Tu a Palestina i jo a Txetx¨¨nia

Quatre dones, dues actrius extraordin¨¤ries i sengles mon¨°legs impactants, amb tota la veritat, el dolor, la humanitat i el terror del m¨®n. Rosa Maria Sard¨¤ i M¨ªriam Iscla s'han tancat al Teatre Lliure de Gr¨¤cia a lidiar amb dues b¨¨sties esc¨¨niques,?que ¨¦s el que s¨®n CrecEnUnSolD¨¦u?i?Dona no reeducable,?dues peces de teatre pol¨ªtic de la millor esp¨¨cie de l'autor itali¨¤ Stefano Massini, que ha triat Llu¨ªs Pasqual per obrir la nova temporada i que dirigeix ell mateix. Sard¨¤ (la primera obra, que s'estrena avui) i Iscla (la segona, dem¨¤) aconsegueixen el miracle de commoure ¨Ci de quina manera!¨C amb un material del qual, com destaca Pasqual, cr¨¨iem que hav¨ªem apr¨¨s a protegir-nos, i al qual fins i tot pens¨¤vem haver-nos tornat indiferents per la seva omnipres¨¨ncia als mitjans: les trag¨¨dies del conflicte palest¨ª i de la guerra a Txetx¨¨nia. ¡°Aqu¨ª sona tot nou, et neteja les orelles, veus el que ja no veies¡±.

A?CrecEnUnSolD¨¦u (2011), la Sard¨¤ ¨Cquina valentia, Rosa!¨C encarna alhora, passant d'una a l'altra amb un simple joc de llums, tres dones abismades en l'espiral de successos despr¨¦s de la segona intifada: una israeliana professora d'hist¨°ria hebrea, una jove estudiant palestina candidata a terrorista su?cida i una militar nord-americana de les forces d'interposici¨® (entre el d¨¦u dels uns i el dels altres, com diu ella). Per la seva banda, a?Dona no reeducable (2007), Iscla s'apropa de manera fascinant, genial, a la figura de la periodista Anna Politk¨®vskaia ¨Cassassinada el 2006¨C, a trav¨¦s dels seus articles i diaris,?per explicar-nos de primera m¨¤ el seu descens a l'infern txetx¨¨.

Tot i ser una mena de "programa doble" per la seva tem¨¤tica i autoria, les dues obres es representen com a espectacles aut¨°noms en dies separats, amb algunes funcions alternes. Veure-les seguides, com vaig tenir l'ocasi¨® de fer durant uns assajos, ¨¦s una experi¨¨ncia que et deixa la pell destrossada pel que s'explica, per¨° alhora gratificat enormement per la immensa lli?¨® de talent, sensibilitat i valentia que mostren tots, l'autor, el director i, sobretot, les actrius.

¡°Aqu¨ª sona tot nou, et neteja les orelles, veus el que ja no veies¡±, diu Llu¨ªs Pasqual

La Sard¨¤ entra i surt de les seves tres dones en una funci¨® que t¨¦ el format de lectura (encara que no ho ¨¦s) amb tanta habilitat que veus gaireb¨¦ la seva ¨¤nima saltar de l'una a l'altra i a l'altra (de manera cada vegada m¨¦s accelerada en la pe?a) com un brillant salm¨® sota les llums canviants dels focus. Un transformisme espiritual sorprenent, extraordinari, que posa de manifest l'immens talent de l'actriu i ja val per a tot l'espectacle. S¨®n incre?bles els moments en qu¨¨ l'aspirant a m¨¤rtir s'enfronta a les seves reclutadores i, sobretot, quan acciona els dispositius explosius dels seus amics. El dest¨ª (i la dramat¨²rgia) porta les tres dones, en un crescendo?molt emocionant, a coincidir en una terrassa d'un bar de Tel Aviv en un final de thriller.

La Sard¨¤ aconsegueix que visualitzem fins al m¨ªnim detall d'aquesta i altres escenes ¨Calguns moments ja no s¨¦ si els hi he vist a ella o s¨®n de?Homeland¨C?com si estigu¨¦ssim veient una pel¡¤l¨ªcula en pantalla panor¨¤mica. Un aut¨¨ntic tour de force. Quan acaba gaireb¨¦ esperes que en surtin tres a saludar.

