El lideratge de Mas

?s Artur Mas el l¨ªder del proc¨¦s sobiranista catal¨¤? Hi ha un sector de l'independentisme, a l'entorn de la vella CDC, un partit en tr¨¤nsit cap a una altra vida, que aix¨ª ho creu i el considera irreempla?able. El Govern espanyol, els partits contraris a la independ¨¨ncia i els mitjans de comunicaci¨® cr¨ªtics amb el sobiranisme ho han assumit i han centrat reiteradament els seus atacs en la figura del president catal¨¤. El repte de Mas, el pla de Mas, la deriva de Mas, els enganys de Mas, s¨®n expressions habituals. ?bviament, Artur Mas ¨¦s el president de la Generalitat i, per tant, qui t¨¦ signatura per prendre decisions com convocar una consulta o unes eleccions. Hi ha a m¨¦s una regla de la comunicaci¨® pol¨ªtica ¨Ci especialment en escenaris electorals¨C que ¨¦s la polaritzaci¨®: buscar la cohesi¨® de la parr¨°quia pr¨°pia amb la construcci¨® d'un enemic. I l'enemic per ser identificable necessita un rostre. Artur Mas era la m¨¤scara ¨°ptima per a l'espectacle, pel c¨¤rrec i per la tradici¨®.

Des de finals dels setanta la dial¨¨ctica Espanya/Catalunya ha passat per Converg¨¨ncia, interlocutor habitual dels governs de torn. Durant el pujolisme van funcionar les regles no escrites d'un joc de complicitats, un estira-i-arronsa permanent, que va resultar rendible a les dues parts. Quan, a partir del 2010, l'eix del catalanisme es va despla?ar del nacionalisme conservador a l'independentisme, als centres de poder pol¨ªtic, medi¨¤tic i econ¨°mic de Madrid, per¨° tamb¨¦ en bona part dels de Barcelona, no es va disparar l'alarma perqu¨¨ es va seguir raonant en els termes tradicionals. Es donava per fet que Artur Mas feia pujar la tensi¨® per acabar com sempre negociant algun nou paquet de transfer¨¨ncies i diners. Despr¨¦s de les eleccions del 2012 era un lloc com¨² que, quan el sufl¨¦ del carrer baix¨¦s, Mas moderaria les exig¨¨ncies i acabaria acceptant un acord com sempre.

Per¨° el proc¨¦s va cr¨¦ixer, Mas no va frenar i a poc a poc es van anar encenent les alarmes. Aquesta vegada era diferent. Probablement l'aportaci¨® m¨¦s important de Mas al proc¨¦s ¨¦s no haver fet marxa enrere, contra tot pron¨°stic. I la perplexitat es va apropiar de poderosos sectors econ¨°mics que el consideraven ¡°un dels nostres¡±. Mas es va convertir en el punt de mira. El PP va creure que carregar-se Mas seria liquidar el proc¨¦s. I des de llavors ell ¨¦s el seu objectiu. Sorpr¨¨n veure com els partits i els mitjans contraris a la independ¨¨ncia eludeixen la pregunta sobre les causes: per qu¨¨ s'ha arribat fins aqu¨ª? Mandra intel¡¤lectual o por de la realitat?

Mas ¨¦s una pe?a destacada d¡¯un proc¨¦s del qual mai ha estat el l¨ªder indiscutible, per m¨¦s que ho hagi intentat

?s m¨¦s c¨°mode dir que Artur Mas ha entabanat els catalans que saber per qu¨¨ molts catalans volen anar-se'n. Si Mas els t¨¦ enganyats, apartant-lo del mig s'acabaria el problema i els catalans despertarien de la seva innoc¨¨ncia i tornarien a la cleda. Pura il¡¤lusi¨®.

Artur Mas ¨¦s una pe?a destacada d'un proc¨¦s del qual mai ha estat el l¨ªder indiscutible, per m¨¦s que ho hagi intentat. Alguna cosa falla quan un l¨ªder ha d'ocupar el quart lloc a la seva llista electoral. En l'euf¨°ria de la Diada del 2012, i refor?at pel rebuig frontal de Rajoy al pacte fiscal, Artur Mas va voler agafar el tim¨® de l'independentisme. Va convocar eleccions i va rebre un seri¨®s c¨¤stig. Enmig de la gran fractura social de la crisi, el partit genu¨ª de les classes mitjanes catalanes, per m¨¦s que s'emboliqu¨¦s en la utopia disponible de la independ¨¨ncia, no podia sortir indemne d'unes eleccions, i encara menys havent estat fidel executor a Catalunya de les pol¨ªtiques d'austeritat del PP.

Des de llavors la seva autoritat sobre el sobiranisme ha estat sempre molt condicionada. Va voler convocar eleccions quan el Govern espanyol va prohibir el 9-N i no el van deixar; volia que les auton¨°miques fossin despr¨¦s de les eleccions generals i els seus socis el van obligar a convocar-les abans. I per imposar la seva obsessi¨® per la llista unit¨¤ria, va haver d'acceptar que el primer fos un altre. S'imaginen el general De Gaulle o Angela Merkel en una llista no encap?alada per ells? Artur Mas superar¨¤ la prova del 27-S o no la superar¨¤, per¨° amb ell o sense ell hi ha llarga vida per a l'independentisme.