¡°La ra?a humana haur¨¤ de sortir de la Terra si vol sobreviure¡±

"Merry Christmas". L'emblem¨¤tica veu met¨¤l¡¤lica del cient¨ªfic m¨¦s fam¨®s del planeta sona enmig del passeig mar¨ªtim de la platja del Camis¨®n, a Tenerife, provocant les riallades dels turistes que s'hi agrupen al voltant, murmurant els uns als altres: ¡°?s Stephen Hawking¡±, a mesura que se'ls va creuant pel cam¨ª. ¡°?s una broma que sol fer perqu¨¨ la gent rigui¡±, explica una de les responsables de l'equip que el segueix a tot arreu. Hawking (Oxford, 1942) es troba a l'illa can¨¤ria per presentar la tercera edici¨® del festival cient¨ªfic Starmus, que es fa cada dos anys i que en l'edici¨® del 2016 reunir¨¤ una dotzena de premis Nobel entre altres figures reconegudes de la ci¨¨ncia, la divulgaci¨® i l'exploraci¨® espacial.

Les lleis de la ci¨¨ncia basten per explicar l'origen de l'Univers. No ¨¦s necessari invocar D¨¦u"

El f¨ªsic, que ha estat retratat a l'oscaritzada pel¡¤l¨ªcula sobre la seva vida,?La teoria del todo, escriu gr¨¤cies a un sensor a la galta, on hi ha un dels pocs m¨²sculs que encara pot moure a causa de la malaltia neurodegenerativa que pateix. Malgrat disposar de diversos programes inform¨¤tics que l'ajuden a agilitar el proc¨¦s d'escriptura, en ocasions, diuen els seus acompanyants, pot trigar dues hores a contestar una simple pregunta. Aix¨° s¨ª, t¨¦ un bot¨® especial per fer acudits amb un sol clic.

Al carrer, una dona en banyador li crida ¡°gr¨¤cies pel teu sentit de l'humor, Stephen!¡±, prova del carisma del cient¨ªfic, que ha calat en l'imaginari col¡¤lectiu global molt m¨¦s enll¨¤ dels aficionats a la ci¨¨ncia. Set persones acompanyen el f¨ªsic en aquest viatge, entre assistents, metges i personal de la seva confian?a, sempre pendents de la seva fr¨¤gil salut de ferro, que l'ha mantingut viu fins als 73 anys ¡°contra tot pron¨°stic¡±. Aix¨ª ho explica en aquesta entrevista exclusiva amb EL PA?S, que ha tingut ocasi¨® de passar un dia amb ell i amb l'organitzador de Starmus, el f¨ªsic Garik Israelian. Hawking ens parla de la necessitat de conquistar l'espai per sobreviure com a esp¨¨cie, del perill que suposa el desenvolupament de la intel¡¤lig¨¨ncia artificial o del futur que els espera als joves cient¨ªfics d'Espanya.

Pregunta. T¨¦ una agenda vertiginosa de viatges, confer¨¨ncies, entrevistes, festivals¡­ gaireb¨¦ com una estrella de rock. Per qu¨¨ ho fa?

Resposta. Sento el deure d'informar la gent sobre la ci¨¨ncia.

P. Hi ha alguna cosa que li agradaria fer a la vida i que encara no ha fet?

R. Viatjar a l'espai amb Virgin Galactic.

A un cient¨ªfic jove espanyol li diria que se'n vagi als Estats Units. All¨¤ valoren la ci¨¨ncia perqu¨¨ s'amortitza amb tecnologia"

P. Un dels seus ¨²ltims llibres se centra en la teoria del tot, que uniria la relativitat i la f¨ªsica qu¨¤ntica. Sobre qu¨¨ tractar¨¤ el seg¨¹ent?

R. Pot ser que el meu nou llibre tracti sobre la meva superviv¨¨ncia, en contra de tot pron¨°stic.

P.? Espanya, igual que molts altres pa?sos, ha vist com es retalla el pressupost per a la ci¨¨ncia, i molts cient¨ªfics joves han hagut d'emigrar per trobar feina. Qu¨¨ li diria a un jove espanyol que es plantegi ser cient¨ªfic?

