Mas replica el risc de ¡®corralito¡¯ amb l¡¯amena?a de no pagar el deute

La recta final de campanya del 27-S ja t¨¦ un assumpte nuclear de debat: les conseq¨¹¨¨ncies econ¨°miques d'una independ¨¨ncia unilateral de Catalunya. Ahir, el governador del Banc d'Espanya, Luis Mar¨ªa Linde, va advertir sobre el risc de corralito i la sortida immediata de la Uni¨® Europea i de l'euro en cas de secessi¨®. La resposta d'Artur Mas, qui va veure en aquelles declaracions la intervenci¨® de l'Estat, va ser immediata: va amena?ar que l'Executiu catal¨¤ no assumiria la ¡°part del deute¡± p¨²blic que li correspon ¡ªal voltant de 180.000 milions d'euros, el 18% del total¡ª en cas que l'Estat no s'assegui a negociar la separaci¨® si la seva llista guanya les eleccions del diumenge.

Linde va advertir ahir que existeix ¡°risc¡± de corralito [restriccions al moviment de diners] si Catalunya s'independitza i si, fruit del proc¨¦s, es produeix una ¡°tensi¨® greu¡±, la qual cosa podria derivar en aquesta situaci¨®, com ja ha ocorregut en pa?sos llatinoamericans i a Gr¨¨cia. En un esmorzar organitzat per Europa Press, el governador va matisar, no obstant aix¨°, que es tracta d'un ¡°futurible altament improbable¡±. ¡°La sortida de la UE implica de manera autom¨¤tica la sortida de l'euro¡±, va explicar Linde, qui va indicar que aquest pas suposa, tamb¨¦, que Catalunya deixaria de tenir ¡°acc¨¦s a la liquiditat del BCE¡±.

L'esment del corralito implica posar sobre la taula el problema m¨¦s greu que es pot derivar per als ciutadans del proc¨¦s sobiranista, segons els experts. Un professor de l'IE Business School opina que la independ¨¨ncia ¡°comporta directament la incertesa sobre els estalvis dels ciutadans. D'aqu¨ª al p¨¤nic financer hi va molt poc i aix¨° condueix al corralito. Cap banc pot aguantar una forta sortida de diners perqu¨¨ a caixa tenen menys del 10% dels dip¨°sits; no podrien suportar la retirada de passiu i arribaria el corralito¡±.

Javier D¨ªaz-Gim¨¦nez, professor del Iese, coincideix que aquesta situaci¨® fomentaria que els clients traguessin els euros de les seves entitats. ¡°?s impredictible el que pot passar, per¨° no m'estranyaria que ja estiguin traient diners alguns ciutadans. Ning¨² pot garantir que la Catalunya independent segueixi a l'euro i aix¨° suposa incertesa. La gent no vol incertesa amb els seus estalvis, sobretot si hi ha alguna possibilitat que acabin convertits en una moneda que valgui molt menys¡±, assegura.

Ahir The Financial Times abundava en aquest debat en demanar als partits independentistes que fossin ¡°m¨¦s honestos amb els catalans sobre els costos de trencar¡± amb Espanya i recordava que una Catalunya independent hauria de sol¡¤licitar l'ingr¨¦s a la UE i l'euro sense que aquest estigu¨¦s garantit. Fins ara, les forces independentistes havien minimitzat els riscos de la ruptura emparant-se en el ¡°pragmatisme¡± de la UE.

Per¨° les declaracions de la banca el divendres o de Linde ahir van irritar Mas, qui va elevar el to de la seva campanya. Despr¨¦s de replicar a Linde ¡ªva dir que les seves paraules eren ¡°immorals, indecents i irresponsables¡±¡ª, va alertar: ¡°Espanya s'hi juga molt. Imagineu que no hi hagi acord amb el deute p¨²blic espanyol. Com faria front l'Estat al seu deute si no hi ha acord perqu¨¨ Catalunya assumeixi la seva part? El preu de no posar-se d'acord ¨¦s implacable¡±.?

Els assessors de Mas van elaborar un document sobre el deute que hauria d'assumir Catalunya en cas d'independ¨¨ncia. Per comen?ar, hauria de quedar-se amb el deute auton¨°mic, de 66.813 milions d'euros (el 32,8% del PIB), de la qual ¨¦s creditor en un 50% l'Estat. No donaven cap xifra concreta, per¨° van establir que havia de separar-se la ¡°despesa territorializable¡± del que no ho ¨¦s. Del primer, segons l'informe, la Generalitat nom¨¦s hauria de quedar-se el deute associat que li toca, mentre que del segon hauria d'assumir una part negociable que podria correspondre al pes econ¨°mic o demogr¨¤fic de Catalunya en el conjunt d'Espanya o b¨¦ tenint en compte la inversi¨® pr¨¨via de l'Estat a Catalunya.

La negociaci¨® del deute, segons el Consell Assessor per a la Transici¨® Nacional, hauria d'estar subjecta a la dels actius als quals al seu judici tindria dret la Generalitat. Fonts consultades estimen que el volum de deute a assumir se situaria entre 180.000 i 190.000 milions. L'economista Elisenda Paluzie, candidata de Junts pel S¨ª, va fer estimacions sobre el deute total amb el qual naixeria un hipot¨¨tic Estat catal¨¤. Amb dades de 2013, aquesta ascendiria a entre 139.992 milions (el 72,7% del PIB) i 202.708 milions (el 105,3% del PIB).