¡°Deixa, deixa¡±, diu l'actriu prenent despr¨¦s una coca-cola al bar del Lliure. ¡°Aix¨° caldria fer-ho en cinema amb molts extres, per¨° aqu¨ª qu¨¨ veieu? Una pobra dona vestida de carrer que intenta tirar endavant. ?s molt dif¨ªcil i se'm fa etern, jo mai m'ho passo b¨¦ dalt d'un escenari, ¨¦s impossible, em pesa molt la responsabilitat". La Sard¨¤, que est¨¤ una mica tocada de salut, encara que ning¨² ho diria en veure-la a l'escenari, somriu en dir-li que en el seu al¡¤lucinant registre ha arribat fins i tot a provocar riures amb la militar nord-americana. ¡°?s una mica curta, per¨° la m¨¦s emp¨¤tica de les tres, i ¨¦s all¨¤, com un pop en un garatge¡±. Ella, en canvi, se sent al Lliure ¡°com a casa¡±, i amb Pasqual... ¡°Imagina't, si em diu que salti d'un tercer pis, salto. Aqu¨ª hem fet coses magn¨ªfiques plegats¡±. Espera que ¡°li serveixi d'alguna cosa a la gent¡±, el seu treball, i de l'actualitat afirma que "supera amb escreix la ficci¨®". Assenyala que de vegades ha d'apagar la televisi¨® pel "vergony¨®s" drama dels refugiats, ¡°per no plorar¡±.

El mon¨°leg d'Iscla fent de Politk¨®vskaia ¨¦s tamb¨¦ colpidor. Des del principi ¨Cper si encara no se sabia¨C queda clar que ¨¦s una pedra a la sabata de l'aparell d'Estat rus i que est¨¤ ficada en alguna cosa molt perillosa. Jo no podia deixar de mirar l'agenda de la periodista sobre la taula a l'escenari: l'agenda de la Politk¨®vskaia!

L'actriu, que entra i surt subtilment del personatge, tot i que hi ha moments en qu¨¨ la for?a de la paraula et fa creure que est¨¤s davant la mateixa Politk¨®vskaia, ens endinsa al cor de les tenebres txetx¨¨: el cap d'un home clavat en un ganxo de carnisser, degotant sang; la conversa amb un jove integrant de les temibles unitats russes que explica (veu en off) com lligaven gent en paquets de deu amb una granada al mig que feien esclatar, o l'entrevista amb el coronel que reclama que li apugin el sou "si volen que segueixi amb aquesta merda"...

Cal destacar l'espl¨¨ndida utilitzaci¨® de les projeccions, la il¡¤luminaci¨® i el so per acompanyar el treball de l'actriu. Hi ha moments absolutament colpidors: el violent interrogatori al qual sotmeten la periodista, el seu valent (fins a la inconsci¨¨ncia) intercanvi de cartes obertes amb els militars, o la descripci¨® de l'atemptat en el qual arriba al l¨ªmit la seva capacitat per a l'horror (¡°sang a la neu¡±). Els dubtes, l'esgotament, la sensaci¨® de culpabilitat, la por quan maten una dona semblant a ella a l'entrada de casa seva... tot adquireix una dimensi¨® de veritat com poques vegades s'ha vist dalt d'un escenari.

¡°Hi ha una deliberada ambig¨¹itat entre la periodista i l'actriu¡±, em diu als camerinos M¨ªriam Iscla, que ha canviat sorprenentment d'aspecte en despullar-se de la Politk¨®vskaia. ¡°En realitat el que fem no ¨¦s una imitaci¨®, ¨¦s el retrat d'una indignaci¨® humana m¨¦s que d'ella¡±. La periodista apareix en tota la seva complexitat. ¡°El Llu¨ªs diu que era una dona amb molt de car¨¤cter, i al llarg de la funci¨® veus que se la carregaran: les seves den¨²ncies de la KGB, la m¨¤fia i les seves connexions amb la pol¨ªtica, l'atac a Putin i als comandaments militars. En realitat ¨¦s una v¨ªctima m¨¦s de la guerra".

El muntatge ¨¦s molt period¨ªstic. ¡°Aix¨ª ho hem volgut. Cal afinar molt per interpretar aquest text. Tota l'estona t'enfrontes a una lluita entre el teatre i la veritat¡±. Pasqual diu que cal saber molt de teatre perqu¨¨ no es noti en una obra com aquesta. ¡°Aix¨ª ¨¦s. La seva direcci¨® ha estat fant¨¤stica. No hi ha trampa ni concessi¨®, i fa mal¡±. Quina ha estat la t¨¨cnica? ¡°Hi ha molta feina d'eliminaci¨® de tics, els que precisament utilitzes per salvar-te el cul; 'no facis coses d'actriu', em deia el Llu¨ªs. Servim Politk¨®vskaia tal com ¨¦s: crua¡±.