invencibles del grup catal¨¤ Els Catarres, al final del m¨ªting que la llista sobiranista ha celebrat aquest dissabte al vespre a Martorell (Baix Llobregat). ¡°Qui tamb¨¦ s'ha apuntat a ballar ¨¦s el cap de llista de Junts pel S¨ª, Ra¨¹l Romeva, que al final de la Via Lliure es va moure, al costat de Carme Forcadell, al ritme de la rumba catalana, amb la can?¨® Catalunya ¨¦s poderosa de Peret¡±.

Antoni Puigverd, a La Vanguardia, contempla al cant¨® d¡¯Iceta un Pedro S¨¢nchez que no sap si fer tamb¨¦ l¡¯entremaliat o ¡°mantenir el seu encarcarat rictus¡±. Finalment, explica, tamb¨¦ balla. ¡°El poder de l¡¯alegria ¨¦s extraordinari!¡±. Al mateix diari, David Gonz¨¢lez recorda que Pujol, Mas i Duran ho van intentar l¡¯any 1999 a un m¨ªting amb Los Chungitos.¡±Per¨° all¨¤ la gent hi va anar per la m¨²sica, no per la lletra i no va acabar b¨¦. Res a veure amb el candidat del PSC¡±. L¡¯articulista diu que ¡°poca broma¡± amb l¡¯alegria d¡¯Iceta i recorda una can?¨® de Peret: ¡°No estaba muerto, estaba de parranda¡±. ?lex Salmon, a El Mundo, ha vist ballar Germ¨¤ Bel i Iceta. ¡°Un cop superada la vergonya aliena que suposa veure dues persones que coneixes¡± fent aquestes ballarugues ¡°descobreixes que reben m¨¦s afalacs que cr¨ªtiques. El que es porta ara ¨¦s la naturalitat¡±.