Borrell i Garicano

Josep Borrell i Luis Garicano han publicat en aquestes p¨¤gines dos articles acusant els economistes independentistes d'enganyar els ciutadans de Catalunya amb el tema de les balances fiscals. Permeteu-me contestar des d'aqu¨ª a dues d'aquelles acusacions.

De manera molt resumida, la balan?a fiscal ¨¦s la difer¨¨ncia entre els impostos que paguen els catalans i la despesa p¨²blica que "reben a canvi". Ara b¨¦, qu¨¨ vol dir, "reben a canvi"? Un pot referir-se a la "despesa que es fa en benefici dels catalans" o a la "despesa p¨²blica que es fa a Catalunya". S¨®n conceptes diferents perqu¨¨ hi ha despesa p¨²blica que beneficia els catalans per¨° no es fa a Catalunya. Els autors parlen, per exemple, de la base a¨¨ria de Saragossa: en la mesura que la despesa militar protegeix (beneficia) tots els ciutadans d'Espanya, i beneficia tamb¨¦ els catalans. Per¨° no ¨¦s una despesa que es faci a Catalunya sin¨® a Saragossa.

La difer¨¨ncia entre els impostos i la despesa que beneficia els catalans, ¨¦s el "saldo pel m¨¨tode de la c¨¤rrega-benefici". La difer¨¨ncia entre els impostos i la despesa que es fa a Catalunya ¨¦s el "saldo pel m¨¨tode monetari". El primer error de Borrell i Garicano ¨¦s que s¨®n molt r¨¤pids a l'hora de dir que qui usa el monetari enganya els ciutadans perqu¨¨ el m¨¨tode correcte ¨¦s el de la c¨¤rrega-benefici. En economia, cada pregunta t¨¦ una resposta correcta. No hi ha una resposta correcta per a totes les preguntes. I el mateix passa amb el c¨¤lcul de la balan?a fiscal.

Si preguntem: en una Catalunya dins d'Espanya, ¨¦s raonablement gran el d¨¨ficit de la balan?a fiscal? La resposta hauria de fer servir alguna cosa semblant al c¨¤lcul de la "c¨¤rrega-benefici" (uns 11.000 milions). Al cap i a la fi, els catalans han de contribuir a pagar totes les despeses que els beneficien mentre estiguin a Espanya, es facin on es facin aquestes despeses. Per¨° si preguntem: quin ¨¦s l'impacte macroecon¨°mic de la redistribuci¨® a Espanya? Llavors el c¨¤lcul correcte ¨¦s el monetari. Perqu¨¨ els salaris de la gent que treballa a la base a¨¨ria de Saragossa es gasten a Saragossa i tenen impacte all¨ª i no a Catalunya. Cada pregunta, doncs, t¨¦ la seva resposta.

La pregunta que interessa els independentistes ¨¦s: "Si Catalunya fos independent, de quants euros addicionals disposaria?" La resposta ¨¦s el saldo de la balan?a monet¨¤ria. ?s a dir: 16.000 milions. Per qu¨¨? Doncs perqu¨¨ si Catalunya s'independitza, tots (repeteixo, tots) els diners que els catalans paguin en impostos es quedaran a Catalunya. Igual que tots els impostos dels holandesos a Holanda. Si avui hi ha 16.000 milions que no es gasten a Catalunya, el guany fiscal catal¨¤ en cas d'independ¨¨ncia seria exactament aquella quantitat. I aix¨° ¨¦s cert, independentment de si la base a¨¨ria de Saragosas beneficia els catalans o no!

Borrell i Garicano argumenten que "calculat amb el m¨¨tode c¨¤rrega-benefici, el greuge fiscal catal¨¤ ¨¦s positiu per¨° tan petit que no justifica la demanda d'independ¨¨ncia". I aquest ¨¦s el seu segon gran error: ning¨² vol la independ¨¨ncia per eliminar el d¨¨ficit fiscal! Es vol per poder implementar pol¨ªtiques econ¨°miques i socials pensades per i per als ciutadans de Catalunya.

No! No estic dient que els governants catalans siguin m¨¦s llests que els espanyols (encara que tampoc s¨®n m¨¦s ximples). El que s¨ª que passar¨¤ ¨¦s que una Catalunya independent ser¨¤ un pa¨ªs normal. Amb governs de dretes o d'esquerra segons com votin els ciutadans. Com Holanda, Fran?a o Su?sssa. Alguns ho faran b¨¦ i uns altres ho faran malament. No ho sabem. El que s¨ª que sabem ¨¦s que aquells governs hauran de prendre decisions pensant ¨²nicament en els ciutadans de Catalunya. I aix¨° ara no passa. Per exemple, les inversions en infraestructures radials poden tenir molt inter¨¨s a Madrid. ?s leg¨ªtim. Per¨° a les empreses i els ciutadans de Catalunya no ens interessa. De fet, ens perjudica. I dins d'Espanya aix¨° no ho podrem canviar mai perqu¨¨ som nom¨¦s el 16% dels vots. El mateix passa amb l'educaci¨®, la llengua o les pol¨ªtiques de pobresa. ?s per poder decidir sobre aquestes pol¨ªtiques que molts volem la independ¨¨ncia. No per quedar-nos el dividend fiscal.

Aix¨° s¨ª, els 16.000 milions s¨®n un coix¨ª de diners que permetr¨¤ al Govern catal¨¤ no haver de dependre dels mercats de deute el dia de la independ¨¨ncia. Per¨° no s¨®n la ra¨® principal per voler la independ¨¨ncia. Diguin el que diguin Borrell y Garicano.

Xavier Sala i Mart¨ªn ¨¦s catedr¨¤tic d'Economia a la Universitat Col¨²mbia de Nova York