Can?¨® trista de Barcelona street

Des de Madrid es pensa que el clima pol¨ªtic, econ¨°mic, laboral i fins i tot sentimental a Catalunya ¨¦s irrespirable. Que el proc¨¦s independentista ¨¦s una part¨ªcula contaminant inoculada a tots els catalans. Des d'aquell grapat de trinxeres lim¨ªtrofes al barri de Las Letras, a l'abstreta capital d'Espanya, molts pol¨ªtics, tertulians i columnistes sentencien sense ni agafar l'AVE que Barcelona ha estat coaptada per uns quants irresponsables i visionaris que intenten tapar els seus evidents errors en la gesti¨® ¡°sobre els problemes reals de la gent¡± amb els seus il¡¤luminats somnis cap al precipici final.

Hi deu haver alguna cosa de veritat en tot aix¨°. Segur. A Barcelona i altres municipis catalans, a m¨¦s, ¨¦s cert, hi ha problemes. Retallades en hospitals, centres de salut, escoles, transport i altres serveis essencials. Mancances menys visibles que a Gal¨ªcia, per exemple. Per a un gallec immers en la campanya, en una primera impressi¨®, i en una segona¡­ Catalunya i Barcelona el que fan ¨¦s enveja. Sembla una societat molt civilitzada, estructurada i mobilitzada. No ho hauria d'admetre.

La mateixa organitzaci¨® mil¡¤lim¨¨trica, intergeneracional, festiva i espectacular de la Diada, muntada pels 100.000 militants dels col¡¤lectius ciutadans ANC i ?mnium, i durant gaireb¨¦ tot un dia sobre la col¡¤lapsada via meridiana que circumda 5,2 quil¨°metres del centre de la ciutat, ho demostra. Des de fa quatre 11-S i sense cap incident. Tant ¨¦s els milions de samarretes blanques que es venguessin per la Via Lliure.

El mateix Artur Mas apareix en realitat bastant m¨¦s atrapat en aquest embolic de moviments i interessos ciutadans que per altres fanfarronades i amenaces. Molts mitjans de comunicaci¨® i analistes de Madrid competeixen des de les seves tribunes per l'adjectiu m¨¦s gruixut, l'insult m¨¦s barroer i l'ocurr¨¨ncia dial¨¨ctica m¨¦s viva? per¨° a Catalunya ning¨² els llegeix, ni els escolta. Aquest dial tamb¨¦ es va desconnectar fa molt temps.

¡°El percentatge de catalans il¡¤lusos que encara creuen que pot haver-hi alguna soluci¨® amb Espanya no passa del 10%, tot i que per descomptat encara no s¨®n majoria els que volen la independ¨¨ncia, per¨° doneu-los temps i raons¡±, admet un dels consellers m¨¦s flegm¨¤tics de Mas que va intentar construir a l'inici de la legislatura algun pont intel¡¤ligent i l'hi van enderrocar a cop de can¨®. Fa dos anys que ja no despenja aquells tel¨¨fons.

Catalunya, ja se sap, ¨¦s la segona comunitat despr¨¦s de Madrid a aportar recursos a la renda nacional i la desena a rebre prestacions. Al carrer, en les converses i als despatxos catalans, aquesta desproporci¨® emprenya i tamb¨¦ no sentir-se ben escoltats i s¨ª estafats moltes vegades per Espanya. Aquest sentiment tamb¨¦ ja ¨¦s irracional. No discutible. Madrid, Barcelona, Catalunya, Espanya, Pau i Piqu¨¦ s¨®n les banderes excloents dels aficionats.

Als carrers de Ciutat Vella, aquell parc tem¨¤tic tur¨ªstic universal, el monotema no ¨¦s el proc¨¦s. A les terrasses de la Rambla, la Barceloneta i el port ja no hi caben f¨ªsicament m¨¦s turistes. El cap de setmana de la Diada hi van arribar 14 creuers amb 58.000 visitants, m¨¦s que tot Conca. Als r¨¤nquings internacionals de turisme m¨¦s seriosos, Barcelona figura en la posici¨® 25 del m¨®n, amb 5.524.000 turistes internacionals a l'any i Madrid, que duplica la seva poblaci¨® estable, ¨¦s la 41a, amb 1.300.000 menys. A les col¡¤lapsades cantonades del barri G¨°tic, el que es parla ¨¦s angl¨¨s, alemany, itali¨¤ i franc¨¨s. Ni catal¨¤ ni espanyol.