Una llei de depend¨¨ncia connectada al respirador

Atendre els 139.533 catalans que tenen concedida una prestaci¨® o servei dins del marc de la Llei de Promoci¨® de l'Autonomia Personal i Atenci¨® a les persones en situaci¨® de depend¨¨ncia implica destinar-hi m¨¦s de 1.011 milions d'euros. D'aquesta quantitat, la Generalitat n'aporta el 82,5%,?al voltant de 910 milions d'euros. El Ministeri de Sanitat, per la seva banda, transfereix 192 milions, quatre vegades menys. Aquesta difer¨¨ncia de xifres explica les llistes d'espera de dependents i els problemes que tenen les entitats que treballen en aquest ¨¤mbit. Totes coincideixen a fer el mateix diagn¨°stic: la llei de la depend¨¨ncia est¨¤ mal finan?ada i els intents de la Generalitat per mantenir l'ajuda han resultat en algunes ocasions nocius.

El problema no ¨¦s nou. El 70% del pressupost per a programes del Departament de Benestar Social se l'end¨² el pagament de la depend¨¨ncia. La Generalitat inclou dins dels greuges del Govern central el fet que la llei hauria d'estar finan?ada per parts iguals entre les dues administracions. Per¨° el text de la norma, aprovat el 2006 pel Govern de Jos¨¦ Luis Rodr¨ªguez Zapatero, diu una cosa ben diferent. L'aportaci¨® de la comunitat aut¨°noma ser¨¤, per a cada any, ¡°almenys igual¡± a la de l'Estat. Sanitat, malgrat haver retallat 240 milions d'euros en tres anys, compleix el que s'ha acordat.

El nombre de beneficiaris de prestacions ¨¦s un 11% menor que quan l'extinta federaci¨® de Converg¨¨ncia i Uni¨® va revalidar la seva vict¨°ria a les urnes el novembre del 2012. En aquell moment eren 157.653 els catalans amb ajudes concedides. Un altre indicador ¨¦s el de programes d'atenci¨® individualitzada (PIA), que fan la valoraci¨® mitjan?ant la qual s'atorga una ajuda a una persona que t¨¦ reconegut el grau de depend¨¨ncia. En aquests gaireb¨¦ tres anys 50.489 persones no han pogut accedir a les ajudes, en molts casos perqu¨¨ se'ls atorgaven quan ja havien mort.

¡°Ara estem comen?ant a veure la llum per¨° han estat anys molt dif¨ªcils¡±, assegura Cinta Pascual, la presidenta de l'Associaci¨® Catalana de Recursos Assistencials (ACRA). Durant 14 mesos, la Generalitat va frenar el lliurament de les anomenades prestacions vinculades al servei (PEV), una ajuda que sufraga una pla?a de resid¨¨ncia privada a l'espera d'alliberar-ne una de p¨²blica. La decisi¨® va generar malestar en el sector, que va considerar que es violava un dret subjectiu dels dependents, a m¨¦s dels seus interessos econ¨°mics. Benestar les va recuperar l'octubre de l'any passat, per¨° per a sup¨°sits molt limitats.

La Generalitat va assegurar que prenia aquella decisi¨® per la retallada de les transfer¨¨ncies de Sanitat i per la dura situaci¨® de la tresoreria de la Generalitat, un argument que el Govern tamb¨¦ ha fet servir per retardar pagaments de subvencions a les entitats del tercer sector. Al juliol, la Taula del Tercer Sector va presentar un bar¨°metre que mostrava que un quart de les entitats a les quals se'ls van concedir convenis i subvencions el 2013 encara no han rebut tots els diners que els corresponen. Tot i que Benestar ha utilitzat criteris de proporcionalitat per retardar els pagaments, moltes empreses petites han hagut de rec¨®rrer a pr¨¦stecs bancaris per poder funcionar o fins i tot han hagut d'ajustar la plantilla. Aix¨° repercuteix, al final, en l'atenci¨® als dependents.

¡°L'actual model de copagament ¨¦s abusiu i confiscador¡±, critica per la seva banda Rosa Cadena, presidenta de DINCAT, que agrupa entitats que treballen amb persones amb discapacitat intel¡¤lectual. Benestar va crear una escala que tenia en compte el patrimoni a l'hora de fixar la quota i la defensa, en considerar que ¨¦s m¨¦s generosa que l'estatal. ¡°El model est¨¤ pensat per a dependents grans, no per als m¨¦s joves que acaben empobrits¡±, assegura Cadena. Benestar va rectificar els barems, per¨° els dependents segueixen descontents. Un problema que, coincideixen a afirmar les dues entitats, no millorar¨¤ sense un model de finan?ament diferent.