La Jonquera, territori independent

Divendres a les 12.00 h creix la cua a la porta del bufet lliure del Gran Jonquera. Abans d'entrar, passen per caixa jubilats, algunes parelles de mitjana edat i grups que han arribat en autocar des de Perpiny¨¤. Els 16 euros donen acc¨¦s a un sal¨® per a 800 persones que cada dia n'alimenta unes 1.300. ?s el m¨¦s gran d'Europa: 200 plats diferents acabats de cuinar per triar, desenes de begudes diferents i tantes cremes catalanes que no caben nom¨¦s en una barra. Aquesta cua, formada ¨ªntegrament per francesos, explica el desenvolupament experimentat per un poble de 3.115 habitants que a l'¨²ltim segle ha lligat la seva sort a la de la frontera amb Fran?a i a paraules ex¨°tiques com Schengen. No obstant aix¨°, en ple debat sobre un nou Estat catal¨¤ i la possible sortida de la UE, a ning¨² sembla estar preocupat per un canvi. El lloc de privilegi que ocupen, diuen, no els el prendr¨¤ cap proc¨¦s.

La Jonquera forma part de?la xarxa de 753 municipis catalans adherits al proc¨¦s d'independ¨¨ncia. Per¨° no ¨¦s un m¨¦s. ?s la principal porta d'entrada de mercaderies per terra a Espanya i un important¨ªssim motor econ¨°mic sorgit fa alguns anys. Uns 8.000 camions paren a fer gasolina di¨¤riament en alguna de les 15 gasolineres, que despatxen uns 200 milions de combustible l'any. Cada setmana milers de francesos creuen per comprar licor, tabac, roba, embotits i perfums atrets pels preus, fins a un 20% m¨¦s baixos que al seu pa¨ªs. La Jonquera, en suma, ¨¦s un enorme generador d'impostos especials. I la seva alcaldessa, S¨°nia Mart¨ªnez, considera que no reben un tracte d'acord amb el que aporten. ¡°No veiem reflectits els impostos que es creen. Malgrat el volum comercial de la Jonquera, la Nacional II t¨¦ unes rotondes desastroses, sense il¡¤luminaci¨®, amb unes sortides a l'autopista que tampoc s¨®n bones. La veritat, creiem que amb una hisenda pr¨°pia ens veur¨ªem beneficiats¡±, assenyala Mart¨ªnez.

Uns 8.000 camions paren cada dia a la Jonquera. A final d'any es despatxen m¨¦s de 200 milions de litres de combustible

L'expansi¨® en els ¨²ltims deu anys ha estat desorbitada i el poble s'ha convertit en una cosa semblant a una petita Andorra en un lloc encara m¨¦s privilegiat que el pa¨ªs pirinenc. Amb els evidents avantatges econ¨°mics i laborals, per¨° amb clares conseq¨¹¨¨ncies col¡¤laterals derivades d'aquest r¨¤pid creixement, com la destrucci¨® del petit comer? o l'augment de la delinq¨¹¨¨ncia i la prostituci¨® (incl¨°s un dels prost¨ªbuls m¨¦s grans d'Europa i desenes de dones oferint-se al carrer). Un negoci, assenyalen al poble, igualment orientat al p¨²blic franc¨¨s, que creua al capvespre atret per alguna de les llums de ne¨® rosa de la carretera. Per¨°, i si haguessin de creuar una frontera? Continuarien baixant? Jos¨¦ Moreno, propietari del Paradise, prefereix ni pensar-ho. Ja t¨¦ massa problemes, assegura. Dos clients consultats sostenen que continuaran baixant: els preus s¨®n massa bons.

L'1 de gener de 1993, amb l'entrada en vigor de la lliure circulaci¨® de mercaderies amb la resta de pa?sos de la UE, uns 800 treballadors de la duana a la Jonquera van passar de tenir quatre pagues dobles a l'any a cobrar l'atur. Alguns van acabar treballant a les vinyes, a la construcci¨® o en restaurants. D'altres, com Joan Bud¨®, que havia passat 40 anys en una d'aquell ag¨¨ncies, es van prejubilar. ¡°Ho sab¨ªem des de feia tres anys, per¨° hi havia gent que no s'ho creia i va haver d'afrontar-ho l'¨²ltim dia. Ens van donar unes condicions molt pitjors que als francesos. Aix¨ª que vam passar uns dies apedregant-nos amb la policia¡±, recorda Bud¨®, convertit ara en una mena de cronista d'aquest poble, lloc de tr¨¤nsit des de l'¨¨poca dels romans, recorda.

En aquell moment, alguns empresaris, com Antonio Escudero ¡ªque va arribar a la Jonquera d'Albacete als anys 70 a buscar-se la vida com a cambrer i tamb¨¦ va treballar per la duana¡ª, es van fixar en els camps que hi havia a l'entrada del poble, just al costat oposat d'on tradicionalment s'havia establert el comer? de frontera. Va comprar aquell espai i va construir un gegantesc outlet de 12.000 metres quadrats on, entre altres coses, va instal¡¤lar el fam¨®s bufet lliure en el qual ja no cap ni una agulla. Es va inaugurar el 2013 i ja rep 7 milions de visites l'any. Avui, el grup que dirigeix t¨¦, a m¨¦s, tres supermercats, un hotel, un pol¨ªgon de 23 hect¨¤rees... Com la majoria d'empresaris a Catalunya, esquiva fins on pot el tema de la independ¨¨ncia, per¨° no se'l veu preocupat. ¡°Pasi el que passi, mani qui mani, aix¨° seguir¨¤ sent una illa i nosaltres continuarem vivint dels francesos. I aix¨° no ho canviar¨¤ la independ¨¨ncia. Potser nosaltres tamb¨¦ demanarem l'autonomia¡­¡±, fa broma en una sala VIP del seu centre comercial.

El municipi, adherit a la xarxa de pobles independentistes, no se sent retributivament ben tractat

Fins a l'any 1964, la carretera nacional passava pel carrer principal del poble i els camions la travessaven en caravana per fer la paperassa. Avui amb prou feines hi queden comer?os, per¨° llavors els baixos de les cases eren botigues de records que a poc a poc van anar ampliant el negoci. El Port¨²s, la part del poble que es ficava a l'interior de Fran?a, tamb¨¦ va comen?ar a explotar l'oportunitat.

Aqu¨ª es va fundar el 1948 Casa Raurich, un establiment de comestibles que set d¨¨cades despr¨¦s ha crescut fins a convertir-se en el grup Tramuntana, amb diversos supermercats, vuit perfumeries, botigues de moda i els respectius negocis de restauraci¨®. Xim Raurich, conseller delegat d'aquesta empresa, coneix perfectament de qu¨¨ estan fets els negocis en una frontera. ¡°Hi ha molts territoris aix¨ª a Europa i tots tenen din¨¤miques molt especials. Formis part de la UE?o no, com pot passar entre Su?ssa i Fran?a, les fronteres funcionen a ple rendiment. ?s molt senzill: aqu¨ª no v¨¦nen perqu¨¨ som molt macos o siguem Espanya o Catalunya. V¨¦nen per l'oferta comercial i la competitivitat¡±. I per la crema catalana.