¡°Vols dir que l¡¯¨¦s?¡±

Des de fa quatre anys, cada dilluns passejo amb Pasqual Maragall pels barris de Barcelona. Calculo que hem fet cinc vegades la volta a la ciutat barri a barri. Des de la pla?a Roja de Ciutat Meridiana a la pla?a de la Conc¨°rdia de les Corts. Els districtes populars acostumaven a resultar m¨¦s afins a un alcalde que va intentar ¨Ci crec que va aconseguir¨C dignificar la perif¨¨ria urbana. Per¨° la sorpresa d¡¯aquestes passejades ha estat, clarament, als barris dits benestants, ja que als altres ja se¡¯ls suposava. M¨¦s enll¨¤ de la malaltia d'Alzheimer que pateix, el seu pas pels carrers desperta respecte per la seva hist¨°ria pol¨ªtica i, sobretot, molt d'afecte. ?

La Rep¨²blica a Nou Barris. Vam passar pel davant del monument a la Rep¨²blica de la pla?a Llucmajor i el vam encerclar. Acab¨¤vem de baixar del metro, l¨ªnia groga, i preten¨ªem rememorar els temps en qu¨¨ Pasqual Maragall era alcalde de Barcelona, des del 1982 al 1997.

Monumentalitzar la perif¨¨ria. Aix¨ª ¨¦s va anomenar una de les pol¨ªtiques urban¨ªstiques m¨¦s reeixides de l¡¯alcalde Maragall. Volia dir que l¡¯art i les escultures urbanes no havien de ser nom¨¦s patrimoni de les zones centrals de les ciutats. Podien i havien d¡¯estar situades tamb¨¦ en barris perif¨¨rics, amb la mateixa naturalitat que si fossin plantificades al bell mig del passeig de Gr¨¤cia.

Quan just estrenada la democr¨¤cia, l¡¯escultura de Josep Viladomat va ser trobada en un magatzem municipal, on dormia abandonada d'en?¨¤ que es va acabar la Guerra Civil, hi havia diferents opcions. Segur que era m¨¦s senzill instal¡¤lar-la al centre de la ciutat ¨Ci tothom ho hauria vist b¨¦¨C per¨° nom¨¦s un visionari com Maragall podia insistir al seu equip perqu¨¨ an¨¦s a parar al cor del districte popular de Nou Barris, i que aix¨° comport¨¦s remodelar urban¨ªsticament tota aquesta ¨¤rea. La seva visi¨® i tamb¨¦ la seva tossuderia i determinaci¨® van ser elements clau en la transformaci¨® que va experimentar la ciutat durant el seu mandat.

I seguint l'empremta de la Rep¨²blica enfilem Via J¨²lia. Deixem enrere el passeig Valldaura i la pla?a Virrei Amat i ens endinsem pel passeig entre ve?ns de diferents generacions que surten a prendre la fresca.

¡ªMira, ¨¦s el Maragall! ¨Cdiu alg¨².

¡ªVols dir que l'¨¦s? Per¨° no estava molt malalt? ¨Ces pregunta un altre.

Els m¨¦s llan?ats s¡¯acosten, el miren de prop i comproven si ¨¦s el mateix Maragall que va ser alcalde de Barcelona i president de la Generalitat. La majoria el saluda. Els t¨ªmids se'l miren de lluny. Se sent tamb¨¦ algun murmuri.

¡ªAi, com el trobem a faltar! ¨Capunta una dona rematada que va de bracet amb el seu marit, segurament tots dos ben jubilats.

Tamb¨¦ hi ha qui ¨Ccom si fos el t¨²nel del temps¨C reivindica alguna necessitat pel barri a l¡¯alcalde que ja fa molts anys ha deixat de ser-ho.

¡ªAra jo ja no pinto res¨C?respon un Maragall sorneguer. ¨CAll¨° que vulguin ho han de fer arribar a l¡¯alcalde Trias [Xavier Trias encara?era?l'alcalde llavors]¨C. I afegeix: Que ¨¦s bon tio i els far¨¤ cas.

Aquests comentaris es produeixen en un dels indrets que m¨¦s van notar la sortida de la foscor franquista. A segons quins llocs de la ciutat, n¡¯hi podia haver prou de mantenir en bon estat els carrers o la gespa dels jardins, o de fer ¨¤rees per a vianants. Per¨° a la Via J¨²lia es tractava de convertir fangars sense urbanitzar en zones habitables per a ve?ns i passejants. I, a m¨¦s, donar-li centralitat.

A Maragall quan va pel carrer no li agrada gaire que li preguntin com es troba. No obstant aix¨°, sembla inevitable que la gent que el reconeix se li dirigeixi i s¡¯interessi per la seva salut. El seu aspecte f¨ªsic ¨¦s for?a bo malgrat l¡¯avan?ament de la malaltia, i en un primer cop d¡¯ull no es pot arribar a interpretar el cruel abast que t¨¦ l¡¯alzheimer en el dia a dia per a ell i per a la seva fam¨ªlia.

¡ªHola, president! [Maragall va ser president de la Generalitat des del desembre del 2003 al novembre del 2006]. Com anem? El veig molt eixerit.

¡ªVost¨¨ tamb¨¦ est¨¤ molt eixerit ¨Ccontesta un p¨¨l empipat.

Quan li demanen si est¨¤ b¨¦ ¨Cpregunta freq¨¹ent quan la gent l¡¯atura pel carrer¨C?respon invariablement: ¡°I vost¨¨?¡±.

Hi ha zones de la ciutat,?com bona part de les que formen el districte de Nou Barris,?que van experimentar uns canvis estructurals i profunds despr¨¦s de la dictadura. Quan la gent procedent de diferents punts d¡¯Espanya, principalment del sud, hi va arribar de manera massiva durant els anys cinquanta i primers dels seixanta del segle passat, all¨° era el no-res. Es va construir sense seguir cap pauta urban¨ªstica i sense tenir en compte que els barris s¨®n per a alguna cosa m¨¦s que per anar-hi a dormir.

La p¨¨rgola de la Via J¨²lia s¡¯aixeca poderosa enmig de la rambla que abans havia estat descampat i que ara ¨¦s la columna comercial i d¡¯oci. Sota aquesta p¨¨rgola, Maragall havia fet algun dels seus m¨ªtings m¨¦s convincents davant d'un p¨²blic fidel quan optava a la reelecci¨® com a alcalde.

Avui passem pel costat de la p¨¨rgola. S¨®n altres temps i a les nostres passejades nom¨¦s compta el present. El moment que es viu ¨¦s el que importa...