R. Que se'n vagi als Estats Units. All¨¤ valoren la ci¨¨ncia perqu¨¨ s'amortitza amb tecnologia.

P. Recentment va engegar una iniciativa molt ambiciosa per buscar vida intel¡¤ligent a la nostra gal¨¤xia. No obstant aix¨°, fa uns anys va dir que seria millor no establir contacte amb civilitzacions extraterrestres, perqu¨¨ podrien arribar a exterminar-nos. Ha canviat d'opini¨®?

R. Si els extraterrestres ens visitessin, el resultat s'assemblaria molt al que va passar quan Colom va desembarcar a Am¨¨rica: als nadius americans no els va anar b¨¦. Aquests extraterrestres avan?ats podrien convertir-se en n¨°mades, i intentar conquistar i colonitzar tots els planetes als quals poguessin arribar. Per al meu cervell matem¨¤tic, de nombres purs, pensar en vida extraterrestre ¨¦s alguna cosa del tot racional. El veritable desafiament ¨¦s descobrir com podrien ser aquests extraterrestres.

En certa manera la meva discapacitat ha estat una ajuda. M'ha alliberat de fer classes o participar en avorrits comit¨¨s i m'ha donat m¨¦s temps per pensar i investigar"

P. Fa poc va dir que la informaci¨® pot sobreviure a un forat negre. Qu¨¨ significa aix¨° per al ciutad¨¤ mitj¨¤?

R. Caure en un forat negre ¨¦s com precipitar-se per les cascades del Ni¨¤gara amb una canoa: si remes prou r¨¤pid, pots escapar-te. Els forats negres s¨®n la m¨¤quina de reciclatge definitiva: el que surt ¨¦s el mateix que va entrar, per¨° processat.

P.? L'any 2015 la teoria de la relativitat general far¨¤ cent anys. Qu¨¨ li diria a Albert Einstein si pogu¨¦s parlar amb ell, i qu¨¨ n'espera d'aquella ci¨¨ncia en els propers cent anys?

R. Einstein va escriure un article el 1939 en el qual afirmava que la mat¨¨ria no podia comprimir-se m¨¦s enll¨¤ d'un cert punt, descartant la possibilitat que existissin forats negres.

P. Per qu¨¨ creu que haur¨ªem de t¨¦mer la intel¡¤lig¨¨ncia artificial? ?s inevitable que els humans cre?n robots capa?os de matar?

R.? Els ordinadors superaran els humans gr¨¤cies a la intel¡¤lig¨¨ncia artificial en algun moment dels propers cent anys. Quan aix¨° passi, hem d'assegurar-nos que els objectius dels ordinadors coincideixin amb els nostres.

Crec que tothom pot i ha de tenir una idea general de com funciona l'univers i del nostre lloc en ell"

P. Quin creu que ser¨¤ el nostre dest¨ª com a esp¨¨cie?

R. Crec que la superviv¨¨ncia de la ra?a humana dependr¨¤ de la seva capacitat per trobar noves llars en altres llocs de l'univers, ja que el risc que un desastre destrueixi la Terra ¨¦s cada vegada m¨¦s gran. Aix¨ª s¨®n les coses, m'agradaria despertar l'inter¨¨s del p¨²blic pels vols espacials. He apr¨¨s a no mirar massa endavant, a concentrar-me en el present. Encara hi ha moltes m¨¦s coses que vull fer.

P. Qu¨¨ li diria al president del Govern espanyol, que ha aprovat grans retallades a la ci¨¨ncia en els ¨²ltims anys?

R. Els espanyols tenen molt inter¨¨s en la ci¨¨ncia i en la cosmologia. Han estat grans lectors del meu llibre Breve historia del tiempo. ?s important que tots tinguem bons coneixements de ci¨¨ncia i tecnologia. La ci¨¨ncia i la tecnologia estan canviant dr¨¤sticament el nostre m¨®n, i ¨¦s fonamental assegurar-se que aquests canvis es produeixen en les direccions correctes. En una societat democr¨¤tica, aix¨° significa que tots hem de tenir uns coneixements elementals sobre ci¨¨ncia, de manera que puguem prendre les nostres pr¨°pies decisions amb coneixement de causa i no deixar-les en mans d'experts.

Els ordinadors superaran els humans en els propers cent anys. Quan aix¨° passi, hem d'assegurar-nos que els seus objectius coincideixin amb els nostres"

Per descomptat, cal simplificar. La majoria de la gent no t¨¦ temps per dominar els detalls purament matem¨¤tics de la f¨ªsica te¨°rica. Per¨° crec que tothom pot i ha de tenir una idea general de com funciona l'univers i del nostre lloc en ell. Aix¨° ¨¦s el que he intentat transmetre en els meus llibres i en les meves confer¨¨ncies.?

