L¡¯endem¨¤

Vasili Vasili¨¨vitx i Fi¨°dor Fiodor¨°vitx eren dos escombriaires de Moscou, amics. Quan es gestava la revoluci¨® de 1917, Vasili, que era bolxevic, mirava de conv¨¨ncer Fi¨°dor, que era menxevic. Li deia, tot escombrant: ¡°Fi¨°dor, fes-te bolxevic, que amb la revoluci¨® tot es capgirar¨¤ i viurem m¨¦s b¨¦. Acabem amb el despotisme dels tsars!¡±. Fi¨°dor s¡¯hi pensava molt, i no acabava de tenir les idees clares, per manca d¡¯informaci¨®. ¡°No ho s¨¦, Vasili ¡ªli deia a Fi¨°dor¡ª, no ho veig clar¡±. Al final el va conv¨¨ncer, i tots dos, bra? amb bra?, van participar activament en la Revoluci¨® d¡¯Octubre. Al cap d¡¯un any, es van trobar altra vegada, als carrers de Moscou, escombrant com sempre. I Fi¨°dor li va preguntar a Vasili: ¡°Home, Vasili, no em vas dir que tot canviaria radicalment?¡±. I Vasili li va dir: ¡°I b¨¦ que ha canviat, Fi¨°dor; ara som els amos¡±.

L¡¯an¨¨cdota, que podria ser verdadera, t¨¦ a veure amb l¡¯actual proc¨¦s a Catalunya. Les revolucions, els grans canvis sociopol¨ªtics, s¡¯han fet hist¨°ricament sobre la base d¡¯una vindicaci¨® per q¨¹estions molt concretes o mitjan?ant una guerra si es tractava d¡¯una q¨¹esti¨® imperial o de sobirania territorial. Les grans manifestacions a favor dels drets dels negres americans, les que propugnen l¡¯equival¨¨ncia dels sexes, les que reclamen els drets dels homosexuals, les que han protagonitzat, tradicionalment, els sindicats a favor d¡¯unes millors condicions laborals, s¡¯han fet, com he dit, o b¨¦ per una q¨¹esti¨® molt real, o b¨¦ per un estat de coses igualment real que encara no ha desaparegut a Occident: la desigualtat entre les classes socials.

I ara em dic: les quatre manifestacions massives que s¡¯han fet a Catalunya els ¨²ltims anys no s¡¯han fet per cap cosa concreta, sin¨® per un ideal, d¡¯altra banda dif¨ªcilment realitzable: Fourier, Owen, Cabet o Saint-Simon, amb les seves utopies no mancades de manifestacions, van aconseguir m¨¦s del que s¡¯ha aconseguit fins ara a Catalunya. Per¨° siguem optimistes: potser s¨ª que un dia es podr¨¤ proclamar una declaraci¨® unilateral d¡¯independ¨¨ncia, i potser s¨ª que l¡¯Estat se l¡¯empassar¨¤ i la Uni¨® Europea l¡¯haur¨¤ d¡¯acceptar. Potser s¨ª, i potser no.

Per¨° en cap moment s¡¯ha vist, en aquestes mobilitzacions, que destaquessin per les propostes diverses ¡ªperqu¨¨ s¨®n diverses tant si es vol com si no es vol¡ª de la classe empresarial, de la classe acomodada, de la petita burgesia i de la classe obrera. Costa d¡¯imaginar que l¡¯endem¨¤ d¡¯una DUI, o del dia 27 de setembre, els miserables de la societat ¡ªn¡¯¨¦s ple¡ª creguin que per fi s¡¯han resolt els seus problemes. Costa d¡¯imaginar que, si el govern de la pr¨°xima legislatura est¨¤ dominat per dos partits de dretes, facin una pol¨ªtica social adequada a les aspiracions de la classe obrera, fins i tot de la mitjana burgesia. Si tenim present el que ha fet fins ara el govern de Converg¨¨ncia ¡ªamb l¡¯oposici¨® d¡¯Esquerra agermanada amb ella, cosa ins¨°lita¡ª, res no ha de fer pensar als que es moriran abans de ser atesos en un hospital, o als que no tindran acc¨¦s a una educaci¨® de qualitat, o als que dormen al carrer, que tot aix¨° es resoldr¨¤ per art de m¨¤gia. La CUP i altres forces progressistes encara s¨®n massa petites per poder-se assegurar en l¡¯actual proc¨¦s una influ¨¨ncia pol¨ªtica semblant a la que ja t¨¦, malgrat tots els entrebancs, l¡¯actual alcaldessa de Barcelona.

En suma: el nostre proc¨¦s, carregat d¡¯idealisme rom¨¤ntic, d¡¯emoci¨®, d¡¯est¨¨tica, i, en part, de legitimitat ¡ªtota naci¨® pot aspirar a ser independent; lliures ja ho som ara, gr¨¤cies al fet que vivim en un Estat de dret, i per aix¨° ens manifestem i votem cont¨ªnuament¡ª, ha aconseguit fer oblidar a tothom, o a molta gent, que la veritable disputa i manca d¡¯igualtat que es produeix en una societat capitalista i d¡¯economia neoliberal la protagonitzen les classes socials, pac¨ªficament o revolucion¨¤riament enfrontades entre si. Reduir les aspiracions pol¨ªtiques de tot un poble a una q¨¹esti¨® tirant a ut¨°pica, sense tenir en compte la s¨°lida diversitat que hi ha entre les classes socials d¡¯un pa¨ªs, ¨¦s un engany, perqu¨¨ se suposa que la Rep¨²blica catalana tamb¨¦ tindr¨¤ un Parlament amb forces diverses, oposades entre si. Als rics, els ser¨¤ igual mentre governin Mas o Junqueras; als carestiosos, la naci¨® independent no els canviar¨¤ gens la vida. ¡°Que no havia de canviar tot de dalt a baix?¡±, preguntar¨¤ Eduard Eduard¨°vitx a Marc Marc¨°vitx mentre escombren el carrer. I Marc Marc¨°vitx nom¨¦s podr¨¤ respondre: ¡°Per¨° ara som sobirans¡±.