Un grup de cient¨ªfics firmen un manifest a favor de Junts pel S¨ª

La ci¨¨ncia catalana ha tornat a posicionar-se sobre el proc¨¦s sobiranista i?les eleccions que se celebren diumenge que ve. Si fa gaireb¨¦ un any, dies abans de la consulta del 9-N, m¨¦s de 400 cient¨ªfics signaven un manifest a favor del dret a decidir, alguns d'aquests investigadors han aprofitat la proximitat del 27-S per tornar a estampar la seva signatura sobre un altre document en favor de la independ¨¨ncia i, concretament, en suport a la candidatura de?Junts pel S¨ª. Es tracta de 13 prestigiosos cient¨ªfics catalans que han subscrit el manifest Una bona oportunitat per a la nostra ci¨¨ncia, on reclamen el vot per a la candidatura sobiranista com "la millor opci¨®" per a la ci¨¨ncia i la investigaci¨® catalana.

Els signants, entre els quals hi ha el doctor Bonaventura Clotet, investigador de la sida amb reconegut prestigi internacional ¨Cel seu equip est¨¤ treballant actualment en el desenvolupament de vacunes per guarir definitivament la malaltia¨C, critiquen la falta de suport de tots els governs estatals per impulsar el sector cient¨ªfic. "A les exagerades reduccions de pressupost en investigaci¨® de l'actual Govern espanyol, cal sumar-hi la incapacitat per regular, de manera m¨¦s moderna la ci¨¨ncia espanyola, des del CSIC fins al govern de les universitats p¨²bliques", assenyala el document. Els investigadors tamb¨¦ lamenten en el text les traves burocr¨¤tiques i administratives a l'hora d'impulsar els projectes d'investigaci¨® i "l'antiquada organitzaci¨® de les instal¡¤lacions cient¨ªfiques".

Els cient¨ªfics, que signen tots a t¨ªtol personal, denuncien, a m¨¦s, que la distribuci¨® dels recursos econ¨°mics per a la investigaci¨® per part de l'Estat "no segueix sempre criteris estrictament competitius", sin¨® que "de vegades s'utilitzen criteris pol¨ªtics subjectius per decidir les prioritats". Aix¨°, assenyalen, ¨¦s un "obstacle per desplegar tot el nostre potencial com a pa¨ªs". Els investigadors posen com a exemple el barem que utilitza la Comissi¨® Europea per distribuir els seus recursos com la manera m¨¦s adequada per "continuar un creixement en qualitat i quantitat" que, asseguren, no tenen garantit a curt termini. "La Comissi¨® Europea ¨¦s raonablement escrupolosa en aquest aspecte i considera el m¨¨rit i la qualitat com els principals criteris per al repartiment dels fons d'investigaci¨®". Segons l'¨²ltim informe de la Central de Resultats del Departament de Salut,?Catalunya obt¨¦ el 50% de tots els fons europeus que rep Espanya per a investigaci¨® biom¨¨dica.

"Necessitem m¨¦s recursos, m¨¦s agilitat administrativa, m¨¦s flexibilitat i autonomia a les universitats i que les auditories i els controls es dirigeixin m¨¦s als resultats que no pas als processos", apunta el doctor Josep Mar¨ªa Gatell, cap del servei de malalties infeccioses de l'Hospital Cl¨ªnic de Barcelona i director, amb Clotet, del Centre Catal¨¤ de Recerca i Desenvolupament de Vacunes contra la Sida (Hivacat). L'investigador, que aposta, a m¨¦s, per la necessitat d'una llei de mecenatge que atregui els donants privats a invertir en ci¨¨ncia, reconeix que "¨¦s imprescindible" que Catalunya es mantingui dins de la Uni¨® Europea perqu¨¨ els fons que arriben d'Europa s¨®n vitals per a la ci¨¨ncia catalana.

Per la seva banda, el doctor Xavier Estivill, investigador del Centre de Regulaci¨® Gen¨°mica (CRG), qualifica de "cr¨ªtica" la situaci¨® de la ci¨¨ncia catalana i apunta que, si ha pogut avan?ar tant la investigaci¨® i la producci¨® cient¨ªfica a la comunitat, ha estat gr¨¤cies "a una recol¡¤locaci¨® dels fons" de Catalunya, no de l'Estat. "Apostem per una situaci¨® nova de pa¨ªs, que tingui una estructures d'Estat pr¨°pies que li permetin avan?ar", assenyala. Estivill no tem que una hipot¨¨tica Catalunya independent es quedi fora de la Uni¨® Europea. "La UE est¨¤ apostant per la bona ci¨¨ncia i de bona ci¨¨ncia en tenim a Catalunya. Hi ha f¨®rmules per poder accedir a fons europeus sense pert¨¤nyer a la UE", assegura.