P. Creu que es pot ser un bon cient¨ªfic i creure en D¨¦u?

R. Faig servir la paraula "D¨¦u" en un sentit impersonal, igual que feia Einstein, per referir-me a les lleis de la naturalesa.

P. Vost¨¨ ha dit que no fa falta D¨¦u per explicar l'Univers tal com ¨¦s. Pensa que algun dia els ¨¦ssers humans abandonaran la religi¨® i D¨¦u?

R.? Les lleis de la ci¨¨ncia basten per explicar l'origen de l'Univers. No ¨¦s necessari invocar D¨¦u.

P. Moltes persones han de fer servir una cadira de rodes a causa de malalties com l'esclerosi lateral amiotr¨°fica i moltes altres. Sovint s'enfronten a nombroses dificultats per portar una vida normal. Per exemple, no poden viatjar amb avi¨® en les seves pr¨°pies cadires de rodes [Hawking acostuma a viatjar amb vaixell]. Ja que vost¨¨ mateix ha experimentat aquestes dificultats, t¨¦ algun missatge per a elles sobre la vida i com viure-la??

R. Tot i que?he tingut la desgr¨¤cia de patir una malaltia de la neurona motora, he estat molt afortunat en pr¨¤cticament tota la resta. Vaig tenir la sort de treballar en f¨ªsica te¨°rica, un dels pocs camps en els quals la discapacitat no era un obstacle seri¨®s, i que em toqu¨¦s la grossa amb la popularitat dels meus llibres. El meu consell per a altres persones amb discapacitats seria que es concentressin en coses que la seva minusvalidesa no els impedeixi fer b¨¦, i que no es lamentin per aquelles amb les quals hi interfereix.

He apr¨¨s a no mirar massa endavant, a concentrar-me en el present. Encara hi ha moltes m¨¦s coses que vull fer"

Tot est¨¤ a la ment. Haig d'admetre que, quan no segueixo el fil d'una conversa, acostumo a sumir-me en reflexions sobre f¨ªsica i forats negres. De fet, en certa manera la meva discapacitat ha estat una ajuda. M'ha alliberat de fer classes o participar en avorrits comit¨¨s, i m'ha donat m¨¦s temps per pensar i investigar.

P. Molts cient¨ªfics de talla mundial, entre ells 12 premis Nobel, participaran a Starmus 3 per mostrar-li els seus respectes. Ser¨¤ un esdeveniment hist¨°ric. Hi ha alguna cosa especial que vulgui veure a Starmus 3?

R. Starmus 3 no parla nom¨¦s de forats negres, camp en el qual he fet una feina important, sin¨® que tamb¨¦ abasta la m¨²sica i l'art. Starmus 3 ¨¦s el lloc on la ci¨¨ncia seriosa es troba amb un p¨²blic m¨¦s ampli; on se celebren el pensament intel¡¤lectual, els matisos i la complexitat; on s'explora la forma en qu¨¨ treballen els cient¨ªfics i on es forgen noves idees.

Starmus, un f¨°rum per al futur

El festival Starmus comen?ar¨¤ a Tenerife a partir del 27 de juny de 2016 amb un extraordinari planter de ponents per homenatjar Stephen Hawking, que ser¨¤ de nou la figura central.

Amb astronautes com l'espanyol Miguel L¨®pez Alegr¨ªa o el canadenc Chris Hadfield, fam¨®s per cantar la can?¨® Space Oddity a l'espai, hi haur¨¤ 12 premis Nobel, entre ells el d'Economia Joseph Stiglitz. Entre els assistents tamb¨¦ hi haur¨¤ Neil de Grasse Tyson, successor de Carl Sagan al capdavant de la s¨¨rie?Cosmos, o el cosmonauta rus Alexei Leonov, el primer home a fer una caminada espacial.

A m¨¦s, el festival ofereix m¨¦s sorpreses, ja que encara no s'ha revelat la identitat d'altres grans noms de la ci¨¨ncia que assistiran a la cita. ¡°Starmus¡±, ha ressaltat el mateix Stephen Hawking a Tenerife, ¡°s'ha consolidat com un f¨°rum de debat ¨²nic per al futur de la humanitat¡±.