La tarda esclata

?A parentment no passa res en aquesta novel¡¤la. La tarda s¡¯escola en una casa prop del mar, encimbellada en un penya-segat. Arriba una m¨²sica de moda des del poble, en plena tarda d¡¯estiu, com un tr¨¨molo del tedi. L¡¯espera ¨¦s morosa i ingr¨¤vida, i amb prou feines ens invita a pensar, m¨¦s aviat puntua la sons¨°nia. ?s aix¨°, aquesta espera llangorosa, el que Marguerite Duras (1914-1996) subratlla en aquesta novel¡¤la, en qu¨¨ la traducci¨® de Marc Colell esdev¨¦, per mor del lirisme i el subtext de l¡¯original, una tasca gaireb¨¦ impossible.

Seria molt vague dir que l¡¯obra vol captar el temps. La temptaci¨® vindria pel fet que la trama ¨¦s m¨ªnima. Ara b¨¦: Duras no s¡¯est¨¤ de desenvolupar alguns fets i un conflicte imminent, el qual esclatar¨¤ al final. Mentre aix¨° no arriba, els dos protagonistes (la dona del contractista d¡¯obra i l¡¯anci¨¤ senyor Andesmas) esperen el contractista Michel Arc ¡ªhome que no acaba d¡¯arribar mai¡ª i la jove filla d¡¯Andesmas: Val¨¦rie. Andesmas i la senyora Arc parlen dels seus anhels, els desitjos, el passat. Entre el que ometen i el que insinuen, es va filtrant el seu dolor.

Duras va publicar aquesta novel¡¤la el 1962. Les tres s¨ªl¡¤labes del nom Andesmas amaguen el nom dels tres homes que la rondaven aleshores. Era una manera de reivindicar la seva independ¨¨ncia, de reafirmar un art que sempre s¡¯havia mogut pels cercles cultes i restringits.

De vegades els di¨¤legs no tenen gaire sentit, semblen moguts per la lassitud de la tarda. Hi ha interrogants en els actes dels personatges. La casa que Andesmas ha comprat per a la seva filla fa l¡¯efecte que xifra tot el que l¡¯home ens oculta, all¨° que circula sota l¡¯acte ordinari de parlar. Dir¨ªem que Andesmas comen?a a acomiadar-se d¡¯aquest m¨®n. El gran mirador que vol fer a la casa esdev¨¦ un espai per a l¡¯¨¨pica de la gran panor¨¤mica, del deure acomplert i, en vista del seu retour d¡¯?ge, un espai de contemplaci¨® de la seva jove filla i la n¨¦ta del contractista. I tamb¨¦ per al vertigen.

Duras ha triat un moment de la narraci¨® en qu¨¨ sembla que la partida ja s¡¯ha jugat, en qu¨¨ nom¨¦s queda alguna cosa que s¡¯escapa de la nostra determinaci¨®. El secret d¡¯aquest llibre ¡ªnovel¡¤la breu que convida a resseguir-la en diverses lectures¡ª sembla la incapacitat, en virtut del final que s¡¯hi desplega, de coronar la vida tal com voldr¨ªem. Sospitem que el contractista no arribar¨¤, que la filla d¡¯Andesmas no tornar¨¤ a veure el seu pare. Moltes interpretacions de la novel¡¤la no se sustenten amb prou for?a en marques textuals. Tot i aix¨°, all¨° m¨¦s emfasitzat se¡¯ns queda amb for?a a la mem¨°ria, i cal valorar la novel¡¤la pel vol po¨¨tic i el foc soterrat que despr¨¨n, m¨¦s que no pas per la incertesa narrativa de voler descriure el buit.

Aquesta tarda del senyor Andesmas, a banda de la refer¨¨ncia ¨°bvia del Nouveau Roman, m¡¯ha fet pensar en La tarda d¡¯un escriptor, de Handke. La novel¡¤la de l¡¯austr¨ªac va publicar-se a la pret¨¨rita col¡¤lecci¨® ¡°Ven¨¨cies¡±, de La Magrana. ¡°La Intrusa¡±, l¡¯addictiva col¡¤lecci¨® de narrativa estrangera de Labreu, ¨¦s una hereva valuosa d¡¯aquella col¡¤lecci¨® altament liter¨¤ria, i amb aquesta novel¡¤la de Duras torna a brindar-nos una obra de qualitat. Hi encaixa b¨¦, enmig dels llibres d¡¯Ana?s Nin. I mant¨¦ una dist¨¤ncia elegant, equilibrada, amb les novel¡¤les de Dovlatov o La mat¨¨ria primera de J?rg Fauser, que s¨®n de les meves preferides.