Uns ¡®selfies¡¯ amb el ¡®Pasquis¡¯

El Poble-sec m¨¦s multicultural. Caminar pel carrer Blai del Poble-sec ¨¦s fer una immersi¨® en una de les zones m¨¦s multiculturals de la ciutat. A Pasqual Maragall li agrada aquesta diversitat i per aix¨° Blai s¡¯ha convertit en un indret reincident per passejar-hi. Tamb¨¦ s¡¯agraeix que no hi passin cotxes i que en les hores que nosaltres hi anem no hi hagi xivarri. A Maragall, com a bon amant de la m¨²sica, mai no li han agradat gaire els ambients sorollosos, per¨° des que t¨¦ alzheimer encara suporta menys els crits, els sorolls de les m¨¤quines que trituren voreres i el del tr¨¤nsit m¨¦s agressiu.

Sorpr¨¨n comprovar com encara ¨¦s reconegut per generacions joves i tamb¨¦ per ciutadans que estan instal¡¤lats a Barcelona des de no fa gaires anys procedents de diferents punts del m¨®n. En un bar marroqu¨ª ens demanen poder fer-se una foto amb el ¡°senyor Maragall¡± mentre ens serveixen un te amb menta a la manera de Fes, que no ens volen cobrar per¨° que paguem religiosament.

Abans d¡¯abandonar el Poble-sec ens acostem fins a aquest carrer que t¨¦ nom de poeta i que ja no ¨¦s tan brut com el canta Joan Manuel Serrat. A la porta de l¡¯escala on va n¨¦ixer i va viure el cantautor m¨¦s barcelon¨ª i m¨¦s bon lletrista sobre la ciutat, hi ha una placa. Aquest ¨¦s l¡¯objectiu del nostre selfie del dia.

En una altra rambla urban¨ªsticament recent, com la del Raval, hi arribem una tarda que coincideix amb la Fira de Sant Pon?. Ens allunyem del brogit del carrer de l¡¯Hospital i de les paradetes de fruites confitades i d¡¯herbes arom¨¤tiques, que reben visitants de tot Barcelona, per seure en un petit caf¨¨ del passeig. Fem el que podem, per¨° hem de marxar aviat perqu¨¨ de seguida tenim cua de gent, amb el m¨°bil a la m¨¤, per saludar i fotografiar-se amb ¡°l¡¯alcalde¡± o amb ¡°el Pasquis¡±, denominaci¨® afectuosa que havia fet forat i que encara t¨¦ alguns adeptes, per¨° en general la majoria de la gent que l¡¯atura per saludar-lo se li adre?a com a alcalde, pocs com a president.

Cada dilluns es van repetint situacions semblants a la majoria de terrasses on ens aturem a reposar. De vegades em demanen a mi si puc fer la foto i en moltes ocasions, des que s¡¯han posat de moda els selfies, se la fan ells mateixos.

El Carmel i l¡¯altre 11 de setembre. Ara hi ha tres Onze de Setembre. Abans dels atemptats contra les Torres Bessones de Nova York nom¨¦s n¡¯hi havia dos: el de la derrota catalana del 1714 a mans de les tropes borb¨°niques i el del cop d¡¯Estat de Pinochet contra el Govern de Salvador Allende a Xile, el 1973. L¡¯alcalde Maragall cada any volia retre tribut al poble xil¨¨, i per aix¨°, quan arribava la data patri¨°tica, despr¨¦s de passar pel monument a Casanova, on tradicionalment era xiulat i titllat de botifler, pujava fins al Carmel.

El mar recuperat. L¡¯horitz¨® de mar blava que es contempla des del Carmel agafa forma quan visitem el Poblenou. La recuperaci¨® mar¨ªtima amb motiu dels Jocs Ol¨ªmpics va permetre que el Mediterrani bany¨¦s la ciutat amb tota la seva plenitud. I el barri del Poblenou en va ser el m¨¦s beneficiat.

Al Poblenou hem fet una ruta per les antigues f¨¤briques convertides en centres c¨ªvics, biblioteques, lofts o tallers d¡¯art. I en altres ocasions hem anat a tocar punta al final de la rambla ¡ªaquesta s¨ª, de tota la vida¡ª per arribar al parc del Litoral i a les platges. Si ¨¦s estiu, una orxateta al T¨ªo Ch¨¦, i si ¨¦s hivern, un te calent¨®.

Una colla de nens juguen a pilota en una pla?a. S¨®n menuts, per¨° encara que sembli mentida un d¡¯ells el reconeix. ¡°Maragall, Maragall¡­¡±, comencen a entonar tots alhora. Maragall toca la bola amb el peu, la llan?a i es reprodueix l¡¯escena que succe?a quan era alcalde i es trobava nanos jugant a futbol pel carrer. Els petits en volen m¨¦s, i l¡¯hi demanen, per¨° avui amb una sola xutada n¡¯hem tingut prou. Prosseguim rambla amunt fins al Clot un cop travessada la Diagonal m¨¦s mar¨ªtima.

A Can Foix. El Pasqual Maragall m¨¦s aut¨¨ntic et pot recitar uns versos de La tempesta de Shakespeare (en angl¨¨s, of course) o un fragment de qualsevol dels nostres poetes com aquell qui diu bon dia. Suposo que ho porta als gens. Per aix¨°, quan anem a Sarri¨¤, una parada obligat¨°ria ¨¦s la pastisseria Foix. A part, els caf¨¨s s¨®n bons i les xocolatines negres d¡¯acompanyament encara m¨¦s. Compra carquinyolis per portar-los a la Diana i ens fem la foto davant de la imatge del poeta que penja d¡¯una paret de la botiga.

Hi ha mirades afectuoses de la gent que passa pel nostre costat, per¨° tamb¨¦ es palpa la contenci¨® benestant: ¡°Ad¨¦u, president¡­¡±, ¡°Ad¨¦u, alcalde...¡±; no pregunten tant, ni s¡¯hi apropen tant com en altres barris.

I ¨¦s aqu¨ª on tamb¨¦ l¡¯aturen vells coneguts:

¡ªHola Pasqual, qu¨¨ fas per Sarri¨¤? D¨®na molts records a la Diana. Fa temps que no ens veiem. ¡ªEs fan un parell de petons i la senyora se¡¯n va, conven?uda que ell l¡¯ha reconegut.

Maragall camina molt de pressa. De vegades posa la directa i costa seguir-lo. Sempre ha estat aix¨ª, per¨° ara potser m¨¦s. I quan la calor no estaborneix ens divertim comptant els quil¨°metres que anem fent en dues hores de passejada.

Un dilluns d¡¯aquest ¨²ltim juliol vam anar a buscar els carrers m¨¦s ombr¨ªvols de Ciutat Vella per despistar la calor extrema. Abans de refugiar-nos al Pati Manning, una dona que passava per l¡¯altra vorera li crida: ¡°Maragall, guapu¡± i ell li contesta: ¡°Guapu, no, vieju¡±. Molt propi.